L'equitat territorial és també una de les assignatures pendents dins de l'àmbit pneumològic, tal com evidencia l'informe Neumocal 2025, elaborat per la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ). Si bé el document no reflecteix diferències significatives en la mortalitat hospitalària ajustada per risc associades a la complexitat o la mida de l'hospital, sí que posa de manifest importants fluctuacions en aquest indicador depenent de la comunitat autònoma.
En el cas de la pneumònia, les taxes de mortalitat ajustada per risc arriben a ser el doble en algunes regions, segons el model d'ajust utilitzat (RAMER). Amb un màxim del 8,3 per cent, Castella i Lleó se situaria com la regió amb l'índex més elevat, duplicant Balears, que ostenta el mínim amb un 4,3 per cent. Si parlem de Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC), la variabilitat regional és menor que en la pneumònia, però continua presentant disparitats que van des del 10,1 per cent de mortalitat a Andalusia fins al 14,8 per cent a Astúries. No s'ha trobat, però, relació entre la proporció d'altes que són gestionades específicament per Pneumologia i la mortalitat ajustada per risc a cada territori.
Per tant, el codi postal marca la diferència i no el tipus d'hospital, com deixa veure el document, elaborat a partir de les dades extretes en 151 Serveis de Pneumologia, el 69 per cent dels existents al Sistema Nacional de Salut (SNS). Ni en pneumònia ni en MPOC es van ressenyar desigualtats pel que fa a mortalitat lligades al nivell de complexitat de l'hospital en relació amb la seva mida o al nombre de llits. L'única àrea on les característiques del centre semblen ser un factor determinant és en asma i les neoplàsies, on les taxes brutes de defuncions sí resulten significativament menors als hospitals de major complexitat.
Quant al tipus de Servei, la taxa bruta de mortalitat per malalties respiratòries és considerablement més gran als serveis de Medicina Interna (12,2 per cent) enfront dels de Pneumologia (3,7 per cent). Tanmateix, tal com explica l'informe, això no reflecteix una millor o pitjor qualitat assistencial, ja que els internistes atenen una població de més edat i amb un índex de comorbiditat més elevat, mentre que els Serveis de Pneumologia tendeixen a seleccionar i tractar pacients respiratoris "purs", cosa que explica les seves menors taxes brutes de mortalitat.
Desigualtat en accés a UCRIs
Tot i així, cal destacar que la distància entre comunitats autònomes també és àmplia si s'atén als recursos i a la capacitat diagnòstica. Mentre que Astúries i Castella i Lleó tindrien una mitjana de 11,3 llits per 100.000 habitants, el País Basc tindria aproximadament la meitat, amb uns 5 llits per 100.000 habitants. No obstant això, és a les Unitats de Cures Respiratòries Intermèdies (UCRI) on s'observa una major inequitat, amb una dotació que varia des de 3,9 fins a 17,6 llits per milió d'habitants. Andalusia és la comunitat amb menor dotació (0,39 per 100.000 habitants) i Astúries la que compta amb més disponibilitat (1,76 per 100.000 habitants).
L'accés als programes de rehabilitació respiratòria també ve marcat pel territori en què es troba el pacient. En llocs com Extremadura, només el 25% dels hospitals ofereix rehabilitació per a pacients ingressats i cap no disposa de rehabilitació ambulatòria.
Quant a l'equipament diagnòstic, la veritat és que la disponibilitat d'espirometres presenta una distribució força homogènia a nivell nacional, amb una mitjana de 1,3 per cada 100.000 habitants. Andalusia, malgrat la seva mida, torna a situar-se al límit inferior (0,81), mentre que Extremadura lidera la llista (1,85).
Per tipus de patologia, el document destaca un fort increment dels ingressos hospitalaris per tromboembòlia pulmonar (TEP) - motivat possiblement per l'envelliment general de la població - si bé, la mortalitat bruta associada a aquesta malaltia hauria experimentat un lleuger descens, igual que l'estada mitjana dels pacients ingressats. Una cosa similar passava amb les hospitalitzacions per asma, mostrant una tendència a la baixa, deguda, en part, a una millor gestió de la malaltia en l'àmbit ambulatori.
Relleu generacional
Tal com va avançar la mateixa societat a Redacción Médica al mes de juliol, l'informe també posa l'accent en la preocupació de l'especialitat pel relleu generacional, tenint en compte l'envelliment de les plantilles en aquests Serveis, en què el 26 per cent dels pneumòlegs en actiu té 55 anys o més. Una dada que contrasta amb el que preveu l'Informe de necessitat de metges especialistes a Espanya 2023-2035, encarregat pel Ministeri de Sanitat i elaborat per les investigadores Patricia Barber Pérez i Beatriz González López-Valcárcel, i que situa la Pneumologia entre les deu especialitats que podrien assolir un superàvit moderat de professionals ja el 2029.
Igual que en altres aspectes, la distribució de professionals entre les comunitats autònomes també és desigual. És per aquest motiu que l'especialitat insisteix en la necessitat de començar a planificar i adaptar els recursos humans per garantir l'atenció en els pròxims anys.
Recursos Humans i Relleu Generacional: La ràtio se situa en 4,1 pneumòlegs per cada 100.000 habitants. S'evidencia un envelliment significatiu de les plantilles, ja que el 26% dels especialistes té 55 o més anys, cosa que compromet la cobertura futura i requereix estratègies urgents de planificació.