L'avançament electoral al 29 de novembre obre per a l'Atenció Primària un període d'incertesa en què, segons adverteix Lorenzo Armenteros, portaveu de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG), poden quedar en suspens bona part dels projectes pendents. L'organització tem especialment per la continuïtat del Pla d'Acció d'Atenció Primària i Comunitària 2025-2027, en considerar que el seu desenvolupament està condicionat a decisions polítiques. "En les eleccions i els períodes electorals tot s'atura. Així estarà fins que hi hagi unes noves persones que ho reactivin”, assenyala a Redacción Médica.
I és que un possible canvi de Govern obliga a reordenar el calendari polític i situa en segon pla iniciatives sanitàries que depenen de la continuïtat dels responsables del Ministeri i de la coordinació amb les comunitats autònomes. La pròpia estructura descentralitzada del Sistema Nacional de Salut (SNS) fa que bona part de les competències recaiguin en les autonomies, però des de SEMG consideren que el Govern central continua tenint un paper determinant en matèries com les condicions dels professionals, la planificació sanitària i l'impuls de les estratègies nacionals d'Atenció Primària.
Primària com una promesa electoral
Per a Armenteros, el principal problema és que el període electoral pot deixar els projectes sotmesos a decisió política en una situació d'espera. “M'imagino que tot estarà en un període de standby fins que arribin nous responsables, o si són els mateixos que es mantenen, ho reprenguin”, explica.
El portaveu de SEMG considera que aquesta paralització pot afectar pràcticament el conjunt de les iniciatives previstes en el Pla d'Acció d'Atenció Primària i Comunitària 2025-2027. Al seu parer, resulta difícil determinar quin projecte concret podria patir més perquè “el desenvolupament dels plans sotmesos a aquesta decisió política estaran tots en un període d'espera”.
La por de l'organització és que, durant la campanya electoral, les decisions de calat quedin relegades. “Ningú es jugarà a fer res que pugui beneficiar uns o molestar altres”, sosté Armenteros, tot i que matisa que les mesures podrien recuperar protagonisme en un cas concret: “Excepte que hi hagi un interès de guany electoral, que llavors sí que almenys es prometran”.
La situació preocupa especialment els metges de Família per la successió de plans i compromisos que, segons SEMG, no sempre han acabat transformant-se en canvis estructurals. “Ja portem molts anys de promeses polítiques, de parlar d'Atenció Primària com un element fonamental sempre en la política”, apunta el portaveu.
Armenteros considera que l'Atenció Primària "és un element de joc polític important" que després acaba perdent força. "De la mateixa manera que se'n parla intensament en les campanyes electorals, s'oblida molt ràpid quan ja hi ha el Govern en marxa”, afirma.
Incertesa sobre el futur del Pla 2025-2027
Sobre si existeix prou consens entre les comunitats autònomes com per garantir la continuïtat del Pla d'Atenció Primària malgrat el canvi de cicle polític, Armenteros es mostra poc optimista. "Estem molt en dubte que es pugui suposar aquest avanç. No ho pensem, no ho considerem”, assegura.
L'incertesa, segons explica, té a veure amb la manca d'un impuls polític que garanteixi que les mesures segueixin avançant durant el període electoral. “Si no hi ha un motor dinamitzador que ho tingui, doncs és molt difícil que segueixi en marxa”, sosté.
Tanmateix, el portaveu evita presentar com una certesa que tots els projectes quedaran paralitzats i subratlla que l'escenari dependrà de les decisions que prenguin els propers responsables. Per això, la posició de SEMG passa ara per esperar a conèixer qui assumirà les responsabilitats sanitàries després de les eleccions i quines seran les seves prioritats.
Una oportunitat per canviar la relació amb els metges
L'avançament electoral també obre, segons SEMG, la possibilitat d'un canvi en la interlocució entre el Ministeri i els professionals sanitaris. Armenteros considera que la gestió de l'actual ministra de Sanitat, Mónica García, ha generat "decepció" tant per a Primària com per a la Medicina en general a causa de "les seves actituds a vegades refractàries al canvi i a assumir les propostes dels metges".
En aquest context, el portaveu assenyala que l'interès de SEMG no està tant en el canvi polític en si mateix com en que qui ocupi les responsabilitats sanitàries estigui disposat a escoltar els professionals. “El que s'obre en la legislatura és simplement la possibilitat que existeixi un canvi de persones i que aquestes persones estiguin més obertes al diàleg i sobretot més obertes a les reivindicacions històriques que té la Medicina dins de les competències que té un Govern central”, explica.
La vaga mèdica, també en l'aire
L'avançament electoral introdueix a més incertesa sobre la vaga mèdica que estava prevista i sobre la seva capacitat per aconseguir canvis mentre el projecte de llei de l'Estatut Marc queda pendent. Segons Armenteros, el nou escenari polític pot dificultar que una mobilització tingui un objectiu concret i capacitat efectiva per negociar amb el Govern. En cas que finalment es mantingués, considera que podria adquirir un caràcter més simbòlic, "com un avís a navegants per als que puguin venir en el futur”.
“Amb l'experiència que tenim, podríem dir que fins i tot amb un cert grau de desesperança, perquè a mesura que passen els temps i hi ha diferents responsables, les polítiques sanitàries varien molt poc i mai, d'acord amb el que és l'opinió dels metges en aquest cas i de l'Atenció Primària en general. Estem entre el dubte i la incertesa”, conclou.