La inflació s'ha mantingut a l'alça els darrers anys. En concret, els preus de productes i serveis han augmentat un 44,3 per cent entre gener de 2009 i juliol de 2026, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Aquesta escalada afecta de manera directa el dia a dia dels metges. L'augment del cost de la vida, unit a l'increment de la pressió fiscal, ha derivat en una reducció del poder adquisitiu a tots els nivells de la professió. Això sí, els més afectats per aquest descens són els facultatius que es troben al final de la seva trajectòria laboral, que han acumulat més de 15.000 euros de pèrdua en els darrers 16 anys, que ascendeix a 17.000 si es tenen en compte les guàrdies. Una quantitat que pot ser més gran en alguns territoris d'Espanya.
Segons la informació proporcionada pel Centre d'Estudis del Sindicat Mèdic Andalús de Granada-Vicente Matas, els metges més a prop de la jubilació de tres comunitats autònomes són els que han vist més retallat el seu poder adquisitiu. Es tracta dels facultatius d'Extremadura -19.340 euros de pèrdua-, Galícia -18.840 euros- i Astúries -18.616 euros-. Per la seva banda, els professionals d'Andalusia, Aragó, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Navarra, Ceuta i Melilla també han anotat un descens més pronunciat que la mitjana estatal. Els 'menys perjudicats' han estat els facultatius de Múrcia i Catalunya, amb caigudes de 8.887 euros i 12.254 euros, respectivament.
En el cas d'incloure la jornada extraordinària en l'equació, les quantitats registrades s'engreixen, alhora que canvien les comunitats autònomes més damnificades. Els metges de Galícia tornen a situar-se entre els sanitaris més perjudicats, amb 20.853 euros de pèrdua de poder adquisitiu. Els segueixen les plantilles de Castella-la Manxa -19.701 euros- i les de Navarra -19.632 euros-. Al costat contrari, els professionals de Catalunya han retallat el seu nivell econòmic en 11.961 euros, mentre que els de La Rioja han reduït la seva facultat financera en 12.958 euros.
La institució darrere les dades ha destacat que la càrrega impositiva en la retribució del metge arran de les guàrdies compromet la seva capacitat econòmica. Cal no oblidar que aquestes incrementen la retenció d'IRPF de tota la nòmina, cosa que fa que els professionals percebin poc més del 50 per cent de l'import brut relatiu a l'hora de jornada extraordinària.
Retallades en altres nivells de la professió mèdica
La disminució del poder adquisitiu també es dona a la resta de nivells del col·lectiu mèdic. Per exemple, els facultatius a la part central de la seva activitat, propietaris de la seva plaça, cinc triennis i el segon nivell retributiu de carrera professional, pateixen una retallada de 14.171 euros si únicament es té en compte el seu salari brut i de 15.736 euros en cas d'incorporar el preu de guàrdia. En la primera situació, madrilenys -17.106 euros-, extremenys -16.315 euros- i gallecs -16.246 euros- són els més perjudicats, mentre que catalans -8.836 euros- i bascos -11.053 euros- els que menys. En afegir l'hora extraordinària, els professionals de Madrid -20.442 euros-, Galícia -18.258 euros- i Canàries -17.809 euros- pateixen la retallada més gran, a diferència dels seus homòlegs de Catalunya -8.543 euros- i Balears -13.442 euros-, aquells amb un descens més suau en la seva capacitat econòmica.
Les pèrdues persisteixen en els professionals amb menys temps d'exercici. Per a la seva radiografia, l'institut estadístic diferencia aquells amb dedicació exclusiva dels que no la tenen. Aquests afronten una retallada mitjana d'11.902 euros i de 13.467 euros amb guàrdies. En ambdues situacions, el personal de Madrid -14.361 i 17.697 euros (guàrdies)- i Galícia -13.782 i 15.794 euros (guàrdies)- s'emporta la pitjor part davant la menor afectació en les possibilitats de catalans -7.159 i 6.866 euros (guàrdies)- i bascos -8.877 i 11.644 euros (guàrdies).
Si es revisen les dades relatives als sanitaris sense dedicació exclusiva es dona l'únic cas positiu. Els facultatius andalusos d'aquesta categoria són els únics que han guanyat poder adquisitiu en els darrers 16 anys. En concret, 1.626 euros sense guàrdies i 2.741 euros amb elles. La seva situació contrasta amb els seus homòlegs de Madrid, que han perdut 14.361 euros i 17.697 euros, si s'hi afegeixen les guàrdies. Un panorama que requereix d'un reajust salarial en la professió per afrontar una economia llastrada pels efectes de la geopolítica mundial, causant de l'increment del cost de la vida.