En el salari que perceben els metges espanyols, a més de la important variació que suposa la realització de guàrdies, el codi postal continua sent el factor més determinant per a la butxaca dels facultatius. Les diferències retributives entre comunitats autònomes es fan especialment paleses entre els metges que inicien la seva trajectòria professional, amb una bretxa que s'eleva per sobre dels 13.000 entre les regions que millor i pitjor salari base ofereixen.
Així ho reflecteix l'informe Diferencias retributivas de los Médicos de Hospital Españoles en 2026, elaborat pel Centro de Estudios del Sindicato Médico de Granada (SIMEG) i coordinat per Vicente Matas. Les dades evidencien que el sistema autonòmic castiga amb especial duresa aquells que inicien la seva activitat com a interins, eventuals o substituts, així com aquells que acumulen un trieni i no perceben el complement de carrera professional. Les dades d'aquest informe revelen que el salari base d'un metge d'aquest perfil en base a la seva jornada ordinària sense comptar les guàrdies arriba a variar un 43,69%, amb diferències que es poden plasmar en pocs quilòmetres de distància. Així, el sou parteix dels 30.765 euros nets anuals a Navarra, davant dels 44.207 que es perceben en una comunitat fronterera com el País Basc, on els metges tenen el millor salari de partida. La diferència és encara més gran en termes bruts, amb una diferència que es dispara fins als 22.146 euros a l'any (reflectint una variació del 52,91%). En el còmput mensual, les diferències en el salari base net mostren una bretxa de més de 1.000 euros, passant dels 2.165 que percep un metge novell a Navarra als més de 3.200 que li corresponen a Múrcia o País Basc.
El desequilibri en les guàrdies: les retribucions varien fins a un 56 %
El considerable pes de les guàrdies continua sent un altre dels majors condicionants en el sou mèdic, on també es fan presents aquestes quantioses variacions entre comunitats. Les diferències en la remuneració d'aquestes hores no fan sinó augmentar les diferències entre comunitats i empitjoren l'agravi comparatiu en el salari base.
En dia laborable, les diferències retributives brutes arriben a un 56,68% de divergència entre comunitats. En aquest sentit, a la cua se situen els professionals del Servei Canari de Salut, que perceben 23,96 euros bruts per cada hora de guàrdia. Al pol oposat hi ha Catalunya, on l'hora s'abona a 37,54 euros bruts, cosa que genera una distància directa de 13,58 euros per hora treballada. Davant de la mitjana nacional de 30,10 euros bruts per hora, un facultatiu a Canàries cobra 6,14 euros menys cada seixanta minuts de guàrdia.
En el cas de la remuneració de les hores de guàrdia, aquestes quantioses diferències es fan paleses amb la paradoxal situació que un resident pot cobrar més que un adjunt en funció de la comunitat autònoma. Per exemple, en comunitats com Canàries, un metge adjunt cobra l'hora de guàrdia laborable a 23,96 € bruts, mentre que un resident d'últim any (MIR 4t o 5è) en autonomies com Catalunya, Balears o Navarra percep entre 28,45 € i 30,86 € bruts/hora per aquesta mateixa tasca.
En base a l'estimació d'un cas mitjà que realitza 50 hores de guàrdia mensuals, l'informe de Simeg estima l'impacte de la desigualtat territorial sobre el salari final percebut pels metges. En el còmput mensual, davant d'una mitjana nacional de 3.763 euros al mes, un facultatiu que comença cobra nets 3.164 euros a Navarra o 3.167 euros a Galícia, mentre que al País Basc arriba als 4.270 euros i a Múrcia als 4.349 euros nets mensuals, cosa que consolida una diferència de fins a 1.185 euros nets al mes (un 37,46% més). Traslladada al balanç anual, la retribució neta definitiva d'aquest metge jove amb guàrdies oscil·la entre els 41.893 euros a l'any a Galícia i els 55.675 euros anuals al País Basc, consolidant una bretxa en salari net de 13.783 euros a l'any, equivalent a una divergència del 32,90%.
A aquest escenari s'hi suma l'efecte de l'escala progressiva de l'IRPF. L'increment de jornada que comporten unes 50 hores mensuals de guàrdia física eleva la retenció de tota la nòmina, reduint l'ingrés net real per hora laborable a una mitjana de 16,99 euros. En territoris com Canàries, la retribució neta de l'hora de guàrdia cau als 13,20 euros, una xifra que en ocasions amb prou feines arriba per cobrir serveis essencials de conciliació, com la cura de menors durant les nits o caps de setmana.
Aquesta disparitat estructural de disset models retributius diferents, unida a la manca d'homogeneïtat en els complements d'exclusivitat i compatibilitat, perpetua una sanitat pública a dues velocitats que desincentiva i penalitza l'arrelament de les noves generacions de facultatius.