Trobar-se metges exercint sense el títol d'especialista s'ha convertit en una dinàmica habitual als hospitals i, sobretot, als centres de salut espanyols. La situació ha arribat a un punt que, segons reconeix el director general d'Ordenació Professional del Ministeri de Sanitat, “cada vegada és més fàcil treballar sense l'especialitat a Espanya”.
L'"allau" d'homologacions de títols de Medicina a extracomunitaris, que s'ha notat en la convocatòria del proper examen MIR, s'ha convertit en un inconvenient afegit que amenaça d'agreujar aquesta problemàtica. "El principal risc de les homologacions és que està creant una bossa de metges disposats a treballar de qualsevol cosa", va apuntar Máñez durant la seva intervenció en una taula de debat en el marc de la Convenció de la Professió Mèdica. Una cosa que, adverteix, està contribuint a "degradar el model" de l'atenció mèdica.
El col·lectiu mèdic fa temps que denuncia aquesta realitat i la preocupació no és aliena al mateix Ministeri, des d'on intenten abordar aquesta qüestió amb les comunitats per fer front a la proliferació d'aquestes contractacions. La darrera proposta en aquest sentit es va produir a la reunió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut, on Sanitat va proposar fixar "criteris comuns" per aturar aquesta problemàtica.
Sanitat aposta per “un model desincentivador”
Tot i que la formació MIR és requisit indispensable per exercir com a facultatiu al SNS, el dia a dia de l'organització de les plantilles mostra una realitat diferent. Per això, des de Sanitat apunten que la prohibició no és suficient per evitar que passi i aposten per establir mecanismes que evitin que es continuï produint. Tal com va argumentar Máñez, "prohibir-ho és molt complicat perquè sempre es pot al·legar el dret a la protecció de la salut. Cal crear un model desincentivador".
D'entre aquests possibles desincentius que Sanitat proposa abordar amb les comunitats, Máñez posa quatre exemples: que no puguin ocupar places d'especialista, que s'impedeixi que exerceixin com a tutors de residents i que no puguin rebre el mateix sou que un metge amb el títol.
Tot i que els serveis d'Atenció Primària i d'Urgències són els que més freqüentment recorren a aquests metges sense l'especialitat, la pràctica no es restringeix a aquests àmbits, segons apunta Máñez. Després de sol·licitar a les comunitats autònomes dades per quantificar aquest fenomen, el director general d'Ordenació Professional assenyala que han constatat com "hi ha comunitats que contracten metges per treballar com a cirurgians o anestesistes".
Les necessitats assistencials durant la pandèmia van portar a implantar una escletxa legal per a la contractació de metges sense el MIR que, des de llavors, ha anat a més. Les necessitats excepcionals en aquell context o la manca de relleus en entorns rurals són problemàtiques habituals, però Máñez adverteix que "s'està generalitzant en moltes comunitats".
El desequilibri de la planificació: dèficit en Primària davant l'amenaça de l'atur a Cirurgia
Des de l'Organització Mèdica Col·legial (OMC) han insistit en la necessitat de posar fi a aquesta escalada de contractacions, advertint dels riscos per al pacient, el sistema sanitari i el futur de la formació mèdica que planteja aquesta realitat. Entre elles, destaquen la necessitat de derogar les habilitacions excepcionals introduïdes pel Reial decret llei 30/2021 en el context de la pandèmia.
Per a aquesta entitat, tal com va expressar en aquest mateix fòrum el president del Col·legi de Metges de Màlaga, Pedro Navarro, la clau passa per executar una adequada planificació en la provisió de places en base a les taxes de reposició. "Cap metge vol treballar sense especialitat però per això hem de donar l'oportunitat d'accedir al MIR", va expressar el metge.
El relleu generacional continua donant un saldo negatiu en molts punts d'Espanya, especialment en Medicina de Família i en zones rurals de difícil cobertura. Davant d'això, des de l'OMC defensen la necessitat de millorar els incentius per a aquests llocs.
El desequilibri en la provisió de places també es troba amb l'efecte contrari en algunes especialitats. El president del Col·legi de Metges de Segòvia, Graciliano Estrada, va assenyalar en aquest sentit com en comunitats com la seva, mentre continua havent-hi una taxa de reposició negativa en Atenció Primària, hi ha especialitats com Cirurgia Toràcica on s'estan formant fins a "sis vegades més professionals dels que es jubilaran". Una tendència que també constaten des del Ministeri: “Tenim dades que estem creant aturats en algunes comunitats en Cirurgia Pediàtrica”, va reconèixer Máñez. Tot i això, apunta que en tractar-ho amb les comunitats, la sensació és que no temen la resposta negativa que pugui generar reduir les places: “Està mal vist, cap vol un escàndol pediàtric per reduir les places”.
