La necessitat d'actualitzar la Llei d'Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS), garantir la participació dels professionals en les decisions que afecten el sistema, delimitar les competències de cada professió i reforçar la seguretat dels pacients han estat alguns dels principals assumptes abordats a la taula de debat 'La professió mèdica davant la reforma de la LOPS' en el marc de la 9a Convenció de la Professió Mèdica de l'Organització Mèdica Col·legial (OMC). Així, diferents experts han coincidit que l'actualització normativa ha d'anar més enllà d'una modificació formal del text i respondre a les necessitats reals de l'assistència sanitària, amb una planificació adequada, recursos econòmics i consens entre tots els agents implicats.
La trobada ha tingut com a objectiu reunir la professió mèdica per reflexionar sobre els desafiaments presents i futurs de la sanitat i el paper dels seus professionals, i ha estat moderada per Ofelia De Lorenzo, presidenta de l'Associació Espanyola de Dret Sanitari (AEDS), que ha obert el debat subratllant la importància d'integrar "memòria, experiència i sobretot mirada" per abordar el futur de l'ordenació de les professions sanitàries. Durant la seva presentació, ha assenyalat que l'objectiu havia de ser consensuar els canvis prioritaris per adaptar les competències professionals a les noves necessitats assistencials i oferir seguretat jurídica als professionals. "Reformar una llei no hauria de ser només canviar-ne les paraules, sinó aconseguir que segueixi estant a l'alçada de la medicina, dels professionals i dels pacients", ha afirmat.
Una reforma que ha de respondre a un model sanitari de futur
Un dels principals plantejaments de la taula ha estat la necessitat que la reforma de la LOPS s'integri en una visió estratègica del sistema sanitari. Rafael Bengoa Rentería, exconseller de Sanitat del Govern Basc i exdirector de Sistemes de Salut de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ha advertit de la creixent distància entre qui pren les decisions de gestió i els professionals que treballen directament amb els pacients. "Hi ha una clara desconnexió entre el que està passant", ha assenyalat, alertant que aquesta situació pot traduir-se en "un major control" sobre els metges i en dificultats per respondre a les necessitats assistencials.
Per a Bengoa, la futura legislació ha de contribuir a "reconnectar el món clínic amb el món de la gestió", però també establir cap a on vol dirigir-se el sistema sanitari els pròxims anys. Al seu parer, cal explicitar el model assistencial que es pretén assolir abans d'abordar els canvis normatius. "Escriure lleis sense saber el context d'on es volen portar 85.000 milions d'euros i 600.000 treballadors a través del sistema públic, probablement també privat, és d'una evident manca d'explicitació estratègica", ha assegurat.
"Cal reconnectar el món clínic amb el món de la gestió"
En aquesta mateixa línia de reflexió sobre el futur de l'ordenació professional, Ignasi Pidevall i Borrell, director jurídic del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB), ha defensat que, més de vint anys després de la seva aprovació, cal revisar el model per garantir "qualitat, seguretat i responsabilitat clínica". Tanmateix, ha insistit a diferenciar la regulació del sistema sanitari, l'ordenació de les professions i les condicions laborals. "L'Estatut Marc regula la relació d'ocupació i la LOPS regula l'habilitació, funcions, formació, competències i relacions interprofessionals", ha recordat, subratllant la importància de mantenir la coherència entre ambdós marcs normatius.
Els aspectes pendents de desenvolupar des de l'aprovació de la LOPS
Mentrestant, Ana Pastor Julián, exministra de Sanitat i expresidenta del Congrés dels Diputats, com a responsable de la llei durant la seva etapa al capdavant del ministeri, ha fet un balanç dels objectius que van motivar la seva aprovació el 2003 i de les qüestions que encara romanen sense desenvolupar. Així, ha apuntat que la norma va néixer per establir "un marc comú per als professionals dels àmbits públic i privat, reconèixer la formació sanitària especialitzada, convertir la formació continuada en un dret i un deure i establir un model de desenvolupament professional".
Però ha lamentat que alguns dels seus aspectes més importants no hagin arribat a materialitzar-se. Entre aquests, ha citat "l'acreditació periòdica de competències, el desenvolupament professional, les àrees de capacitació específica, la regulació de l'exercici privat i la creació d'un registre complet de professionals".
Sobre aquest darrer assumpte, Pastor Julián ha reclamat disposar d'informació fiable per planificar les necessitats del sistema: "No sabem amb precisió quants especialistes, on treballen, quants es jubilen". També ha criticat l'existència de 17 models diferents de carrera professional sense mecanismes suficients de reconeixement i mobilitat entre comunitats autònomes.
L'exministra ha atribuït aleshores els retards a tres factors: "Les dificultats competencials per assolir acords entre administracions, la manca d'inversió sostinguda i la pèrdua de prioritat política del desenvolupament reglamentari". Per això, ha defensat que la reforma incorpori "un calendari obligatori de desenvolupament, una memòria econòmica de veritat, la recertificació amb els col·legis, una carrera professional comuna i reconeguda a tot el país" i un registre únic, complet i interoperable. La seva petició final ha estat clara: "M'agradaria que la reforma es fes amb el consens de tothom".
Formació especialitzada, competències i reconeixement professional
A més, l'actualització dels programes formatius i la delimitació de les competències professionals són temes que també han ocupat una part important del debat. Aquí, Mercedes Guerra Requena, presidenta del Consell Nacional d'Especialitats en Ciències de la Salut (Cnecs), ha advertit que una llei aprovada el 2003 necessita adaptar-se als avanços científics, tecnològics i assistencials, però ha expressat la seva preocupació davant una reforma que es pogués fer "sense escoltar els professionals".
La presidenta de l'organisme ha afirmat que el primer pas ha de ser "revisar els programes de les especialitats existents", alguns dels quals fa anys que no s'actualitzen: "El primer que cal fer és posar ordre a casa nostra". Només després de conèixer les competències reals de cada especialitat i les necessitats que queden sense cobrir, considera, serà possible valorar la creació de noves especialitats o àrees de capacitació específica.
Guerra Requena també ha plantejat la importància de desenvolupar els diplomes d'acreditació avançada i avançar cap a una major especialització, tot i que ha advertit dels riscos de fer-ho sense una planificació conjunta. "Si cadascú pensa a nivell individual i només posa el focus en quin és el meu interès, no intentem fer una visió comuna, podem arribar a un grau d'hiperespecialització que també entri en inequitat", ha matisat. En aquest sentit, puntualitza que existeixen comunitats autònomes els hospitals públics de les quals encara manquen d'especialitats ja reconegudes, la qual cosa obliga a garantir l'equitat en l'accés a l'atenció.
Per la seva banda, Pidevall i Borrell ha insistit que la definició de les funcions de cada professió s'ha d'abordar des del consens i la cooperació interdisciplinària, defensant mantenir el marc actual llevat que existeixin acords prou amplis per introduir modificacions.
Seguretat del pacient i participació dels professionals
La seguretat del pacient ha estat l'element transversal que ha connectat les diferents intervencions. Per a Pidevall i Borrell, qualsevol canvi en l'ordenació professional ha de preservar les responsabilitats clíniques i adaptar-se als nous models assistencials, en què participen perfils tecnològics i socials juntament amb els professionals sanitaris tradicionals. També ha donat suport a incorporar competències transversals relacionades amb la salut digital, la Intel·ligència Artificial (IA) i la seguretat del pacient.
El director jurídic del CoMB ha reclamat, a més, una regulació més desenvolupada de l'exercici privat, especialment pel que fa a les condicions contractuals entre metges i entitats asseguradores. Al seu parer, els desequilibris existents poden repercutir en l'autonomia clínica i requereixen una resposta normativa específica.
Guerra Requena, per la seva banda, ha reivindicat un major reconeixement i "calat" del paper assessor del Consell Nacional d'Especialitats en Ciències de la Salut en la presa de decisions, lamentant que la feina dels seus representants no sempre es tradueixi en decisions efectives.
En definitiva, la taula ha conclòs amb una idea compartida: la reforma de la LOPS representa una oportunitat per repensar l'ordenació de les professions sanitàries, adaptar la formació als avenços científics, reconèixer les responsabilitats de cada col·lectiu i garantir una assistència de qualitat. Tal com ha resumit Ofelia de Lorenzo, reformar una llei no ha de consistir únicament a canviar-ne les paraules, sinó a aconseguir que "segueixi estant a l'alçada de la Medicina, dels professionals i dels pacients".