Jung Yul Park, president de l'Associació Mèdica Mundial (WMA per les seves sigles en anglès), analitza a Madrid la cruïlla global de la seva professió durant la Convenció de l'Organització Mèdica Col·legial. Davant un escenari marcat pel conflicte laboral a Espanya, la disrupció de la intel·ligència artificial i el creixent assetjament legal, el neurocirurgià sud-coreà atén Redacción Médica i exigeix a les administracions un redisseny estructural que freni el desgast clínic i protegeixi la cobertura universal. "Si la pseudociència i la desinformació trenquen la nostra històrica relació amb el pacient, el sistema sanitari es veurà compromès".
Jung Yul Park, president de l'Associació Mèdica Mundial.
L'Assemblea recent de l'AMM va alertar sobre l'auge de la desinformació i el qüestionament de l'evidència científica. Assistim a un retrocés en el reconeixement social de la figura del metge?
Per mantenir un sistema de salut resilient resulta imperatiu preservar la confiança mútua entre pacients, metges i governs, un pilar que avui pateix l'embat directe de la desinformació i les pseudociències. Qui assimila aquests bulos, potenciats per la facilitat actual per generar continguts falsos o 'deepfakes', acaba rebutjant l'atenció adequada i ignora els estàndards clínics habituals, cosa que desencadena conseqüències indesitjables. Aquest fenomen provoca una greu fractura en la relació metge-pacient a nivell global i, si no actuem de manera conjunta, la situació empitjorarà. Urgeix establir un diàleg estret on governs, desenvolupadors tecnològics, pacients i professionals sanitaris ens asseguem a la mateixa taula per resoldre aquesta crisi de credibilitat.
Per reconstruir aquesta confiança davant l'avenç tecnològic, ha de prioritzar el facultatiu les seves habilitats comunicatives per sobre del mer coneixement clínic?
Resulta fonamental preparar-nos com a éssers humans cultivant l'empatia i la comunicació, a més de comprendre els límits exactes de la tecnologia en la nostra pràctica diària. Encara que la intel·ligència artificial suposarà una gran ajuda, comporta riscos crítics associats a la privacitat de les dades, els biaixos algorítmics procedents de fonts no representatives i la vulnerabilitat davant ciberatacs que exigeixen un aprenentatge rigorós per part del col·lectiu. Fins ara, les grans empreses despleguen aquests sistemes sense oferir garanties suficients ni integrar les nostres aportacions clíniques per a un desenvolupament segur, per la qual cosa necessitem urgentment directrius, principis ètics i un marc legal sòlid que reguli aquesta transformació digital.
Jung Yul Park, president de l'Associació Mèdica Mundial
"L'autonomia professional és la llibertat del metge per emetre un judici clínic basant-se únicament en l'interès superior dels pacients, guiat per la base científica, l'ètica i la consciència".
Com gestionen els metges la seva adaptació operativa en aquells països que ja lideren aquesta transformació sanitària digital?
La transició varia dràsticament segons cada nació i afegeix una enorme pressió a l'esgotament físic, emocional i psicològic que ja pateixen els professionals, obligats a invertir gran part del seu temps a dominar aquestes eines. Models universals sòlids com l'espanyol compten amb avantatge en la seva infraestructura, però exigeixen una planificació exhaustiva per evitar desigualtats generacionals i vèncer la resistència d'aquells que temen perdre els seus llocs de treball o assumir càrregues inassumibles. Des de l'Associació Mèdica Mundial concebem aquesta evolució com a "intel·ligència augmentada"; una eina dissenyada no per substituir-nos, sinó per complementar el diagnòstic, processar informació genòmica de manera immediata i alleugerir la burocràcia, sempre sota el paraigua indispensable de protocols estandarditzats.
Jung Yul Park: "L'autonomia professional és la llibertat del metge per emetre un judici clínic basant-se únicament en l'interès superior dels pacients, guiat per la base científica, l'ètica i la consciència".
La innovació tecnològica sempre avança més ràpid que el consens humà. Com s'articula l'equilibri entre la creació d'evidència científica i la seva regulació ètica i legislativa?
Garantir una distribució tecnològica equitativa a tots els països suposa un desafiament colossal que requereix la intervenció directa d'organitzacions com la nostra per harmonitzar les disparitats culturals i normatives. Actualment coordinem la revisió de la Declaració de Taipei sobre biobancs i dades biològiques mitjançant un procés rigorós de dos anys que involucra clínics, tecnòlegs i legisladors a través de grups de treball desplegats des d'Ottawa fins a Israel. Afrontem aquesta elaboració de directrius ètiques i operatives sense precipitació, construint un marc garantista mentre esperem que els diferents governs desenvolupin els seus propis mecanismes de col·laboració institucional per blindar la seguretat del pacient.
A Espanya, la professió mèdica acumula mesos de vagues i protestes pel deteriorament de les seves condicions laborals. Cap a on ha d'enfocar l'Administració la seva resposta per frenar aquest descontentament?
El sistema espanyol destaca per la seva excel·lent cobertura universal, però pateix una evident desigualtat en la distribució territorial dels professionals i manca de polítiques que anticipin l'impacte de les jubilacions i la baixa natalitat. Els metges assumeixen una càrrega assistencial creixent suportant jornades abusives, infrafinançament i un dèficit crònic d'infraestructura, a la qual cosa s'afegeix l'estrès derivat de l'augment de les demandes penals i l'amenaça constant de patir violència a les consultes. El Govern, la professió i els pacients han de seure immediatament a pactar una reforma estructural que alleugi aquest desgast físic i mental inassumible; som a temps de garantir la sostenibilitat d'un dels millors models sanitaris del món, però la inacció administrativa actual aboca els facultatius a exercir amb por.
Un moment durant l'entrevista.