El destí del pacient hospitalitzat depèn de múltiples variables. Els recursos tècnics del centre sanitari o la formació de la plantilla en són alguns. Tanmateix, les característiques pròpies dels metges també influeixen en la probabilitat de supervivència o de reingrés. En concret, un equip d'investigadors canadencs determina que el sexe del professional està relacionat amb els resultats clínics de l'atenció donada.
Per arribar a aquesta conclusió, els científics van realitzar un estudi amb prop d'un milió de pacients adults hospitalitzats entre 2008 i 2022 en institucions sanitàries d'Ontario (Canadà). Aquestes persones ingressaven afectades per set patologies: infart agut de miocardi, insuficiència cardíaca, fibril·lació auricular, MPOC, pneumònia, ictus i hemorràgia digestiva. Els investigadors van analitzar les següents variables en cada cas: el sexe del metge que havia estat responsable de la major part dels dies d'atenció durant l'ingrés i el percentatge de dies d'hospitalització atesos per metgesses. A més, van recollir la mortalitat i el reingrés hospitalari als 30 dies.
La conclusió va ser clara: els pacients atesos per metgesses van sobreviure amb més freqüència que aquells tractats per companys masculins. En concret, la mortalitat -ajustada a 30 dies- de les persones ateses per elles era del 12,3 per cent, mentre que la d'ells ascendia al 13,7 per cent. Aquesta diferència es repetia en els reingressos hospitalaris. El 18,9 per cent dels pacients de metges tornaven al centre, una proporció una mica més gran que el 18,6 per cent registrat en les seves companyes.
Els millors resultats de les dones es van observar en la majoria de les patologies analitzades, excepte en la fibril·lació auricular. A més, es va revelar que els resultats milloraven a mesura que augmentava la proporció de dies d'hospitalització atesos per metgesses.
Factors determinants
Els autors de l'estudi reconeixen que el seu treball no permet identificar les causes darrere de les diferències observades. Això no vol dir que no hipotitzin sobre el motiu darrere la menor mortalitat associada a l'assistència hospitalària de les dones.
En primer lloc, els investigadors assenyalen la millor comunicació amb el pacient, cosa que deriva en presa de decisions compartides i una major atenció a les seves necessitats individuals. A més, afavoreix la creació d'un entorn fonamentat en l'empatia, el qual acostuma a ser més còmode per a l'hospitalitzat. D'altra banda, les metgesses solen seguir amb més exactitud les recomanacions clíniques. Així, aquestes professionals sol·liciten les proves diagnòstiques apropiades, apliquen els tractaments indicats a les guies i segueixen les recomanacions de prevenció i cribratge.
Finalment, destaquen les diferències entre sexes a l'hora de prendre decisions terapèutiques. Segons estudis recents, les dones tendeixen a adoptar tractaments conservadors quan estan indicats, cosa que dota de més seguretat la seva atenció. Així mateix, és més probable que consultin altres professionals, de manera que el nombre d'errors clínics es redueix de manera considerable.