Estudiar Medicina des de casa, amb classes en línia, sembla haver estat una via per obtenir millors notes. El que no està clar és que s'aprengués més. Una investigació publicada a BMC Medical Education per Kyung-Hwa Choi, Icksoo Lee i Il Han Song, de la Facultat de Medicina de la Universitat Dankook (Corea del Sud), compara les qualificacions i la satisfacció dels alumnes abans, durant i després de la pandèmia de Covid-19. Els seus resultats apunten que la pujada de les notes té més a veure amb com es va avaluar que no pas amb el que els estudiants van aprendre.
L'estudi va analitzar 212 estudiants de primer de Medicina, dividits en tres grups segons el període: 73 en l'etapa prepandèmia (2018-2019, classes presencials), 72 durant la pandèmia (2020-2021, classes a distància) i 67 després de la pandèmia (2022-2023, de nou presencials).
Els investigadors van comparar les notes de 14 assignatures del centre i els resultats en l'Examen Nacional Integral de Ciències Mèdiques Bàsiques (Ncbme), una prova estandarditzada per a estudiants de primer curs a Corea que cobreix matèries com anatomia, bioquímica, fisiologia o farmacologia. Aquest examen es va fer sempre en persona i amb supervisió homogènia en tots els anys estudiats.
Les notes van pujar amb les classes a distància
Els alumnes de l'etapa remota van obtenir qualificacions clarament superiors. La nota mitjana del centre va passar de 83,4 punts abans de la pandèmia a 88,1 durant aquesta, i va baixar a 85,7 en tornar a la presencialitat. Després de l'ajust estadístic, el període pandèmic es va associar a 4,57 punts més que el prepandèmic, i l'ensenyament remot a 3,61 punts més que el presencial.
La millora va aparèixer tant en assignatures amb laboratori com en les que no en tenien. Després de la pandèmia, només les assignatures sense laboratori van mantenir notes més altes que abans de 2020.
Quan els autors van mirar l'examen nacional, la diferència va desaparèixer. Després de l'ajust, les puntuacions en el Ncbme no van variar de manera significativa ni per període ni per modalitat d'ensenyament. Les notes internes i les de l'examen nacional estaven molt relacionades en els tres períodes (correlacions d'entre 0,78 i 0,81), cosa que suggereix que les notes del centre sí que mesuren quelcom real, però desplaçades cap amunt durant la pandèmia.
Per què van poder pujar les notes
Els autors assenyalen una causa probable: el centre va canviar el seu sistema de qualificació de relatiu a absolut només durant la pandèmia, cosa que pot elevar les mitjanes amb independència de l'aprenentatge. A més, les pràctiques de laboratori es van substituir per exàmens escrits o directament no es van celebrar en algunes assignatures. Els exàmens del centre, en canvi, es van fer sempre en persona i a llibre tancat, per la qual cosa els autors consideren poc probable que l'augment es degui a trampes en l'avaluació en línia.
La conclusió del treball és prudent: les notes més altes durant la pandèmia "poden reflectir canvis en les pràctiques d'avaluació i qualificació més que una millora de l'aprenentatge".
La satisfacció depèn del tipus d'assignatura
Pel que fa a la satisfacció, les dades són més limitades, perquè només estaven disponibles en forma agregada per assignatura. Tot i així, durant la pandèmia els alumnes van valorar millor les assignatures sense laboratori i aquelles en què el professor responsable no va canviar. La satisfacció va ser menor en les matèries amb pràctiques i en les que van canviar de professor.
Per això els autors defensen que calen plataformes en línia "diverses i ben dissenyades", sobretot per a les assignatures amb laboratori, i recomanen un enfocament mixt amb vídeos repetibles per a aquestes matèries.
Què no diu l'estudi
Els mateixos investigadors adverteixen de les limitacions. Es tracta d'un únic centre i només d'alumnes de primer curs, i el disseny és transversal, per la qual cosa els resultats són associacions i no proven causa i efecte. A més, la proporció d'estudiants admesos per via anticipada va passar del 2,7 per cent abans de la pandèmia al 27,8 per cent durant aquesta i al 34,3 per cent després. Encara que van ajustar per aquest factor i una anàlisi de sensibilitat va donar resultats similars, no descarten cert biaix residual.
La conclusió general és que l'ensenyament a distància no va perjudicar el rendiment mesurat amb un examen estandarditzat en les ciències mèdiques bàsiques de primer curs. Tampoc hi ha proves que millorés l'aprenentatge: el que va millorar van ser les notes.
