El xarampió no entén de sistemes sanitaris: quan la vacunació perd terreny, el virus torna a trobar espai per circular. Així ho adverteix el president de l'Associació Espanyola de Vacunologia (AEV), Jaime Jesús Pérez Martín, que analitza a Redacción Médica els darrers brots dels Estats Units i demana no relaxar-se davant d'una malaltia que Espanya manté sota control, però que continua tenint capacitat per provocar brots, hospitalitzacions i, en els casos més greus, morts.
L'avís arriba mentre Pennsilvània s'acosta al miler d'infeccions. I és que el Departament de Salut estatal ja comptabilitza 977 casos confirmats en 39 comtats, 195 hospitalitzacions i cinc morts associades al xarampió. Només quatre dels casos corresponien a persones vacunades, menys de l'1 per cent del total.
I és que el xarampió es troba entre les malalties infeccioses més transmissibles i necessita nivells d'immunització especialment elevats per evitar que torni a circular de manera sostinguda. La referència se situa per sobre del 95 per cent de cobertura amb la segona dosi. Quan es baixa d'aquest llindar, comencen a acumular-se persones susceptibles i augmenta la possibilitat que una introducció del virus desencadeni un brot.
Espanya manté una bona protecció
Davant d'aquest escenari, és cert que el president de l'AEV considera que les dades espanyoles reflecteixen un escenari completament diferent de l'estatunidenc. En els darrers dos anys s'han produït brots al nostre país, però "en general han estat autolimitats" i no s'han convertit en episodis grans. Alguns han rondat els 30 casos, una evolució que, al seu parer, reflecteix que existeix "un estat de protecció de grup força bo".
Però això no vol dir que el risc hagi desaparegut. "No s'ha de baixar la guàrdia", subratlla Pérez Martín. La cobertura oficial de la segona dosi de la vacuna triple vírica encara no arriba al 95 per cent recomanat per impedir la circulació del virus. A més, poden existir bosses de població que no hagin rebut totes les dosis necessàries.
El president de l'AEV apunta, tanmateix, que les xifres oficials "podrien estar infraestimant" lleugerament la cobertura real. Hi ha persones vacunades la informació de les quals no queda correctament registrada, per exemple, a causa de canvis de comunitat autònoma o a problemes en l'actualització dels registres.
Així, matisa que si durant diversos anys s'acumulen petits percentatges de nens que no reben la vacuna, la població susceptible augmenta progressivament. Una situació que pot passar desapercebuda fins que apareix un cas importat i el virus troba prou persones sense protecció per propagar-se.
Vacunar els nens i recuperar els adults sense immunització
En definitiva, el president de l'AEV assegura que la vacunació continua sent la principal eina per controlar i eliminar la malaltia. "La vacuna funciona molt bé i és segura", assenyala. Tot i així, la protecció no s'ha de limitar només a la població infantil. L'expert recorda que també cal identificar i vacunar aquells adults que no van rebre la pauta corresponent durant la infància.
A més, el risc de complicacions no és igual per a tots els pacients. De fet, tal com apunta Pérez Martín, ningú no està completament exempt. Els menors d'un any i les persones de més edat presenten un risc més gran, mentre que en altres grups prenen especial importància malalties prèvies i situacions d'immunosupressió.
Al voltant del 10 per cent dels casos poden presentar complicacions que requereixin atenció hospitalària, entre elles pneumònia. La mort és menys freqüent que aquestes complicacions, però pot produir-se fins i tot en persones joves i prèviament sanes.
L'altre risc: deixar de sospitar del xarampió
Juntament amb la vacunació existeix un altre punt feble: la vigilància clínica. El xarampió s'ha convertit en una malaltia poc habitual a Espanya i això pot fer que alguns professionals sanitaris no la tinguin entre les primeres sospites davant de determinats símptomes.
"Si no ho intueixes, pot ser que se t'escapi", adverteix. I si un cas no s'identifica ràpidament, també es pot endarrerir la realització de les proves específiques, la notificació i les mesures destinades a evitar nous contagis.
En aquest escenari, la sospita clínica és especialment rellevant perquè existeixen signes característics de la malaltia. El president de l'AEV destaca les taques de Koplik, lesions que apareixen a l'interior de la boca i que considera un sígn "patognomònic" del xarampió. El problema, explica, apareix quan el professional interpreta el quadre simplement com un altre exantema i no contempla el xarampió entre les possibilitats diagnòstiques.
De fet, Espanya ja ha experimentat les conseqüències d'una menor sospita clínica. El país va perdre temporalment la seva condició d'eliminació del xarampió davant de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), en un context en què la vigilància no estava detectant prou casos sospitosos.