L’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) i la Societat Espanyola de Pediatria Social (SEPS) alerten que la pobresa infantil constitueix un dels principals determinants de la salut i reclamen que deixi d’abordar-se exclusivament com un problema social per ser considerada també una prioritat sanitària. Com a societats científiques compromeses amb el benestar de la infància i l’adolescència, ambdues entitats subratllen que normalitzar la pobresa infantil significa acceptar una desigualtat que condiciona el present de milers de nens, nenes i adolescents i compromet el futur de tota la societat.
A Espanya, el 34,8 per cent dels nens, nenes i adolescents es troba en risc de pobresa o exclusió social, segons l’indicador AROPE (At Risk Of Poverty or Social Exclusion) de la Unió Europea, una de les xifres més elevades del continent. Mentre que en altres grups de població la situació mostra una lleugera millora, en la infància aquestes taxes romanen cronificades, perpetuant desigualtats que afecten de manera directa la salut, el desenvolupament i les oportunitats de qui les pateixen.
L’evidència científica demostra que la pobresa no és únicament una qüestió econòmica, sinó un factor que condiciona la salut des de les primeres etapes de la vida. Influeix en l’esperança de vida, incrementa el risc d’obesitat infantil, afecta la salut mental i repercuteix en el desenvolupament físic, cognitiu i emocional de nens, nenes i adolescents. En definitiva, limita les possibilitats reals que assoleixin el seu màxim potencial.
Àmbits essencials per al desenvolupament infantil
En la salut, perquè l’accés a una alimentació saludable, a l’atenció odontològica o psicològica i a altres recursos sanitaris continua depenent, en massa ocasions, de la capacitat econòmica de les famílies. El codi postal o la manca de recursos no haurien de determinar les oportunitats de salut de cap nen.
En l’educació, perquè la manca de material escolar, les dificultats per accedir al transport, la bretxa digital o la impossibilitat de participar en activitats extraescolars redueixen les oportunitats educatives i afavoreixen la desigualtat des d’edats primerenques.
A la llar, perquè viure en condicions de massificació, patir pobresa energètica, conviure amb humitats o afrontar l’amenaça de perdre l’habitatge repercuteix directament en el benestar, la salut i el desenvolupament de la infància.
Cinc mesures essencials
Davant d’aquesta situació, l’Associació Espanyola de Pediatria i la Societat Espanyola de Pediatria Social consideren imprescindible impulsar mesures eficaces i sostingudes que permetin reduir la pobresa infantil i garantir l’exercici efectiu dels drets de la infància. Primer, parlen de la posada en marxa de polítiques públiques ambicioses i estables que permetin reduir la pobresa infantil, amb especial atenció a les famílies en situació de més vulnerabilitat. També reclamen una sanitat pública veritablement integral i equitativa, capaç d’eliminar les barreres econòmiques que dificulten l’accés a l’atenció sanitària i de destinar més recursos a qui més els necessita.
Ambdós organismes veuen prioritari garantir la igualtat d’oportunitats mitjançant l’accés universal a l’educació des dels 0 anys, materials escolars, transport, alimentació saludable i activitats de lleure educatiu, a més d’assegurar l’accés de totes les famílies a un habitatge digne, erradicant situacions d’infravivenda, massificació i pobresa energètica que afecten directament la salut infantil. Finalment, fan una crida perquè els nens, nenes i adolescents participin de manera efectiva en aquelles decisions i polítiques públiques que repercuteixen en les seves vides, reconeixent-los com a subjectes actius de drets.
Les dues entitats defensen així que garantir els drets de la infància no pot dependre de circumstàncies econòmiques ni de prioritats conjunturals. És una obligació ètica, social i constitucional. Invertir en la infància més vulnerable no només millora la salut i la qualitat de vida de qui avui més ho necessita, sinó que constitueix una inversió imprescindible per construir una societat més saludable, més equitativa i amb més oportunitats per a tothom.