La preocupació per la caiguda del cabell ha obert la porta a un mercat en què conviuen avenços tecnològics, tractaments mèdics i eines que prometen anticipar l'alopècia. El problema és que diferents aplicacions mòbils, analitzadors capil·lars i suposats tests genètics ofereixen respostes sobre la salut del cabell, de vegades mitjançant percentatges que prediuen les possibilitats de quedar-se calb. Tanmateix, no totes aquestes eines proporcionen informació fiable ni compten amb una interpretació mèdica. Això provoca, adverteix Gloria Garnacho, coordinadora del Grup de Tricologia i Onicologia de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), que els pacients puguin acabar confiant en resultats que generen alarma i els condueixin a adquirir productes o sotmetre's a tractaments sense saber realment quina malaltia tenen.
La especialista situa aquesta situació en un context de creixent comercialització de la salut capil·lar, en què la Intel·ligència Artificial (IA) pot ser útil com a suport per als professionals, però no substitueix el diagnòstic clínic. A això s'hi afegeix la confusió entorn de qui està qualificat per tractar les malalties del cabell i la proliferació d'ofertes que presenten procediments complementaris com si fossin la solució principal al problema.
La IA no substitueix el dermatòleg
El que és evident és que l'arribada d'eines d'IA a l'àmbit capil·lar ha canviat la manera en què alguns pacients s'acosten a la consulta. Cada cop és més habitual que hi acudeixin amb una valoració obtinguda a través de ChatGPT, aplicacions mòbils o dispositius que analitzen imatges del cuir cabellut i ofereixen resultats sobre l'estat del cabell.
Aquestes tecnologies poden mesurar paràmetres útils, però els seus resultats necessiten una interpretació professional. Garnacho explica que fins i tot els dispositius que s'utilitzen a les mateixes consultes mèdiques poden cometre errors en analitzar el cabell. Per exemple, un cabell nou i un de miniaturitzat per una alopècia androgenètica poden presentar un gruix similar, cosa que dificulta que una màquina els distingeixi correctament.
"És el millor becari que pot tenir un metge, però no una eina per a un diagnòstic súper clar i fidedigne", resumeix la dermatòloga sobre la IA. La seva utilitat, per tant, depèn de com s'utilitzi i de la capacitat de l'especialista per contextualitzar les dades que proporciona.
El risc apareix quan aquestes eines s'utilitzen de manera aïllada, sense exploració mèdica ni una valoració global del pacient, i els seus resultats es presenten com a diagnòstics definitius.
Prediccions de calvície que generen ansietat
Un dels aspectes que més preocupa a la especialista és la difusió de prediccions sobre la futura pèrdua de cabell expressades mitjançant percentatges aparentment precisos. Garnacho relata que alguns pacients han acudit a la seva consulta amb resultats de suposats tests genètics basats en mostres de saliva, que els atribueixen una probabilitat concreta de quedar-se calbs, per exemple del 98%.
La dermatòloga qüestiona que s'ofereixin aquestes xifres com si permetessin anticipar amb certesa l'evolució individual d'una persona. Al seu parer, aquest tipus de missatges pot generar una preocupació desproporcionada, especialment quan el pacient desconeix les limitacions de la prova o no sap com interpretar-ne els resultats.
La conseqüència no és únicament una possible confusió mèdica. La preocupació per la imatge personal pot convertir-se en una font important d'angoixa i portar a decisions precipitades. "Et crea una situació d'ansietat total, i en un pacient vulnerable al màxim, el redirigeix a una pàgina web on fa bogeries", adverteix la especialista.
Del suposat diagnòstic a la venda de productes
Però el problema no s'acaba quan l'aplicació ofereix un resultat. Segons explica la dermatòloga, algunes eines estan vinculades a pàgines web en què l'usuari pot adquirir directament productes relacionats amb la caiguda del cabell. D'aquesta manera, la persona passa de rebre una valoració automatitzada a entrar en un circuit comercial sense que necessàriament hi hagi intervingut un metge.
L'expansió d'aquests serveis coincideix amb l'interès econòmic que desperta la salut capil·lar. La preocupació per conservar el cabell pot fer que els pacients cerquin solucions ràpides i dipositin la seva confiança en missatges comercials que prometen resultats, encara que no sempre disposin d'una base diagnòstica suficient.
"Hi ha també molta campanya de màrqueting, perquè darrere del cabell hi ha molt negoci, llavors a vegades no és fàcil trobar la veritat absoluta", assenyala Garnacho. En aquest escenari, distingir entre informació mèdica, publicitat i eines d'anàlisi automatitzada es converteix en una tasca essencial per al pacient. La tecnologia pot aportar dades, però aquestes no equivalen per si soles a un diagnòstic ni justifiquen automàticament l'elecció d'un tractament.
"Exigeixi un diagnòstic, un nom i un cognom"
Una altra de les advertències de la especialista es dirigeix a qui comença un tractament capil·lar sense conèixer el tipus concret d'alopècia que pateix. La caiguda del cabell pot respondre a causes diferents i no totes requereixen les mateixes intervencions. Per això, aplicar un procediment sense identificar prèviament el problema pot conduir a una estratègia inadequada.
Garnacho posa com a exemple el plasma, una tècnica que alguns pacients reben sense saber amb precisió quin diagnòstic en justifica la utilització. La pregunta fonamental, insisteix, no és només quin tractament s'està aplicant, sinó quina malaltia es pretén tractar i per què s'ha escollit aquesta opció.
"Exigeixi un diagnòstic, un nom i un cognom del que tinc", recomana la dermatòloga.
A partir d'aquest diagnòstic, explica, cal distingir entre els medicaments que constitueixen el tractament mèdic i altres tècniques que poden utilitzar-se com a complement. La diferència és rellevant perquè els procediments coadjuvants no substitueixen necessàriament els tractaments farmacològics indicats per a una determinada malaltia.
La confusió sobre qui pot tractar el cabell
La proliferació d'ofertes capil·lars també ha generat confusió sobre quins professionals compten amb la preparació adequada per diagnosticar i tractar les malalties del cabell. Garnacho recorda que la dermatologia inclou la cura de la pell i els seus annexos, entre els quals es troben el cabell i les ungles.
Tanmateix, el terme "tricologia" s'utilitza de vegades per descriure l'interès pel cabell o el cuir cabellut sense que això impliqui necessàriament una formació mèdica. Aquesta diferència pot dificultar que els pacients identifiquin qui està capacitat per valorar una malaltia capil·lar.
La especialista assenyala que alguns pacients cerquen específicament un tricòleg i no consideren que un dermatòleg pugui ser el professional indicat per al seu problema. Al seu parer, la confusió terminològica contribueix a que l'autoritat científica s'atribueixi, de vegades, a perfils la formació i competències dels quals no estan clares per a l'usuari.
L'objectiu, subratlla, és que el pacient pugui distingir entre la cura cosmètica del cabell i l'atenció mèdica d'una malaltia que requereix diagnòstic i tractament.
En definitiva, en un mercat en què la tecnologia i l'oferta comercial avancen ràpidament, l'advertiment de Garnacho apunta a una necessitat fonamental: que les decisions sobre la salut capil·lar parteixin d'un diagnòstic mèdic i no d'una predicció automatitzada, una promesa publicitària o un tractament escollit sense conèixer la causa de la caiguda del cabell.