Dos dies després de l'accident ferroviari d'Urda (Toledo), la ferida segueix oberta. Fins al moment es comptabilitzen 74 persones mortes i més d'un centenar amb danys. Una col·lisió entre dos trens que encara estremeix, com es pot observar en els treballs sobre les vies, i un impacte emocional per a les víctimes que han sobreviscut, els familiars de qui viatjava i també dels cossos d'emergència que han atès el succés. Els professionals sanitaris i psicòlegs realitzen l'assistència immediata, però amb el pas de les hores ells també es ressenten d'una experiència tan tràgica.
Els sanitaris que atenen un succés amb múltiples víctimes reben suport psicològic pels serveis d'emergències mèdiques, segons ha explicat la psicòloga referent del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) a Lleida i Alt Pirineu, Alexa Aguilà, a Redacció Mèdica. També la resta de personal implicat, com policies o bombers.
L'atenció psicològica a ferits i familiars és diferent de la que reben els professionals que participen en aquests incidents. "Amb els primers realitzem una intervenció psicològica avançada, que consisteix en una assistència sanitària immediata i especialitzada en salut mental davant situacions crítiques, accidents de gran magnitud, morts sobtades o catàstrofes, per oferir suport, acompanyament emocional, estabilitzar i prevenir seqüeles psicoemocionals", ha assegurat. En el cas de sanitaris o resta de personal, "és un altre tipus d'intervenció enfocada en l'actuació professional i l'estat emocional després de l'incident de la persona que ha intervingut".
Atenció durant 72 hores
Els principals símptomes que expressen els professionals implicats en una situació així és alteració, ja que en el moment d'actuar l'adrenalina "pot protegir" per dur a terme la funció encarregada, però després "costa rebaixar-la". A mesura que passen els dies va disminuint.
El suport psicològic se sol prolongar durant 72 hores. En aquest lapse també s'aprofita per analitzar l'actuació dels cossos d'emergència, què ha sortit bé i "és inherent que surti la part emocional", ha assenyalat Aguilà. "L'important és que tots els participants tinguin una visió compartida del succés, una estructura de com ha anat tot perquè ajuda a tenir una idea general, d'on has anat a intervenir i com ha anat", ha afegit. En el cas que el malestar s'allargui i perjudiqui les necessitats bàsiques i esferes vitals de la persona, es recomana acudir a la xarxa ordinària del sistema sanitari per abordar el problema.
Factors protectors
A més, Aguilà destaca que tant els psicòlegs com la resta dels professionals d'emergències i altres sanitaris compten amb factors protectors que "ajuden a intervenir en aquests successos amb múltiples víctimes". Malgrat la formació especialitzada o l'experiència dels especialistes en Psicologia, "un succés amb múltiples víctimes no ens deixa inalterables". "Som persones vulnerables tots els que participem en els equips d'emergència i exposats al dolor, per la qual cosa és important activar els factors protectors", ha afegit.
Un d'aquests és la "motivació i vocació per la feina, d'intentar ajudar en el pitjor moment de la vida d'una persona". Per això, després d'atendre un succés tràgic Aguilà exemplifica que l'endemà dedica temps a una de les seves aficions per canalitzar les seves expressions, en el seu cas pintar.
Així mateix, hi ha dues tècniques psicològiques d'intervenció en crisi que destaquen per sobre d'altres dirigides a professionals sanitaris, bombers i policies després d'haver viscut un incident crític o traumàtic. Una d'elles és el defusing, una pràctica breu i informal que es realitza "després del servei o guàrdia que consisteix en una desactivació psicològica i emocional abans de tornar a casa", segons ha detallat la psicòloga referent del SEM. L'altra és el debriefing, una intervenció grupal molt més estructurada per processar en profunditat el que ha passat, integrar l'experiència, fomentar la comprensió compartida i detectar signes d'alarma. A més, fa poc que el SEM ha impulsat per als psicòlegs una pràctica entre iguals (peer suport) perquè dos professionals conversin, perquè "ningú t'entendrà millor que algú que fa la mateixa feina que tu".
Aguilà també fa esment a mantenir unes rutines i costums a l'iniciar i tancar les guàrdies, mentalitzar-se i preparar-se durant el trajecte cap a un succés, fer-se una idea del que es pot trobar i pensar els motius pels quals va escollir aquesta feina, que principalment és que li agrada ajudar. Finalment, l'uniforme també és un factor protector, ja que "és com un escut emocional; me'l poso i no sóc l'Alexa, mare o filla, sóc psicòloga d'emergències".