Durant els caps de setmana, Àngel Gávila fa guàrdies de Cirurgia General, mentre que de dilluns a divendres assaja. Entremig, cuida de la seva filla i dirigeix sessions en línia amb residents. Això fa que la seva agenda sembli la de dues persones diferents, i la veritat és que durant molt de temps va viure com si ho fossin. "Pensava que dir una cosa a l'altre ambient em portaria més perjudicis que beneficis", reconeix a la seva entrevista amb Redacción Médica.
"Al final vaig decidir abraçar les meves dues realitats i dir: 'Sóc les dues coses'". Tanmateix, la veritat és que el teatre va arribar abans que la bata. A l'institut, l'Àngel ja va fer un paper a Les bruixes de Salem i allò el va fascinar. La Medicina, en canvi, va aparèixer gairebé per inèrcia: ningú del seu entorn era metge, però li va donar la nota i va entrar.
De fet, durant la carrera, la interpretació va quedar en segon pla. Durant la residència, directament va desaparèixer. La seva experiència com a resident de Cirurgia General va ser tan dura que va acabar amb ansietat i depressió, una història que ha convertit en el centre del seu projecte Super Residente.
Però també li va robar una cosa més quotidiana: el temps per a qualsevol cosa que no fos l'hospital. "No pots tenir tots els dimecres teatre, perquè o tens guàrdia, o tens quiròfan a la tarda, o el teu torn s'allarga", explica. "El meu món es va fer més petit. Vivia per i per a l'hospital, les guàrdies i la cirurgia".
Recuperar la vida "del congelador"
Quan va acabar la residència, li van oferir quedar-se amb contracte, però ho va rebutjar. "No pot ser esperar a acabar la residència per recuperar la teva vida, com si la deixessis al congelador", defensa. "Aquest és el meu moment de reprendre les coses que m'agrada fer". D'aquesta manera, es va matricular a dues escoles de Barcelona alhora: una de teatre musical i l'Escola d'Interpretació Nancy Tuñón. Anava a una al matí i a l'altra a la tarda, i els caps de setmana feia guàrdies. Així durant cinc anys.
Avui dia, l'Àngel té representant i ha participat en diverses obres, sent nominat a millor actor en un festival de teatre de Barcelona. És per això que on vol créixer és a l'audiovisual, "que és el que més m'agrada", afirma. De fet, no és només actor, sinó que també té les seves pròpies obres.
Tant és així que, en paral·lel a la seva formació, va escriure Pijamas verdes, un musical que explica la història d'un cirurgià general des que comença la residència. El protagonista es diu, com ell, Àngel. "És una muntanya russa d'emocions", descriu. Hi ha escenes "bizarres, absurdes, divertides" i d'altres molt més dures, com les d'una adjunta "hostil, jeràrquica i despietada".
"A Pijamas verdes es mostra la realitat que jo vaig viure a la meva residència", resumeix. L'obra s'ha representat al Teatre Aquitània de Barcelona, en una temporada a Madrid i als col·legis de metges de Barcelona i Girona, i la seva intenció és portar-la per tot Espanya.
Però no només això, ja que el que passa després de cada funció és gairebé tan important com l'obra. S'obre un col·loqui en què el públic, molts d'ells sanitaris, expliquen el que van viure. "És un moment molt enriquidor, però molt dur i molt cru". Després de l'obra van arribar un llibre i els seus cursos amb una fundació que dóna suport a sanitaris amb problemes de salut mental.
Àngel Gávila en una obra de teatre
El que el teatre dona al metge, i a l'inrevés
Per compaginar les seves dues professions i les altres tasques, la seva rutina és com un trencaclosques. Les guàrdies es concentren el cap de setmana, i els dies feiners són per als assajos i el projecte Super Residente, amb un acompanyament setmanal a residents, a més de formacions. Defensa això com una manera de viure. "Moltes vegades t'intenten reduir a una sola cosa", lamenta.
Per explicar-ho, recorre als genis del Renaixement, com Da Vinci, que eren polímats: pintaven, esculpien, estudiaven Medicina i dissenyaven edificis. "En Medicina anem molt a la superespecialització, i com a metge està bé, però no es pot generalitzar a tota la vida d'una persona, perquè això fa més petit el teu món".
De fet, l'Àngel no separa les seves dues facetes, sinó que hi veu més punts en comú dels que es podria esperar. "La Medicina és un art i actuar és un art, i s'assemblen molt més del que sembla", afirma. El primer, la presència, "el ser aquí i ara". "Quan operes, has d'estar al 100% en el que fas, i quan actues en una obra, també".
El teatre l'ha fet millor metge, assegura, perquè li ha ensenyat a empatitzar, és a dir, a entendre com es pot sentir la persona que té davant i a respondre al que necessita en aquell moment. La Medicina, en canvi, li ha donat el que en un escenari cal: "molta rigorositat, molta disciplina per aprendre textos" i la capacitat d'estar concentrat en cada assaig.
Ho resumeix amb la mateixa idea que el va portar a rebutjar aquell contracte. "Som polièdrics; una persona és moltes coses. Això de 'sóc metge i només sóc metge', no. La meva vida no es redueix a la Medicina", conclou.