L'exercici de la Medicina s'enfronta a una època de transformació on emergeixen desafiaments per als professionals en els aspectes clínics, socials i organitzatius. Malgrat les particularitats del moment actual per al col·lectiu a Espanya, després de més d'un any de conflicte a propòsit de la reforma de les seves condicions laborals, hi ha problemàtiques que transcendeixen les fronteres i requereixen respostes comunes. Així s'ha posat de manifest en la inauguració de la IX Convenció de la Professió Mèdica, promoguda per l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), que ha reunit representants de la professió d'Europa i Llatinoamèrica per debatre sobre el paper i els desafiaments actuals i futurs de la professió.
Sota el lema “Liderant la professió, compromesos amb la societat i els metges”, el periodista Vicente Vallés ha conduït la benvinguda a aquesta cita, que aborda alguns dels principals debats i reformes reguladores que afecten la professió a Espanya. Entre ells, principalment es troben l'Estatut Marc, la Llei d'Ordenació de Professions Sanitàries (LOPS) i la Llei del Medicament, tal com ha enumerat el president de l'OMC, Tomás Cobo. En aquest sentit, ha insistit en la conveniència d'un estatut propi per a la professió i la defensa del lideratge mèdic dins dels equips multidisciplinaris dels centres sanitaris.
Cobo s'ha referit al "malestar" generat per aquestes iniciatives, instat a aprofitar aquest context de canvi i reformes legislatives per preservar l'autonomia de l'exercici professional de la mà d'una millora de les seves condicions. En aquest sentit, ha instat les administracions a seguir l'exemple que defensa que donen els metges des del dia a dia de la seva pràctica a la consulta. "A nivell mundial, no només a Espanya, tenim una manca de classe política. Nosaltres els professionals estem acostumats a identificar dia a dia problemes en tots els àmbits, no només el clínic, que afrontem des del debat serè", ha asseverat el president de l'OMC. Al mateix temps, Cobo ha instat els professionals a "promoure i promulgar els seus coneixements" com una aportació "crucial" amb impacte en la vida dels pacients.
El president de l'OMC ha dedicat també unes paraules de reconeixement als professionals de Toledo per la seva actuació davant la tragèdia ferroviària d'Urda, així com als facultatius de Ceuta per la seva tasca en la crisi migratòria a la ciutat autònoma.
Participació mèdica, reconeixement i condicions laborals
Juntament amb Cobo, des de la perspectiva de fora de la Unió Europea, el president de la Confederació Mèdica Llatino-Iberoamericana i del Carib, Jorge Coronel. El metge argentí ha al·ludit a alguns dels problemes estructurals que afronten els professionals al continent, alguns dels quals presenten paral·lelismes amb la situació a Espanya. Així s'ha referit a la precarietat de les condicions laborals, la prevalença de les agressions i la dificultat per aconseguir que s'impliqui la veu dels metges en la promoció de reformes legals. Per això, ha subratllat la importància de la unitat del col·lectiu perquè les associacions mèdiques prenguin "un paper actiu en la promoció de la salut".
Per al president de la Federació Nacional de les Ordres de Metges Cirurgians i Odontòlegs d'Itàlia, Filippo Anelli, l'autonomia de l'exercici de la professió és un principi irrenunciable que garanteix la igualtat dels ciutadans en la promoció de la seva salut. Davant la manca de professionals al seu país i en d'altres i les possibilitats que ofereix la tecnologia, ha recordat la importància de preservar el factor humà: "No es pot curar una malaltia amb un algoritme". Un punt en què ha coincidit Cobo en destacar que "quan un està malalt, que és més vulnerable, el que necessita és afecte".
Per la seva banda, el president del Consell Nacional de l'Orde de Metges de França, Stéphane Oustric, ha apuntat a les "problemàtiques comunes" que troben al seu país en matèria de reconeixement mèdic. Així, ha reivindicat el valor de la professió com a referent i una "garantia" de salut per a la població. Des de la Unió Europea de Metges Generals, el seu president, Tiago Villanueva, ha instat a aprendre de l'experiència del Regne Unit per delimitar la "substitució de les funcions mèdiques". El model implantat en el National Health System, ha assenyalat que ha suposat una minva en les atribucions dels facultatius que compromet la qualitat de l'assistència, davant l'atenció que presten professionals no metges en matèria de diagnòstic o davant pacients amb símptomes no identificats.
A propòsit de la situació de la Medicina de Família a Europa, Villanueva ha reclamat que sigui un camp de la Medicina reconegut per la Unió Europea com una especialitat, tal com ja passa a la majoria de països comunitaris. En aquest sentit, ha assenyalat el deteriorament en la pràctica d'aquesta disciplina, davant la "pressió per quotes molt grans, poc temps a la consulta i una responsabilitat clínica creixent". En aquest sentit, per al metge la recepta passa per "alliberar-nos de càrrega administrativa per tornar a ser metges".