La Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ) s'ha consolidat com una de les institucions líders en l'àmbit internacional en la recerca de l'apnea obstructiva del son (AOS) i d'altres trastorns respiratoris del son (TRS), com el síndrome d'hipoventilació per obesitat (SHO). Separ no només lidera la recerca de l'AOS/SHO a Espanya, sinó que és una institució capdavantera en els estudis del son a l'òrbita internacional, lideratge que dona a conèixer amb motiu del Dia Mundial del Son, que se celebra el 13 de març.
Segons estimacions de GlobalData, que analitza bases de dades internacionals d'assajos clínics, Espanya es manté entre els sis o set països del món amb més reclutament en assajos clínics sobre apnea del son, segons el període analitzat, i representa el 3–5 per cent de l'activitat global. A Europa, ocupa una posició mitjana-alta juntament amb Itàlia i Països Baixos, només per darrere dels Estats Units, Alemanya, França i Regne Unit, consolidant-se com un dels actors principals en estudis multicèntrics internacionals.
Separ ha sostingut el lideratge de la Pneumologia espanyola en la recerca internacional de l'AOS/SHO, a través de l'impuls d'assajos clínics, però també d'altres estudis i consensos internacionals, si bé existeixen altres grans grups de recerca, com l'American Academy of Sleep Medicine (AASM), dels EUA, i diverses col·laboracions globals.
També ho ha fet amb accions com la celebració de l'Any Separ 2025-2026, amb el qual lidera la conscienciació, el diagnòstic i el tractament dels TRS; la producció científica, per a la qual compta amb 79 unitats de son acreditades: 32 Unitats Bàsiques (8 amb criteris d'excel·lència), 15 Unitats Respiratòries (3 amb criteris d'excel·lència) i 29 Unitats Multidisciplinàries d'alta complexitat (18 amb criteris d'excel·lència), que produeixen un alt volum d'evidència científica sobre l'impacte de l'apnea en la salut, com la seva relació amb el risc de càncer de pulmó, patologies cardiovasculars i el seu infradiagnòstic; i la definició d'estàndards, ja que ha llançat consensos internacionals per al diagnòstic i la classificació de la severitat de l'apnea, influint en com s'estudia a l'àmbit mundial.
Fites de recerca
L'any 2002 neix el Programa Integrat de Recerca del Son (PII) de Separ, paraigua sota el qual es van agrupar les recerques de diversos centres i que va ser germen fonamental per a la creació de la Xarxa Espanyola de Recerca del Son, coneguda internacionalment com la Spanish Sleep Network (SLN), integrada actualment per més de 100 investigadors. A través del PII s'han impulsat assajos clínics multicèntrics amb la participació de fins a 25 hospitals espanyols, amb resultats publicats en revistes com The Lancet, JAMA o The British Medical Journal, i s'ha participat en estudis multicèntrics en grups mundials (Incosact) o bases de dades europees d'estudis d'AOS (Esada), amb gran projecció internacional.
“La col·laboració i l'esperit de generositat entre els investigadors, fruit d'un decàleg de valors, van ser claus per a l'èxit d'aquest grup que, des de la seva fundació, treballa amb valors com l'acollida de nous centres, l'estructura col·laborativa, prioritzant l'interès col·lectiu sobre l'individual, de manera eficient i amb diversos líders per a diferents estudis”, recorda Ferran Barbè, cap de Medicina Respiratòria de l'Hospital Arnau de Vilanova, de Lleida, i sisè autor amb més estudis de son al món, segons un recent estudi bibliomètric.
Un dels avenços més importants fruit de la recerca del PII/SLN ha estat el fenotip d'AOS sense somnolència, que, encara que amb pocs símptomes, augmenta el risc cardiovascular, així com la demostració, a través de diversos estudis fisiopatològics, de l'associació de l'AOS amb el desenvolupament d'hipertensió arterial i el càncer. Els seus estudis multicèntrics van validar la poligrafia domiciliària, millorant el diagnòstic, l'accessibilitat i reduint costos; a més, van aprofundir en la gestió personalitzada de l'AOS i van demostrar l'eficàcia de la CPAP/ventilació no invasiva en pacients amb comorbiditats cardiovasculars o el SHO.
“Aquests descobriments del PII/SLN han influït en guies internacionals, definint estàndards de diagnòstic, tractament i seguiment de l'AOS/SHO. El PII/SLN ha passat de ser un actor nacional a convertir-se en un referent internacional, liderant estudis col·laboratius amb xarxes europees i globals, cosa que ha permès a Espanya competir científicament en grans consorcis, ser generadora de coneixement i liderar projectes en medicina del son amb impacte global”, segons Fernando Masa Jiménez, pneumòleg emèrit de l'Hospital San Pedro de Alcántara, a Càceres, i líder en la recerca del son i SHO.
El punt d'inflexió a Espanya sobre l'AOS
Entre 2012–2013, la recerca espanyola sobre l'AOS va assolir un punt d'inflexió amb tres estudis clau a JAMA: Barbè va analitzar l'efecte de la CPAP en l'AOS sense somnolència (vegeu JAMA, 2012), José María Marín va mostrar la relació entre apnea no tractada i risc d'hipertensió després de 15 anys de seguiment (JAMA, 2012), i Miguel Ángel Martínez-García va demostrar a l'estudi Hiaprco que la CPAP redueix la pressió arterial en l'AOS amb hipertensió resistent (JAMA, 2013).
A més, el gran projecte multicèntric espanyol Pickwick (The Lancet, 2019), dirigit per Masa, ha revolucionat el coneixement del SHO i promogut el canvi en la pràctica clínica a tot el món. Aquests treballs van consolidar la presència d'Espanya en la recerca internacional sobre l'AOS/SHO.
L'any 2022, Separ va aprovar un nou Document de Consens Internacional (DCI) sobre l'AOS, amb Olga Mediano com a primera autora, amb una nova nomenclatura, nova definició, dos algoritmes diagnòstics (per a l'atenció primària i per a l'especialitzada) i un algoritme terapèutic basat en una nova filosofia terapèutica que inclou la CPAP.
“El creixement progressiu de Separ ha estat possible basat en la col·laboració i qualitat metodològica. El model espanyol es distingeix per la seva alta col·laboració multicèntrica, la integració d'hospitals amb protocols homogenis i la connexió directa entre recerca i assistència clínica. Per mantenir el lideratge, s'enfronten desafiaments com avançar en medicina personalitzada, integrar noves tecnologies i garantir finançament competitiu. A més, la transferència de l'evidència a les polítiques de salut i l'atracció de talent jove són essencials per assegurar el futur del projecte”, exposa Masa.
“Existeixen diversos grups de treball a tota la geografia espanyola, amb una creixent visibilitat internacional, que garanteixen el relleu generacional i la continuïtat del lideratge internacional de Separ en la recerca dels trastorns del son”, afegeix Barbè.