L'arribada de la semaglutida oral de 25 mg obre una nova etapa en el tractament de l'obesitat. Per primera vegada, els pacients amb aquesta malaltia disposen al nostre país d'una alternativa oral als agonistes del receptor GLP-1 injectables com Ozempic, Wegovy i Mounjaro. Tanmateix, el canvi en la via d'administració no modifica la naturalesa de l'obesitat, una malaltia crònica que requereix seguiment i tractament individualitzat. Així ho explica a Redacción Médica Irene Bretón, metgessa especialista en Endocrinologia i Nutrició i directora mèdica de Senda Health, que considera la seva arribada "una innovació que amplia les possibilitats d'individualitzar el tractament i facilita la seva adaptació a les necessitats de cada persona".
La nova formulació permet aconseguir "una reducció ponderal similar a l'obtinguda amb semaglutida injectable de 2,4 mg setmanals", amb l'avantatge de la seva administració oral. A això s'hi sumen algunes facilitats logístiques, ja que "no necessita refrigeració, cosa que facilita la seva distribució, emmagatzematge i transport". No obstant això, l'elecció entre el comprimit i la injecció setmanal no ha de respondre únicament a una qüestió de comoditat: "La individualització ha de contemplar les preferències del pacient, però també el seu perfil clínic, les malalties associades, la tolerància, la facilitat d'administració i la possibilitat de mantenir el tractament a llarg termini", assenyala. Fins ara, matisa, no existeix "evidència sòlida que avali que la via oral per si mateixa permeti una millor individualització que la subcutània".
Resultats rellevants en pèrdua de pes
Un dels aspectes més destacables d'aquesta nova alternativa es reflecteix en els resultats obtinguts a l'assaig clínic Oasis 4. A les 64 setmanes, la semaglutida oral de 25 mg va aconseguir una reducció ponderal mitjana del 16,6 per cent en aquelles persones que van seguir un tractament continuat. No obstant això, quan s'inclouen les interrupcions en el tractament, la pèrdua de pes mitjana va ser del 13,6 per cent, enfront del 2,2 per cent registrat amb placebo. Per a Bretón, aquesta distinció resulta especialment important perquè "permet distingir l'eficàcia del medicament en condicions de tractament continuat dels resultats que cal esperar quan també es tenen en compte les discontinuacions".
Més enllà de la bàscula, l'especialista admet que, des del punt de vista clínic, "una reducció ponderal d'aquesta magnitud pot produir millores rellevants en nombroses complicacions de l'obesitat". Per exemple, en pèrdues del 5-10 per cent "es poden millorar el metabolisme hidrocarbonat, la hipertensió arterial o la dislipèmia". En reduccions superiors al 10-15 per cent es poden assolir "beneficis més importants en determinades malalties associades, com la diabetis tipus 2, la malaltia hepàtica metabòlica o l'apnea obstructiva del son".
Tanmateix, pel que fa a risc cardiovascular, Bretón introdueix un matís important: "Els resultats dels estudis publicats fins ara no permeten quantificar directament la reducció d'esdeveniments cardiovasculars com infarts, ictus o mortalitat cardiovascular amb el tractament oral a aquestes dosis".
Seguretat i seguiment
La presentació en comprimits tampoc elimina els possibles efectes adversos associats als agonistes del receptor GLP-1 ja coneguts. El perfil de seguretat de la semaglutida oral "és similar al de la seva formulació subcutània i al d'altres medicaments del mateix grup", detalla. Entre les reaccions més freqüents es troben les nàusees, els vòmits, la diarrea, l'estrenyiment i les molèsties abdominals. "Solen aparèixer durant l'increment de dosi i, en la majoria dels casos, són lleus i autolimitades", de manera que "disminueixen a mesura que avança el tractament". Tot i així, també cal vigilar complicacions menys freqüents, "com la malaltia biliar, la pancreatitis aguda o la deshidratació associada a símptomes digestius importants".
En qualsevol cas, la professional insisteix que "la presentació oral no implica que el tractament sigui més innocu ni que requereixi menys seguiment que una formulació injectable". Per tant, recorda que "necessita supervisió mèdica i una avaluació periòdica de la seva eficàcia, tolerància i seguretat".
Pel que fa als efectes en la salut física, es fa imprescindible vigilar la preservació de la massa i la funció muscular, especialment "en persones grans o amb risc de sarcopènia". La important reducció de la gana i de la ingesta alimentària pot comprometre l'aportació de proteïnes i micronutrients si no s'acompanya d'una intervenció nutricional adequada, per la qual cosa "el seguiment s'ha de fer per un equip multidisciplinari integrat per professionals d'Endocrinologia i Nutrició, dietistes-nutricionistes i altres professionals segons les necessitats de cada pacient".
Accés al tractament a Espanya
Als factors clínics s'hi sumen les dificultats d'accés al tractament al nostre país. La veritat és que, tot i que la semaglutida oral de 25 mg ja està comercialitzada a Espanya, "actualment no està finançada pel Sistema Nacional de Salut (SNS) per al tractament de l'obesitat". Segons explica Bretón, tampoc no compta amb finançament públic cap altre tractament farmacològic indicat per a aquesta malaltia.
Per tant, "les persones que compleixen els criteris clínics per rebre aquests medicaments han d'assumir íntegrament el seu cost". Una situació que, segons l'endocrinòloga, genera desigualtat, ja que l'accés depèn en gran mesura de la capacitat econòmica per mantenir un tractament que pot prolongar-se a llarg termini.
En aquest sentit considera necessari avançar cap a models de finançament públic que permetin prioritzar les persones amb obesitat més greu, més càrrega de complicacions o més risc de progressió de la malaltia, mitjançant criteris clínics objectius i una avaluació dels resultats.
Els reptes del SNS en l'abordatge de l'obesitat
Preguntada sobre els principals reptes del Sistema Nacional de Salut (SNS) en l'abordatge d'aquesta patologia, Bretón sosté que la prioritat és "reconèixer l'obesitat com una malaltia crònica i organitzar una atenció sanitària d'acord amb la seva elevada prevalença, complexitat i repercussió sobre la salut".
Tot i que afecta milions de persones a Espanya, l'especialista considera que "la seva atenció clínica continua sent insuficient i heterogènia". Per això, defensa una millora de la "formació dels professionals sanitaris, dotar el sistema de recursos suficients i establir circuits assistencials coordinats entre Atenció Primària i especialitzada".
També reclama equips multidisciplinaris i una major connexió entre la sanitat pública i privada per garantir la continuïtat assistencial. "Necessitem una estratègia assistencial que permeti identificar les persones amb més risc, seleccionar les intervencions adequades i avaluar-ne els resultats", insisteix. "No podem continuar considerant l'obesitat únicament com un factor de risc i esperar que apareguin les seves complicacions per intervenir. Millorar la seva atenció clínica ha de ser una prioritat sanitària".