L'obesitat ha deixat d'entendre's com una simple qüestió de força de voluntat. Avui, es considera una malaltia crònica i complexa, amb un component biològic, genètic i ambiental important, i associada a patologies com la diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars, l'apnea del son o l'artrosi. A més, l'arribada d'una nova generació de fàrmacs, capaços d'aconseguir pèrdues de pes que fins fa poc només es veien amb la cirurgia, ha transformat el seu abordatge, però també ha alimentat un discurs centrat gairebé exclusivament en els quilos.
En aquest sentit, Cristóbal Morales, endocrinòleg, investigador a Vithas Sevilla i vocal de la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Obesitat (Seedo), proposa canviar el focus. "No són fàrmacs per perdre, sinó per guanyar salut", explica en la seva entrevista amb Redacción Médica. "L'objectiu final no és la pèrdua de pes. La pèrdua de pes és l'eina per guanyar vida".
Fugir del pes ideal
Una de les premisses que defensa Morales a la seva consulta és que "cal fugir del pes ideal". Aquest concepte va néixer d'una fórmula d'un matemàtic belga del segle XIX i no diu res de la salut de cada persona. "No existeix el pes ideal, existeix el teu millor pes saludable, amb el qual sabem que hi ha un gran retorn en salut", explica l'expert.
Per això cada pacient té la seva pròpia meta. Hi ha qui necessita perdre un 5% i qui necessita arribar al 30%, i no parlem només de quilos. "Aquest objectiu no és perdre pes, sinó perdre greix, mantenir múscul, millorar la funcionalitat i millorar la qualitat de vida, de la qual es parla poc", explica. Per arribar a cada objectiu hi ha "una escala terapèutica": la dosi es puja a poc a poc fins on necessita cada persona. "Busquem un pes saludable i mantenir-lo".
A més, segons Morales, si els titulars parlen només de quilos, és per com funcionen els assaigs. Les agències reguladores demanen la pèrdua de pes com a objectiu principal per aprovar un fàrmac, i és el que es comunica. Però en els mateixos estudis es mesura la qualitat de vida, la funcionalitat, l'hemoglobina glicosilada, la tensió arterial, la cintura o la inflamació. Per a Morales, anomenar bé les coses forma part del tractament. "Les paraules curen i les paraules importen".
"El fàrmac és l'inici de la solució, l'inici d'una nova vida"
Però què hi ha darrere d'aquestes pèrdues de pes? Amb pèrdues de pes saludables, és a dir, "per sobre del 10% o del 15%", se sap que hi ha una "reducció de diabetis, reducció d'infarts, reducció d'apnea del son, millora de l'artrosi de genoll i de la funcionalitat", detalla. És per això que l'endocrinòleg es refereix als medicaments que ajuden a aconseguir aquests objectius com a "fàrmacs metabòlics, fàrmacs per guanyar vida, encara que la gent vingui per perdre pes".
Igualment, el benefici cardiovascular és un dels més esperançadors. Morales cita un estudi en què ha participat el seu centre i que va mostrar una reducció del 20% dels esdeveniments cardiovasculars majors, com l'infart, independentment de la pèrdua de pes. "És cert que un pensa que l'infart mai li tocarà, però els resultats cardiovasculars són molt bonics i hi són", subratlla. I en mortalitat cardiovascular, afegeix, "les dades són cada cop més contundents".
Cristóbal Morales, endocrinòleg, investigador a Vithas Sevilla i vocal de la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Obesitat (Seedo)
"El temps també és or"
Qui pot beneficiar-se d'aquests tractaments contra l'obesitat? Morales ja no parla només d'aquesta malaltia, sinó també de sobrepès. És una persona amb "un problema biològic d'excés de pes" que sol arrossegar una inflamació crònica de baix grau i, sovint, prediabetis, prehipertensió o un colesterol que comença a pujar. Problemes que, si no es tracten, "s'agreujaran".
Per això insisteix a arribar abans. "En l'infart tenim clar que el temps és or. En salut metabòlica, en sobrepès i obesitat, el temps també és or, i sabem que estem arribant tard", adverteix. A més, l'obesitat arrossega més de 200 complicacions, i la seva recepta per evitar-les és senzilla: "La millor manera de no tenir les complicacions de l'obesitat és no tenir obesitat".
L'altre requisit és el compromís. El pacient ideal és algú que "vol canviar hàbits, que vol ajuda". Perquè el fàrmac, per potent que sigui, no treballa sol. "El fàrmac és l'inici de la solució, l'inici d'una nova vida. És, sens dubte, un catalitzador", explica. Funciona juntament amb l'exercici, l'alimentació i la gestió de l'estrès, igual que en els assaigs clínics. "No podem caure en la temptació, sabent que tenim fàrmacs molt potents, de fiar-ho tot al fàrmac".
No cal jutjar, però sí acompanyar
La realitat és que molts dels pacients arriben a la consulta amb anys d'intents fallits de pèrdua de pes a l'esquena. Tanmateix, cal destacar i tenir en compte que "no és manca de voluntat, sinó que existeix un component biològic, genètic i ambiental", que de vegades dificulta arribar a l'objectiu. Per això cal que l'obesitat es tracti com el que és, una malaltia, igual que la hipertensió. "Per rebre ajuda quan hi ha un defecte biològic no passa absolutament res".
De fet, Morales reconeix que fins i tot als mateixos metges els costa canviar el xip. "És molt difícil desaprendre el que s'ha après", admet. L'obesitat és una malaltia "amb arrels profundes i diverses" que comença fins i tot al ventre matern. I si la ciència ha avançat molt, altres coses no ho han fet al mateix ritme. "Igual que avança la ciència, ens falta avançar en empatia, en entendre i en donar suport a aquesta persona. No jutjar, sinó acompanyar", destaca l'especialista.
"Hem de caminar cap al finançament controlat d'aquest tipus de fàrmacs, sens dubte"
Però més enllà d'això, és el mateix pacient qui també ha canviat la manera d'escollir el tractament. A Espanya, aquests fàrmacs els paga el mateix pacient, que fa "una inversió en salut important, econòmica, de temps i d'esforç; jo diria que sobretot d'esforç". I això li dona veu. "Aconsellem a cada pacient el que millor li pot anar, però és una decisió compartida: la veu del pacient és important".
L'oferta, a més, està a punt de créixer. "D'aquí a dos anys això serà una autèntica meravella, perquè tindré uns 15 fàrmacs per escollir el que millor li va al pacient", avança. Ho compara amb la hipertensió, on els metges combinen diversos fàrmacs i ajusten les dosis segons cada cas. Amb l'obesitat passarà el mateix, fins i tot amb teràpies triples, perquè no és igual començar a perdre pes que mantenir-lo. Precisament en aquesta fase de manteniment a llarg termini treballa ara el seu equip en un nou assaig clínic.
El repte del sistema sanitari
Tanmateix, que els nous fàrmacs contra l'obesitat siguin de pagament deixa fora moltes persones. Morales entén la prudència de l'Administració, ja que si es mira tota la població afectada, l'obesitat ronda el 20% i, sumada al sobrepès, arriba al voltant del 50%, segons les seves xifres. Però creu que el camí ja està marcat en altres països europeus, que financen aquests tractaments "en un àmbit controlat, per a un determinat perfil de pacient".
Al seu parer, Espanya hauria d'anar en aquesta direcció. "Hem de caminar cap al finançament controlat d'aquest tipus de fàrmacs, sens dubte", defensa. I ho argumenta amb les dades cardiovasculars a la mà: "No és de rebut que a una estratègia terapèutica que evitaria el 20% dels infarts li donem l'esquena amb les seves dades científiques".
A més, el canvi que ve va més enllà de la farmàcia. "A una revolució científica, com ha estat aquesta era dels GLP-1 i els coagonistes, li segueix una revolució assistencial", resumeix. "Els sistemes sanitaris haurem de caminar cap a la prevenció", explica l'expert. Encara que deixa clar que no li correspon a ell decidir-ho. "És un debat que ha de fer l'administració, de manera controlada i a la llum de l'evidència".
A títol personal, sí que té un desig: que els fàrmacs siguin cada cop més accessibles, com demana l'Organització Mundial de la Salut (OMS), i que arribin a més gent. Sempre amb una condició, també de l'OMS: "Amb el seu bon ús, perquè ben usats ens aportaran molt".
"Val la pena invertir en cuidar-nos"
Tanmateix, és molt fàcil caure en què els fàrmacs contra l'obesitat són el 'sant grial'. Morales no li treu la il·lusió, però sí li canvia el focus. "El fàrmac no és la solució final, però és l'inici de la solució, d'una nova vida", respon. Li diria que acudeixi a un equip mèdic especialitzat i que la ciència avança "a un ritme increïble".
I, sobretot, que miri més enllà del número de la bàscula. "Més enllà de perdre pes, l'ajudarem a guanyar salut, a guanyar composició corporal i a aconseguir la regressió de malalties", conclou. "Realment val la pena invertir en cuidar-nos, perquè tenim les eines per ajudar-lo", conclou l'endocrinòleg.
