Les malalties vasculars són la segona causa de mort a Espanya, amb 113.620 defuncions el 2024. A més, suposen un cost per al sistema sanitari proper al 0,7 % del PIB, equivalent a més d'11.000 milions d'euros anuals entre despeses directes i indirectes. Malgrat aquest impacte, la seva presència en l'agenda de gestió sanitària continua sent menor de la que li correspondria i així ho posa de manifest l'Aliança Estratègica per a la Salut Vascular (AESV), impulsada per Servier, en el document ‘En Defensa de la Salut Vascular’.
La iniciativa ha reunit la Societat Espanyola d'Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular (SEACVE); la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC); la Societat Espanyola de Directius de la Salut (SEDISA); la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI); la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (SEMERGEN); el Fòrum Espanyol de Pacients (FEP); l'Organització de Pacients de la Fundació Espanyola del Cor (FEC); el Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics (CGCOF); el Consell General d'Infermeria (CGE); i l'Observatori de l'Adherència Terapèutica (Grup OAT).
La diversitat d'entitats que integren l'AESV reflecteix la necessitat d'abordar la salut vascular des d'una perspectiva multidisciplinària, que impliqui tant professionals sanitaris i gestors com pacients. En aquest sentit, el doctor José Ramón March, president de la SEACVE, adverteix: "Ens trobem davant d'una de les principals causes de mort al nostre país. La salut vascular ha de deixar de ser invisible i convertir-se en una prioritat real de les polítiques sanitàries". Una prioritat que, insisteix, no pot limitar-se a l'àmbit clínic. Cal avançar cap a models d'atenció coordinada entre especialitats que permetin abordar conjuntament els factors de risc i reduir la inèrcia diagnòstica que retarda la identificació i el tractament d'aquestes patologies.
Per a l'AESV, aquesta visió integral no pot quedar-se en el pla clínic: exigeix també analitzar el seu impacte en l'organització del sistema. Joaquín Estévez Lucas, membre de la Junta Directiva de SEDISA i president de la Fundació SEDISA, defensa que l'adherència s'ha d'incorporar com a indicador de qualitat de les organitzacions sanitàries: "Cada hospitalització evitable, cada complicació que s'hauria pogut prevenir amb un bon seguiment del tractament, és una despesa que ja s'ha fet sense obtenir el resultat esperat. Per això, defensem que l'adherència s'incorpori com un indicador més de qualitat i eficiència en la gestió de qualsevol organització sanitària, amb la mateixa rellevància que altres indicadors clínics o econòmics que ja es monitoritzen".
En aquest context, el paper de l'adherència també passa per entendre quins factors dificulten que els pacients mantinguin adequadament els seus tractaments. Per a la Dra. Nieves Martell, vocal del Comitè Científic del Grup OAT, millorar-la requereix “identificar les barreres que dificulten el seguiment dels tractaments i acompanyar el pacient al llarg de tot el procés assistencial. Integrar-la de manera sistemàtica en la pràctica clínica i en la gestió sanitària pot contribuir a millorar els resultats en salut i a avançar cap a una atenció més eficient i centrada en el pacient”.
Aquest impacte econòmic no és una hipòtesi. Només la insuficiència cardíaca, una de les patologies vasculars més prevalents, representa al voltant de 3.600 milions d'euros anuals per al sistema, entorn del 4 % de la despesa sanitària total a Espanya. Són xifres que, segons l'Aliança, reforcen la necessitat que l'adherència terapèutica deixi d'entendre's com una qüestió exclusivament clínica i passi a formar part dels quadres de comandament de qualsevol gestor sanitari.
En aquesta línia, la planificació assistencial no es pot construir sense la participació de qui viu la malaltia en primera persona. Andoni Lorenzo, president del FEP, reclama que aquesta veu s'incorpori des del disseny de les polítiques, no només en la seva aplicació: "Els pacients tenim informació molt valuosa sobre quines barreres fan que un tractament s'abandoni o quins suports faciliten que es mantingui en el temps. Aquesta experiència s'hauria de tenir en compte quan es dissenyen els processos assistencials i els indicadors de gestió, i no incorporar-se només al final, quan les decisions ja estan preses".
El document de l'AESV es tanca amb un decàleg de principis que demanen situar la salut vascular com a prioritat de les polítiques sanitàries, avançar cap a models d'atenció multidisciplinària, eradicar la inèrcia diagnòstica i terapèutica, i integrar l'adherència com a indicador de qualitat assistencial vinculat a resultats en salut. Un compromís, resumeixen els seus impulsors, que només serà possible si clínics, gestors, pacients i administracions avancen de manera coordinada cap a un mateix objectiu: situar la salut vascular al centre de les polítiques públiques.
Aquest enfocament col·laboratiu és també el que, segons Servier, ha de guiar el futur de la salut vascular. En aquest sentit, Águeda Calderón, directora d'Accés al Mercat, Afers Regulatoris i Qualitat, assenyala que el compromís de la companyia va més enllà de l'impuls d'aquesta iniciativa: "Creiem fermament que invertir en prevenció, en continuïtat assistencial i en adherència terapèutica no és només una prioritat clínica, sinó una decisió de gestió que contribueix a la sostenibilitat del propi sistema sanitari".