Les guàrdies mèdiques són el suport que garanteix l'atenció continuada 24 hores als centres sanitaris, alhora que suposen una de les principals fonts d'ingressos per als facultatius. Tanmateix, també són una font d'esgotament professional i el complement salarial que proporcionen amaga una 'trampa fiscal' que deixa la seva retribució neta a la meitat del preu brut per hora. Com a torns d'obligat compliment i que, en molts casos, aboquen a extenuants jornades de 24 hores sense descans, l'excessiva dependència del model organitzatiu i retributiu de la seva realització és fruit de freqüent debat.
L'estrès que generen les guàrdies sobre els metges i les conseqüents repercussions sobre la qualitat assistencial fa que molts facultatius denunciïn la manera en què es practica, més encara quan són retribuïdes per sota del preu de l'hora ordinària de treball. Aquesta és una problemàtica de la qual es fa ressò l'informe sobre les retribucions dels metges d'hospital espanyols el 2026, elaborat pel Centre d'Estudis del Sindicat Mèdic de Granada (Simeg). En aquesta anàlisi, Vicente Matas posa xifra a l'impacte sobre la nòmina que suposen als facultatius i la retallada fiscal que impliquen.
A diferència de les hores extraordinàries de qualsevol altre sector productiu —que per llei solen abonar-se per sobre del preu de l'hora ordinària, són d'acceptació voluntària i tenen un topall de 80 hores anuals—, les guàrdies hospitalàries són forçoses, no computen amb aquest límit legal i es retribueixen a un preu per hora inferior al de la jornada regular. En el model estàndard estimat per l'informe, que contempla una mitjana de 50 hores de presència física al mes (26 en laborable, 12 en dissabte i 12 en diumenge o festiu), el facultatiu suma una jornada afegida durant les tardes, nits i caps de setmana després d'haver completat el seu torn ordinari matinal.
La factura de l'IRPF: a la butxaca arriba poc més del 50%
En la pràctica, el greuge per als metges amb l'esforç extraordinari que suposa per augmentar la càrrega fiscal. En integrar-se les retribucions de les guàrdies a la nòmina sobre una escala d'IRPF fortament progressiva, aquest ingrés marginal addicional incrementa de forma exponencial el percentatge de retenció aplicat a tots els ingressos percebuts. Aterrat en números, això suposa que Hisenda absorbeix entre el 30% i el 45% —o fins i tot percentatges superiors en determinades comunitats autònomes— de l'import meritat per guàrdia.
Per aquesta via tributària, el professional sanitari acaba rebent al seu compte bancari, en molts casos, poc més del 50% del valor brut facturat per hora de guàrdia. Els càlculs del Simeg constaten que, mentre la mitjana nacional bruta per hora de guàrdia en dia laborable se situa en 30,10 euros bruts, la retribució neta real es queda en una mitjana de 16,99 euros nets per hora. En els serveis de salut pitjor remunerats, com el de Canàries, l'hora neta en laborable cau a 13,20 euros.
L'informe del Simeg fonamenta aquest càstig fiscal en l'absència de deflactació de les taules de l'IRPF durant els darrers anys. Matas argumenta que, en mantenir-se congelats els trams impositius davant d'una inflació acumulada del 44,3% entre gener de 2009 i juliol de 2026 (segons l'INE), els increments retributius lineals aplicats al col·lectiu i les quantitats percebudes per les guàrdies empenyen de forma automàtica els ingressos cap a esglaons tributaris més elevats sense que existeixi una guany real de poder adquisitiu. Aquesta circumstància es tradueix en una pujada indirecta de l'impost que provoca que les retribucions netes creixin a un ritme molt inferior al de l'IPC i que les hores de guàrdia acabin tributant en els tipus marginals més alts. Per aquesta raó, el sindicat mèdic planteja com a alternativa un tractament fiscal específic per a aquestes hores extraordinàries obligatòries similar a l'aplicat a les rendes de l'estalvi —amb tipus que oscil·len entre el 19% per als primers 6.000 euros i un màxim del 30% a partir de 300.000 euros—, evitant així que l'esforç de l'atenció continuada quedi neutralitzat per la progressivitat del gravamen.
A aquest gravamen s'afegeix el fet que, en superar amb freqüència la base màxima de cotització a la Seguretat Social, aquestes hores no es tradueixen en una millora de la pensió futura de jubilació ni computen de manera regular com a temps de treball prestat, equivalguent una jornada de 24 hores al mateix registre temporal que una de 7 hores ordinàries.
Diferències territorials i distorsió salarial
L'informe reflecteix a més profundes desigualtats territorials en la remuneració d'aquest "destall". En una guàrdia en dia laborable, la compensació oscil·la entre els 23,96 euros bruts l'hora de Canàries i els 37,54 euros bruts de Catalunya, una bretxa autonòmica del 56,68%.
En festius especials, la diferència supera el 143% (des dels 32,84 euros bruts per hora a Ceuta i Melilla fins als 79,87 euros bruts a Catalunya). Aquesta dispersió provoca una altra anomalia cridanera: en diverses autonomies, els metges adjunts d'hospital cobren l'hora de guàrdia a un preu inferior al que perceben els residents MIR de quart i cinquè any destinats a altres regions d'Espanya.