El Servei de Neurocirurgia de l'Hospital Universitari Carl Gustav Carus, a Dresden (Alemanya) ha volgut mesurar què passaria si oferissin als seus pacients de primera consulta un document generat per una IA amb una explicació comprensible dels seus propis informes abans de tenir la cita amb l'especialista.
Així que van muntar un assaig al qual van anomenar AI-Infocare, el van executar entre maig de 2025 i gener de 2026 i han acabat publicant els resultats a NEJM AI. La seva conclusió és una modesta millora de l'experiència a la consulta i una reducció de temps de la cita, que va passar de 33 a 25 minuts.
Això vol dir que la IA va escurçar la consulta 8 minuts? No, pare. Hauria facilitat molt el titular d'aquesta informació, però per afirmar una cosa així —i els autors no ho fan— caldria sumar la selecció del document, la seva generació, la comprovació humana, les correccions, el temps de lliurament, els dubtes posteriors… I després mesurar si el sistema transforma aquests 8 minuts extres en més capacitat assistencial o en millora de l'excel·lència. I res d'això s'ha mesurat en aquest assaig, que tenia un abast més humil.
Elida Benker-Hasani i el seu equip van prendre com a univers 300 adults a l'atzar distribuïts en dos grups: un va rebre aquest resum de IA i l'altre no. Van utilitzar Simply Onno (un dels autors, Witold Polanski, és el fundador i director mèdic d'aquesta companyia i així s'explicita a l'article) en lloc d'un chatbot obert per diagnosticar o recomanar tractaments. Tampoc es va utilitzar un resum de la història clínica, sinó un únic document rellevant per a la consulta que abans havia estat verificat per un metge i que el pacient va tenir ocasió de llegir mentre esperava el seu torn a la sala d'espera.
El que l'assaig suggereix però no demostra
Sembla raonable concloure que aquest document va ajudar el pacient a familiaritzar-se amb els termes més tècnics abans de la consulta, cosa que podria haver contribuït a reduir aquests 8 minuts. Els autors suggereixen —però no demostren— que aquest temps guanyat podria haver-se dedicat a discutir opcions terapèutiques. Però l'article no prova que es prenguessin millors decisions clíniques ni que s'obtinguessin millors resultats en salut: com que no hi va haver seguiment posterior no es pot provar més adherència, menys complicacions, menys consultes o menys reaguditzacions amb la corresponent visita a Urgències. Tampoc prova que els pacients retinguessin o utilitzessin millor la informació a partir d'aquest punt. I el fet que el pacient se senti millor informat, no demostra comprensió objectiva.
A més, l'assaig compara pacients que van veure el document IA amb aquells que no, però no fa una comparació amb alternatives menys digitals, com l'entrega d'un fulletó personalitzat o una intervenció d'educació sanitària per part d'infermeria. És a dir, no aïlla quant del benefici prové específicament del document generat per IA. Com a molt —encara que ja és un senyal útil— permet dir que el pacient queda més satisfet amb l'experiència a la consulta i que aquesta millora és compatible amb cites més curtes.
Punt de partida per a futures investigacions
El que l'assaig no aborda, i seria molt interessant, és si aquest benefici es mantindria en altres consultes d'altres especialitats i si compensa la feina necessària per produir aquests resums fiables.
Com a alternativa de futur sí que seria molt valuós un assaig multicèntric amb diferents especialitats en què es mesurés de manera objectiva la comprensió i la qualitat de les decisions, així com l'adherència al tractament i el nombre de consultes successives. Una anàlisi més fina de resultats en salut, sumant els estalvis de temps i cost, permetria saber la utilitat real de la IA en un model com el plantejat a AI-Infocare.