"Només 3 comunitats preveuen incorporar la recerca a la jornada ordinària dels metges de Primària"

El president de la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (Semergen), José Polo, ha reclamat un major compromís de les administracions amb aquest nivell assistencial, tant en recursos humans i finançament com en el desenvolupament de reformes que permetin millorar l'assistència i reduir les llistes d'espera. Entre les prioritats de la societat científica també hi figuren l'avenç de la recertificació professional, l'impuls de la recerca en Medicina de Família i el finançament públic dels tractaments farmacològics contra l'obesitat, l'accés als quals considera necessari ampliar. A més, Polo ha insistit que, de cara a l'avançament electoral al 29 de novembre, les decisions sanitàries han de comptar amb la participació dels professionals que treballen diàriament a les consultes.

Aquestes reivindicacions s'emmarquen en el 48è Congrés Nacional de l'entitat, una trobada que Polo ha valorat com "un èxit" tant per la seva organització com per la seva qualitat científica. La cita reuneix professionals de Medicina de Família al voltant de l'actualització de coneixements, l'intercanvi d'experiències clíniques i l'anàlisi dels principals reptes de l'Atenció Primària. En aquest context, el president de la societat ha defensat la necessitat de reforçar el paper de la Medicina de Família en el sistema sanitari públic i de garantir la continuïtat de les reformes amb independència dels canvis polítics.

Quin balanç fa Semergen d'aquest Congrés i quines diria que són les principals novetats que s'hi han presentat?

El balanç és positiu, és un èxit total i un èxit d'organització perquè una vegada més Semergen ha pogut demostrar que té capacitat per fer un congrés, no només des del punt de vista organitzatiu, sinó també d'una alta qualitat científica.

Amb quines idees espera que marxin els metges d'aquesta edició?

Primer, que Semergen és la societat científica de referència i segon, que també marxin amb una actualització en tots els coneixements tant des del punt de vista teòric com pràctic. Que hagi estat una experiència positiva per poder exercir després a la consulta la setmana vinent.

Com pretén atreure les noves generacions?

Semergen està fent un esforç perquè les noves generacions donin continuïtat a la nostra societat. Tenim molts MIR, però també estem intentant captar-los amb formació pràctica, transmetent experiències clíniques i sobretot ajudant perquè aprenguin a investigar i a col·laborar en projectes.

L'avançament de les eleccions generals al 29 de novembre pot obrir un escenari de canvi polític. Com pot afectar aquesta situació a la continuïtat del Pla d'Acció d'Atenció Primària i Comunitària 2025-2027 i què hauria de quedar garantit independentment del Govern que surti de les urnes?

L'entitat clarament no és una societat política sinó una societat científica i continuarà barallant-se amb l'administració que sigui per una Atenció Primària de qualitat transmetent que és pilar fonamental i columna vertebral del nostre sistema sanitari. Continuarem exigint a l'administració i a totes les administracions que potenciïn la Medicina de Família i l'Atenció Primària.

El Pla estableix que almenys el 5 per cent dels professionals hauran d'estar recertificats abans del 31 de desembre de 2027. Tenint en compte el retard acumulat i l'avançament electoral, continua sent viable complir aquest objectiu o caldrà revisar el calendari?

La recertificació es ve parlant des de fa molts anys. Hi va haver fins i tot un esborrany de Decret de recertificació i sembla la promesa eterna, així que esperem que es concreti. S'ha acordat un repartiment de responsabilitats entre les societats científiques i els col·legis oficials de metges. Les societats assumirien l'avaluació dels coneixements i competències específiques de cada especialitat, mentre que els col·legis professionals s'encarregarien de les competències transversals comunes.

També aprofito per dir que no només és necessària la recertificació en la professió mèdica o en altres professions. Juntament amb la recertificació, també cal abordar l'homologació i el reconeixement dels títols dels metges formats fora de la Unió Europea. En aquest àmbit, resulta fonamental agilitzar els procediments i garantir que els professionals que accedeixin a places d'especialistes en Medicina Familiar i Comunitària comptin amb la titulació i el reconeixement professional exigits per la normativa espanyola.

Davant un possible canvi de Govern, què demanaria Semergen al proper Executiu en matèria d'Atenció Primària i Medicina de Família com a primeres mesures?

La primera és que dialogui, que sigui un ministeri o una administració que pregunti als professionals que estem passant consulta cada dia. I segon, que aposti per l'Atenció Primària, que aposti pel sistema sanitari públic i la seva reforma.

Aquest any Semergen ha tornat a posar sobre la taula la necessitat de reformar la gestió de la incapacitat temporal. Gairebé tres anys després, en quin punt es troba la proposta de les ‘autobaixes’ a les quals va donar llum verda el Ministeri de Sanitat? Podrien ser una realitat en la següent legislatura?

Això és un tema que no només involucra Sanitat sinó molts ministeris, i que es posin tots d'acord és complicat. A més, hi ha la responsabilitat del pacient. Crec que encara cal avançar molt en el que anomenem l'apoderament, el coneixement del pacient de la malaltia i de la responsabilitat social. Penso que és important treballar en això per poder implementar tot aquest tipus de mesures.

Està treballant Semergen en alguna proposta concreta i quines mesures espera que es puguin posar en marxa properament?

Cal fer una reforma de la incapacitat temporal, començant per disminuir o intentar disminuir les llistes d'espera, ja que moltes vegades els processos s'allarguen a causa de les demores en l'atenció hospitalària. En determinades patologies, cal agilitzar els temps d'atenció i, al mateix temps, simplificar els tràmits burocràtics perquè la valoració de la incapacitat es pugui fer amb més rapidesa.

El programa ICAP segueix avançant per impulsar els assaigs clínics als centres de salut i aconseguir deixar de veure el temps dedicat a la ciència com un extra. Quantes comunitats autònomes han incorporat de manera efectiva aquest temps de recerca a la jornada ordinària dels metges d'Atenció Primària?

Estem treballant-hi i encara queda molt camí per recórrer. A efecte de comunitats autònomes, són poques, dues o tres, les que incorporaran això a la jornada ordinària (Aragó ja ho recull en la regulació dels seus equips d'Atenció Primària i tant Astúries com Galícia hi treballen, sense implantació definitiva en aquests moments). Altres tenen un altre tipus de compensació, però perquè sigui homogeni demanem que es solucioni i que sigui igual a totes.

Facme va avançar l'any passat en un model comú de recertificació i el 2026 ha plantejat fins i tot incorporar-lo a la reforma de la LOPS. En quin punt es troba ara mateix aquest model i què queda pendent perquè es pugui començar a aplicar?

S'ha parlat amb el ministeri i ara està pendent d'un canvi polític. Cada vegada que arriben nous gestors, responsables polítics o es produeixen canvis, no s'estudia ni es dona continuïtat al que ja s'ha realitzat. El pacte que es va assolir fa anys, i que estava pendent de desenvolupar-se mitjançant un reial decret, establia que les societats científiques farien una valoració o certificació de les competències transversals i el Ministeri assumiria la certificació final, un cop revisats els programes.

Creu que el SNS evolucionarà cap al finançament dels fàrmacs agonistes del receptor GLP-1 per al tractament de l'obesitat?

Aquests fàrmacs estan finançats amb una indicació en pacients amb diabetis, amb un índex de massa corporal elevat i una hemoglobina glicada fora de control. L'important aquí és que aquests fàrmacs han demostrat evidència en una patologia clínica molt prevalent, molt important i que pot generar altres problemes: l'obesitat. Actualment, els anàlegs del receptor GLP-1 estan indicats per al seu tractament, però no estan finançats en el Sistema Nacional de Salut (SNS) amb aquesta finalitat. Alguna cosa que hauria de canviar a causa de l'alta prevalença i a les altes comorbiditats que pot generar.

Pel que fa als professionals, estem preparats per conèixer i aplicar les indicacions d'aquests medicaments. La qüestió és si hi ha prou pressupost per assumir tots els costos. Cal tenir en compte que Espanya destina aproximadament entre el 6,5 i el 6,7 per cent del seu PIB a sanitat, mentre que alguns països del nostre entorn dediquen un percentatge més gran. Si no hi ha prou pressupost, serà difícil finançar aquests tractaments. Per això reclamem un augment de la inversió sanitària que permeti finançar aquests fàrmacs i tots aquells que necessitin els pacients per millorar la seva qualitat de vida.

Galícia proposa un nou pla de reforma d'Atenció Primària amb agendes de 30 pacients, millores retributives i noves ràtios per habitants per a professions específiques com la Nutrició, Fisioteràpia i Farmàcia. Quina valoració fa d'aquesta proposta? Podria el SNS aplicar aquest model?

Els companys de Semergen Galícia ja han assenyalat que la proposta és positiva i necessària. Ara caldrà avaluar els resultats i comprovar si és possible implantar totes les mesures plantejades perquè moltes vegades es necessitaran recursos humans, que constitueixen un dels principals problemes dels darrers anys. Si no hi ha metges, és complicat que no repercuteixi després en llistes d'espera al limitar-les a 30 pacients, perquè això genera llistes d'espera. Si no es disposa de professionals suficients per atendre tots els pacients, reduir el nombre de consultes diàries pot provocar que augmenti el nombre de persones pendents d'atenció.