L'exercici de la Medicina s'enfronta a un ecosistema en constant transformació marcat pels avenços tecnològics i la gestió de dades massives que, a més d'una capacitació tècnica, requereixen una reflexió ètica en el seu abordatge. A això s'hi sumen altres qüestions de caire moral ja assentades en la pràctica mèdica -com la gestió de la confidencialitat, l'avortament o l'eutanàsia- que fan aflorar les inquietuds deontològiques dels professionals. Davant d'aquest escenari, els facultatius demanen una major orientació, segons revela una recent enquesta promoguda per la Unió Europea de Metges Especialistes (Uems), que reflecteix que nou de cada deu metges consideren necessari incrementar la formació ètica que reben.
Juntament amb els resultats d'aquesta enquesta, que recull les principals preocupacions en aquest camp entre els metges europeus, la Uems ha presentat una proposta formativa per aterrar als programes de les diferents especialitats, a fi d'abordar els grans debats presents a la professió. Com a president de la Federació Temàtica d'Ètica Mèdica d'aquesta entitat, José María Domínguez analitza en conversa amb Redacción Médica els principals reptes a abordar per fer front a aquests desafiaments.
El també responsable de la Comissió d'Ètica i Deontologia Mèdica de la Organització Mèdica Col·legial (OMC), ressalta com a través d'aquesta entitat, Espanya ha pres un paper decisiu en l'impuls a la formació ètica “com a part del cos doctrinal de la formació mèdica”.
Les discussions sobre ètica mèdica s'han tornat un tema candent els darrers dies, arran del qüestionament que ha expressat Alberto Núñez Feijóo sobre els marcs legals vigents en matèria d'avortament i eutanàsia. El candidat a la presidència pel PP ha anunciat la seva intenció de reformar la normativa sobre aquests drets, plantejant que, en el cas de l'eutanàsia, "els metges juguen un paper secundari". Sent un motiu recurrent de discussió entre el col·lectiu mèdic, l'enquesta de la Uems també ha sondejat la preocupació per aquests assumptes.
A nivell nacional, tot i que segons una anàlisi recent de la pròpia OMC es percep una presència d'aquestes qüestions als programes formatius, persisteixen reptes per augmentar-ne la presència. Al parer del doctor, el principal és la necessitat d'aterrar més aquestes qüestions al postgrau, tant al MIR com a la formació continuada. Per al representant de l'OMC, aquest estudi posa de manifest que a “pràcticament totes les facultats de Medicina hi ha programes de formació en ètica mèdica, però hem de millorar per homogeneïtzar-los”.
Equitat, privacitat i consentiments informats: principals preocupacions
L'enquesta promoguda per la Uems, en la qual han participat metges d'una trentena de països europeus, revela algunes tendències entre les inquietuds més comunes dels facultatius. Tot i que Domínguez subratlla les notables diferències que s'aprecien entre països, per qüestions culturals i estructurals, destaca el caràcter “transversal” de l'ètica mèdica que permet fer un diagnòstic comú.
Els professionals consultats van ser qüestionats per les seves inquietuds respecte a 25 temes, incloent qüestions com el final de la vida, la confidencialitat i privacitat, les inequitat en l'accés a les cures, el consentiment informat, la IA o els errors mèdics.
En la fotografia que deixa aquesta enquesta, Domínguez explica que hi ha tres qüestions que s'han detectat com les que requereixen més atenció. La primera d'elles és l'accés a la assistència sanitària, on reconeix que a Espanya hi ha un menor grau de preocupació pel caràcter públic i universal del sistema sanitari. Com a segon focus de preocupació ètica, els resultats de l'enquesta situen la protecció de la privacitat i confidencialitat de les dades en la gestió de les grans bases de dades que proliferen en el sector sanitari. El dirigent a la Uems apunta que la introducció d'aquests nous sistemes, tot i que són una valuosa eina, genera certs dubtes entre la professió.
Finalment, l'especialista al·ludeix a la necessitat de reforçar el protocol dels consentiments informats, per “deslligar-lo d'una simple autorització signada per progressar cap a un model de diàleg metge-pacient”.
Quant a la disgregació per camps de la Medicina, l'enquesta assenyala que les àrees o especialitats on més inquietuds ètiques es detecten són les unitats de Cures Intensives i Paliatius, els serveis d'Urgències i els metges de Família, com els professionals que més decisions compromeses es veuen abocats a prendre per premura o vulnerabilitat davant situacions crítiques.
El primer programa transversal d'ètica mèdica a nivell europeu
Fent-se ressò dels resultats d'aquesta enquesta, la Uems ha fet un pas a l'acció per emprendre accions orientades a impulsar la formació mèdica en aquest camp. En aquest sentit, l'organisme europeu ha promogut el primer programa formatiu transversal en aquesta matèria.
Es tracta d'un syllabus aplicable a totes les especialitats per incloure una actualització formativa en qüestions ètiques que s'afegeixin als programes formatius. “Crec que és un gran avenç per als professionals”, apunta Domínguez, ja que permetrà que “a partir d'ara es millorin els programes de les especialitats per implantar temes ètics”.