"El temps d'investigació és un extra encara que les administracions l'inclouen dins de la jornada laboral ordinària"

L'Atenció Primària enceta l'últim trimestre de l'any amb optimisme però amb una llista clara de millores que han d'ajudar a millorar el funcionament i la sostenibilitat d'aquest primer nivell assistencial. L'aterratge de reptes com el Pla d'Acció 2025-2027, impulsat pel Ministeri de Sanitat, o la plena integració del nou programa formatiu de Medicina Familiar i Comunitària mantenen en constant moviment els professionals de la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (Semergen) qui, des de dins, apuntala alguns dels seus pilars més valuosos com són la formació i la investigació.

En aquest sentit, el seu president, José Polo, veu necessària una modificació que permeti omplir les places de difícil cobertura que engreixen les renúncies de l'elecció de Família al MIR i un impuls encara més gran a la iniciativa ICAP, creada juntament amb Farmaindustria, per aconseguir que el temps dedicat a la ciència formi part de la jornada dels professionals. D'aquests i d'altres desafiaments encara a l'horitzó, com la gestió de baixes mèdiques o el nou estatut, en parla en aquesta entrevista amb Redacción Médica, que servirà de preàmbul a una data clau per a la societat com és el seu 48è Congrés Nacional, celebrat a Santiago de Compostel·la.

Què espera Semergen de l'avançament electoral al 29 de novembre?

Demanem a totes les formacions polítiques que concorrin a les eleccions que presentin propostes concretes, realistes i avaluables per enfortir l'Atenció Primària, i que existeixi un compromís que transcendeixi els cicles electorals. La sanitat i l'Atenció Primària han d'ocupar un lloc central a la propera legislatura, governi qui governi. Espanya necessita una Atenció Primària forta, amb recursos suficients i metges de Família que disposin del temps i les eines necessàries per atendre adequadament els seus pacients.

Quins reptes ha aconseguit superar Semergen? Quins queden pendents pel que resta de 2026?

Nosaltres ens basem en un pla estratègic amb una sèrie de pilars: formació, investigació -els dos més sòlids-, responsabilitat social i representació a les institucions. Jo crec que ha estat un any intens i productiu, on un cop més, des del punt de vista de formació, hem aconseguit arribar a 17.000 metges d'Atenció Primària als quals estem formant presencialment en jornades i congressos. El màxim és el Congrés Nacional, que celebrarem entre el 7 i el 10 d'octubre, amb entre 4.500 i 5.000 inscrits.

Portem ja 13 anys en què la Fundació Semergen es dedica a la investigació, amb 45.000 pacients en diferents estudis. Creiem que és molt important investigar en Atenció Primària, perquè, primer, ens dona una investigació clínica en pràctica diària i, a més, també, incentiva el metge a treballar i a sentir-se més útil.

Pel que fa a la representació institucional, cap administració pensa publicar, editar guies, o realitzar algun treball sense pensar o parlar amb Semergen. I, a més, també, des del punt de vista de totes les administracions, sigui el Ministeri o les conselleries, tenim una gran representació.

En quin punt es troba actualment el Pla d'Acció d'Atenció Primària i Comunitària 2025-2027? Quina part dels objectius marcats s'han complert fins ara?

No tenim una anàlisi clara de la situació. Les comunitats autònomes no han reportat encara al Ministeri de Sanitat, que està analitzant el que s'ha fet. Per primera vegada, i ens ho va comentar el Ministeri, s'anaven a alliberar econòmicament pressupostos per compliment d'objectius, cosa que ens va semblar molt bé per intentar ser homogenis a tot el territori. Però dades clares no en tenim. El que sí que seguim tenint i veient cada dia són les mancances en l'Atenció Primària.

Les baixes laborals han tornat a ser motiu de debat aquest any. Semergen, tal com figura a l'informe publicat fa uns mesos, és partidària de modernitzar el sistema de gestió clínica, adaptant els temps de recuperació a la realitat mèdica de cada cas, com es tradueix a la pràctica?

És un tema que sempre es retreu a Primària però les llistes d'espera, a un segon nivell, són un hàndicap important en moltes resolucions de processos d'Incapacitat Temporal (IT). Crec que és important tenir-ho en compte. En Traumatologia i Oftalmologia, entre d'altres, hi ha una llista d'espera important. I, sens dubte, això genera que la baixa es prolongui. Cal millorar la nostra assistència sanitària.

Van desaparèixer les unitats de valoració d'incapacitats -ara depèn tot ja directament de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)- i s'hauria d'agilitzar, entre la inspecció i el metge de Família, la resolució de determinats processos que igual prolonguen el temps de baixa. Potser, amb expedients per tramitar situacions d'invalidesa o gestionant millor aquest pacient de la llista d'espera, donant-li certa prioritat, es podria facilitar.

Semergen també aposta per la reincorporació laboral progressiva, evitant aquestes reincorporacions prematures com també les baixes innecessàriament prolongades. Quina acollida està tenint aquesta proposta? I, sobretot, quins efectes tindria en el dia a dia?

No és el mateix estar de baixa mèdica per una grip que per un procés oncològic on hi ha d'haver una recuperació i una adaptació. A més, el pacient pot estar afectat psicològicament o deprimit a causa de la seva patologia. En l'àmbit de la malaltia mental, una depressió i l'ansietat, possiblement la incorporació a un estrès diari hauria de ser progressiva. Aquesta activitat s'ha de legislar i regular.

El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha anunciat que, si arriba al Govern, permetrà que les mútues puguin emetre l'alta mèdica en determinats processos d'incapacitat temporal, què en pensa l'Atenció Primària?

Radicalment penso que no, perquè en la majoria de casos acaba el treballador havent d'anar a un contenciós o a plets. Les mútues no deixen de ser unes entitats amb cert ànim de lucre i crec que deixar en mans d'un ens privat la responsabilitat d'una alta mèdica, no m'ho sembla. Jo rebo moltes propostes d'alta mèdica per part de mútues, perquè poden fer propostes, però en moltes els diem com a metge de Família, veient com està el malalt, el seu entorn o per la llista d'espera que ha generat el nostre sistema sanitari, que no està recuperat o el pacient està pendent d'una intervenció quirúrgica. Penso que ha de ser el tutelat pel sistema sanitari públic.

Moltes especialitats estan apostant per la digitalització de dades als seus hospitals i centres de salut per analitzar la situació real i millorar aquells punts on es vegin deficiències. Semergen aposta per aquest camí per fer un salt qualitatiu dins de l'Atenció Primària?

La nostra aposta és total. Recolzem la necessitat d'implementar les eines. Ara bé, el valor clínic i el diagnòstic han d'estar sempre supervisats per un professional mèdic. Creiem que les eines d'Intel·ligència Artificial ens poden ajudar moltíssim en la interpretació d'imatges i proves diagnòstiques, però sempre supervisades per un metge. També poden ajudar en les tasques administratives però hi ha dues coses que portem 20 anys discutint a Espanya tecnològicament: la història clínica comuna i la targeta sanitària accessible a tot el territori nacional.

No parlem de futur, parlem de passat, pensant en el present. La història clínica no és interoperable, i si a un pacient que està de viatge a Barcelona o a Madrid li passa alguna cosa, no tenim dades clíniques per poder-lo atendre i saber quin tractament pren o quines malalties pateix. I, segon, en el cas de la targeta sanitària, cada comunitat en té una, és a dir, que n'hi ha 17.

Em sembla que va ser quan es va generar l'estatut actual, que era ministra Ana Pastor, quan es va començar a parlar de targetes sanitàries úniques i quants anys fa ja? Parlem de tecnologia, però apliquem tecnologia fàcil primer. També és important no tenir a cada comunitat autònoma uns sistemes diferents. Crec que les eines han de ser homogènies perquè es pot generar inequitat. Que en una comunitat autònoma el metge de Família pugui disposar d'IA per no haver de transcriure les històries clíniques, i en una altra no, genera inequitat en el sistema.

Seria convenient aleshores establir una estratègia a nivell nacional?

Sense cap dubte.

Farmaindustria ha posat en marxa juntament amb les societats científiques el nou programa de formació en Investigació Clínica en Atenció Primària (ICAP). Quin tipus d'assajos clínics s'haurien de traslladar prioritàriament a l'Atenció Primària? Hi ha àrees terapèutiques en què Semergen detecti especialment una oportunitat?

En el projecte ICAP hem col·laborat les societats científiques, els instituts d'investigació i les comunitats autònomes. Ha estat una feina molt ben dissenyada, molt ben dirigida i amb un compromís de tots. La investigació és fonamental en Atenció Primària en tots els àmbits. Les patologies més prevalents són les més necessàries -com cardiovascular o diabetis- perquè estem acostumats a l'assaig clínic sempre en un medi hospitalari. No obstant això, el pacient no viu allà, el pacient viu a casa seva i té un metge de família que pot veure com es comporten fàrmacs amb resultats clínics completament diferents o no tan diferents, però sí matisables en alguns aspectes o en alguns objectius.

Hi ha una part que s'està aconseguint, com dèiem, a través d'un curs que ja s'ha posat en marxa, com és la formació pràctica per als professionals d'aquest nivell assistencial, però hi ha un altre gran objectiu que engloba aquest macroprojecte com és integrar el temps dedicat a la investigació dins de la pròpia jornada ordinària dels professionals....

M'alegro d'aquesta pregunta. En el projecte ICAP es va parlar molt d'aquest punt, perquè el primer és que el metge necessita, en moltes comunitats autònomes, facturar els honoraris i el temps dedicat de forma independent, havent de fer una declaració d'IVA, etc., mentre que en altres comunitats ja han estat inclosos a la pròpia nòmina del facultatiu. També cal tenir en compte que sol ser un sobreesforç i una feina extra, que normalment es fa fora de les hores de consulta i, tanmateix, les diferents administracions ho consideren dins de consulta i porten un descompte dels honoraris al professional.

Passem a analitzar també aquest altre gran pilar que comentava, com és la formació. És cert que a finals de juliol es complien dos anys de l'aprovació del nou programa formatiu de Medicina de Família. Quin és el grau d'implantació, tenint en compte que el termini venç en tres anys?

L'implantació és progressiva, s'hi va treballant. El gran problema, penso jo, del nou pla, són els tutors. Parlem del relleu generacional i la pèrdua de tutors, que la potenciació del paper i de la feina del tutor ha de ser àmpliament reconeguda, perquè si no hi ha tutors, de poc serveix implementar el nou pla.

Però és un pla molt ampli, molt ambiciós, recull moltíssimes competències i després també cal tenir temps perquè pugui el resident complir i poder realitzar tot el programa formatiu.

S'aconseguirà a temps aquest nombre suficient de tutors?

Complicat pel relleu generacional que estem tenint, però cal ser optimista. Dir que tot està malament, perjudica més que ajuda.

Si mirem a aquesta elecció MIR, considera que ha afectat l'arribada de l'especialitat d'Urgències a l'hora d'escollir plaça en Medicina de Família?

No, jo crec que el nivell d'elecció de Medicina de Família continua mantenint-se i sempre he dit, i torno a dir, que cal veure l'ampolla mig plena. Si de qualsevol altra especialitat sortissin tantes places, igual també hi hauria vacants.

De fet, torna a ser l'especialitat amb més oferta de places.

I és la que més gent tria.

És la que més gent tria, però també cal dir que és la que més renúncies ha registrat, fins i tot després de la celebració d'aquest procés extraordinari batejat com a repesca MIR, que s'estrenava en aquesta convocatòria. Semergen ja va vaticinar que moltes d'aquestes places tornaran a quedar buides per un problema que es repeteix, com és la manca d'al·licients per cobrir aquestes vacants de difícil cobertura, oi?

Estem enviant un missatge que l'Atenció Primària és insuportable. I així, és difícil que un company pugui continuar. També l'oferta de feina del metge de Família és enorme. Parlàvem abans de les mútues de treball, màsters d'Estètica... Hi ha moltes feines per als metges fora de Primària. I després també hi ha places de difícil cobertura que no tenen atractiu. Crec que és important tenir-ho en compte a l'hora de poder desenvolupar l'especialitat i poder treballar.

A més, la modificació de les bases no només és reformar l'Atenció Primària i augmentar la capacitat de resolució del metge. El nostre règim laboral és complicat, no deixa de ser funcionarial o estatutari. I també caldrà buscar en llocs de difícil cobertura el que anomenem la conciliació familiar. Penso que més que el desenvolupament econòmic, estar perdut en un poble, a la serra i amb fills que, quan arriben a certa edat, s'han d'anar a estudiar fora, suposa un esforç personal i familiar gran i dur. I crec que el nostre sistema és tan rígid que facilitar la conciliació laboral en aquests casos ha de ser un dels punts importants a tenir en compte.

Ha presentat Semergen alguna proposta al Reial Decret que donarà forma a les Àrees de Capacitació Específiques (ACEs) al nostre país?

Semergen va presentar al·legacions. Pel que fa al desenvolupament, estàvem d'acord en la troncalitat. Quan vam tenir l'hecatombe de la Covid es va demostrar que els recursos han de ser fàcilment adaptables. Els Serveis que estaven saturats en aquell moment eren Interna, Família, etc però després hi havia altres especialitats que, potser, haurien pogut fer de tronc comú o haver resolt i, tanmateix, estaven en tasques que no podien desenvolupar l'atenció a aquests pacients.

Semergen també s'ha convertit aquest any en membre de Ple Dret de Wonca (World Organization of Family Doctors) Quins són els passos que la institució vol seguir per millorar la situació d'aquest nivell assistencial a nivell mundial?

En el que es va insistir durant l'Assemblea General del Congrés de Wonca, al qual vam tenir l'oportunitat d'assistir, és l'equitat. Jo crec que és el missatge: que l'Atenció Primària sigui igual i el sistema sanitari sigui igual a tota Europa. Crec que l'equitat és fonamental perquè un ciutadà europeu tingui els mateixos recursos allà on es desplaci.