L'actual convocatòria MIR destaca per dos aspectes. D'una banda, el seu catàleg de places, el més gran de la història de la Formació Sanitària Especialitzada (FSE). D'altra banda, el rècord tant de nombre d'inscripcions com d'admesos provisionals al procés d'oposició. La primera característica respon a la necessitat d'especialistes en el Sistema Nacional de Salut (SNS). La segona, en part, prové de l'increment de les homologacions de títols estrangers en el darrer any. De fet, el 2025 es va validar gairebé el mateix nombre d'expedients mèdics que en els cinc anys anteriors.
El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats va aprovar la titulació de 30.303 metges procedents d'altres països l'any anterior, amb la qual cosa permetia la seva possibilitat d'exercici a Espanya. Es tracta d'una xifra única en el procés d'homologació nacional, ja que no s'havien superat les 10.000 revisions favorables en cap exercici previ.
Així, les validacions formatives de graduats en Medicina han crescut gairebé un 750 per cent des de l'inici de la dècada. Cal recordar que el 2020 tan sols 3.580 professionals estrangers van rebre llum verda a la seva sol·licitud d'homologació. Des de llavors, el nombre de metges homologats ha augmentat cada any. Precisament, el 2023 i 2024, més de 8.000 professionals aconseguien l'aprovació del departament governamental encapçalat per Diana Morant.
No obstant això, cap escalada equival a l'experimentada el 2025. Aquest avenç ve provocat per l'arribada constant de metges d'altres països, principalment del continent americà. Tanmateix, també hi influeix l'agilització del procediment de tramitació, gràcies a la seva digitalització. Per exemple, aquest procés ha guanyat en celeritat amb la introducció d'eines d'Intel·ligència Artificial (IA) per a la revisió documental. A més, la implementació del Reial Decret 889/2022, que regula l'homologació, va establir que els expedients s'havien de resoldre en tres mesos màxim en el cas de les titulacions sanitàries.
Països de procedència
Llatinoamèrica lidera el nombre d'homologacions mèdiques. El fet de compartir idioma i la similitud de la seva formació fa que Espanya sigui un dels destins predilectes dels milers de facultatius que es formen cada any a universitats a l'altra banda de l'Oceà Atlàntic.
Així, el 2025, els professionals més validats pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats tenien passaport d'algun país llatinoamericà. En particular, 11.528 metges colombians van rebre un informe favorable respecte a la seva sol·licitud d'homologació. Els van seguir els facultatius procedents de Veneçuela -5.483-, Cuba -5.162-, Argentina -4.706-, Equador -4.178- i Perú -2.734-. Tan sols apareix un país d'una altra àrea geogràfica: Itàlia. No obstant això, segons un informe de l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), bona part dels facultatius transalpins havien obtingut la seva titulació fora de la Unió Europea i no al país que marcava el seu passaport.
Conseqüències de l'homologació massiva
La verificació de l'exercici professional de més metges estrangers ajuda a comptar amb un major volum de professionals a contractar per al manteniment del procés assistencial. No obstant això, l'entitat col·legial ressalta que la 'superpoblació' de metges també pot derivar en problemes.
En concret, apunten al procés MIR, destí final de bona part dels metges que aconsegueixen homologar la seva titulació. De fet, alguns actors temen que la competència per una plaça augmenti de manera exponencial en els propers anys. Precisament, en l'actual convocatòria, 2,24 professionals s'enfrontaran per cada vacant formativa.
Cal recordar que, també per primera vegada en la història del MIR, el nombre d'inscrits estrangers va superar el dels espanyols. El Ministeri de Sanitat ha registrat 12.569 sol·licituds de professionals d'altres països, davant les 11.573 d'individus amb passaport nacional. Un canvi de paradigma dins de l'accés a l'especialització en l'SNS.