Publicada

El Nolotil ha tornat al centre del debat. Un estudi de farmacèutics de l'Hospital Francesc de Borja de Gandia i de la Conselleria de Sanitat, presentat en congressos europeus i espanyols de farmàcia hospitalària, ha detectat 41 casos d'agranulocitosi associats al metamizol, el seu principi actiu, en cinc departaments de salut d'Alacant durant 2016 i 2017. En aquest període van morir nou pacients, set d'ells britànics. Segons els autors, el risc en aquest grup va ser unes 120 vegades més gran que en els espanyols, unes conclusions que l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) no accepta.

Però el focus posat en els britànics pot deixar en un segon pla una dada que apareix en el mateix treball: 11 dels 41 pacients eren espanyols, i dos d'ells van morir a causa de l'agranulocitosi. Aquesta patologia és un efecte advers conegut del metamizol, recollit a la seva fitxa tècnica, que pot afectar qualsevol persona que el prengui. Entendre què és, per què apareix i com reconèixer-la a temps és clau per a un fàrmac que s'ha convertit en un dels analgèsics més consumits a Espanya.

Què és l'agranulocitosi?

L'agranulocitosi és una forma extrema de neutropènia, és a dir, de descens dels neutròfils. Aquests glòbuls blancs són la principal defensa de l'organisme davant les infeccions per bacteris i per alguns fongs, i suposen entre el 45% i el 75% dels glòbuls blancs de la sang.

En condicions normals, el recompte de neutròfils no baixa d'unes 1.500 cèl·lules per microlitre. En l'agranulocitosi, cau per sota de 500, un nivell en què el risc d'infecció augmenta notablement i que es considera una emergència hematològica. Sense aquestes defenses, fins i tot els bacteris que viuen habitualment a la boca o l'intestí sense causar dany poden provocar infeccions greus que empitjoren amb rapidesa.

Per què la provoca el metamizol?

Es desconeix el mecanisme exacte, però segons l'Aemps i la fitxa tècnica del medicament, es considera una reacció de tipus immunològic, la qual cosa té conseqüències importants. Una d'elles és que l'agranulocitosi no depèn de la dosi, sinó que pot aparèixer en qualsevol moment del tractament, fins i tot poc després d'acabar-lo. A més, pot donar-se en persones que ja havien pres metamizol abans sense cap problema.

Per això no és possible predir qui la patirà ni quan. De fet, el 2024 l'Agència Europea de Medicaments (EMA) i l'Aemps van eliminar la recomanació de fer anàlisis de sang periòdiques durant el tractament, perquè no s'havia demostrat que servissin per detectar-la a temps.

Amb quina freqüència apareix l'agranulocitosi?

La fitxa tècnica del Nolotil classifica l'agranulocitosi com una reacció adversa “molt rara”, la qual cosa significa que afecta a menys d'una de cada 10.000 persones tractades. Un estudi preliminar de l'Aemps amb la base de dades BIFAP, d'atenció primària, va estimar una incidència de entre 1 i 10 casos per cada milió de persones que inicien el tractament. Un altre treball de l'agència, publicat el 2024 al European Journal of Clinical Pharmacology, va observar que era més de quatre vegades més freqüent amb metamizol que amb altres analgèsics, tot i que el nombre escàs de casos impedeix descartar que aquesta diferència es degui a l'atzar.

Tot i així, la xifra real es desconeix. L'Aemps ja va advertir el 2018 que probablement existeix una important infranotificació, i que els casos comunicats havien augmentat en paral·lel al consum del fàrmac: les dispensacions amb recepta del Sistema Nacional de Salut van passar de 14,6 milions d'envasos el 2013 a 22,8 milions el 2017.

El debat sobre la seva incidència en els britànics

La possible major vulnerabilitat de les persones del nord d'Europa no és un debat nou. En la seva nota del 2018, l'Aemps ja es referia a casos notificats “particularment en pacients d'origen britànic” i reconeixia que s'havia discutit una major susceptibilitat en aquesta població, possiblement per factors genètics.

A més, l'estudi de Gandia aporta xifres a aquesta sospita. Segons la informació accessible de la investigació, la incidència va ser de 9,8 casos per cada 100.000 dosis diàries definides en els pacients britànics, davant de 0,33 en els espanyols. Els autors plantegen com a possible explicació una predisposició lligada a determinats gens del sistema immunitari (HLA), tot i que el treball no va analitzar el perfil genètic dels pacients.

Davant això, l'Aemps i l'EMA mantenen que la informació disponible "no permet descartar ni confirmar un risc més gran en poblacions amb característiques ètniques o genètiques específiques". El que sí que està establert és que l'agranulocitosi pot afectar qualsevol pacient, i que el risc és més gran en les persones d'edat avançada.

Els símptomes d'alarma

Com que l'agranulocitosi deixa l'organisme sense defenses, els seus primers signes són els d'una infecció. En aquest sentit, l'EMA assenyala com a símptomes d'alarma:

  • Febre.
  • Calfreds.
  • Mal de coll.
  • Canvis dolorosos o nafres a les mucoses, sobretot a la boca, el nas, la gola i les zones genital o anal.

Aquests símptomes poden passar desapercebuts en dues situacions: quan el metamizol s'està prenent precisament per baixar la febre, i quan el pacient està en tractament amb antibiòtics.

Així mateix, davant qualsevol d'aquests símptomes, la recomanació és deixar de prendre el medicament i acudir al metge de seguida. El professional ha de demanar un hemograma complet amb fórmula leucocitària i suspendre el tractament sense esperar els resultats. Si es confirma l'agranulocitosi, el metamizol no s'ha de tornar a administrar mai més.

Com s'ha d'utilitzar el Nolotil

El metamizol no és un analgèsic per a qualsevol dolor. Segons la seva fitxa tècnica, està indicat per al dolor agut moderat o intens després d'una operació o un traumatisme, el dolor de tipus còlic, el dolor d'origen tumoral o la febre alta que no respon a altres tractaments, inclosos els antitèrmics de primera elecció.

L'Aemps recomana utilitzar-lo només en tractaments curts, d'un màxim de set dies, i a la dosi mínima eficaç. A més, demana tenir especial precaució en persones grans i evitar-lo quan no es pugui fer un seguiment del pacient. Està contraindicat en qui hagi patit abans una agranulocitosi per metamizol o altres fàrmacs de la seva família (pirazolones i pirazolidines) i en pacients amb problemes de medul·la òssia o malalties de la sang.

Malgrat aquests riscos, l'EMA va concloure al setembre de 2024 que els beneficis del metamizol segueixen superant els riscos en les indicacions autoritzades. Aquesta avaluació depèn, en bona mesura, que metges i pacients sàpiguen reconèixer a temps els senyals d'alarma.