Les plataformes genòmiques estan guanyant protagonisme en l'abordatge del càncer de mama en ajudar a identificar quines pacients poden beneficiar-se de la quimioteràpia i en quines és possible evitar-la sense comprometre l'eficàcia del tractament. Així ho explica María Vidal, cap de la Unitat d'aquest tumor a l'Hospital Clínic de Barcelona, que analitza a Redacción Médica com aquesta evolució forma part d'un canvi més ampli cap a una Oncologia de precisió, que combina la informació molecular del tumor amb les característiques clíniques de cada pacient per ajustar les decisions terapèutiques i reduir la toxicitat innecessària.
Els avenços recents estan transformant el tractament dels diferents subtipus de la malaltia. Les noves teràpies dirigides i els tractaments endocrins permeten controlar millor determinats tumors hormonodependents, mentre que la immunoteràpia i els conjugats anticòs-fàrmac (ADC) estan ampliant les opcions per a pacients amb tumors triple negatius i HER2 positius. No obstant això, el repte no consisteix únicament a disposar de nous medicaments, sinó també a seleccionar les pacients que més poden beneficiar-se'n i garantir que la innovació arribi a temps a la pràctica clínica.
Una eina per ajustar el tractament
En els tumors amb receptors hormonals positius, les plataformes genòmiques permeten afinar la selecció de pacients que poden evitar la quimioteràpia. La informació molecular del tumor contribueix així a individualitzar les decisions terapèutiques i a reduir l'exposició a tractaments que no aportarien un benefici significatiu.
"En tumors receptors hormonals positius disposem de plataformes genòmiques que ens permeten cada vegada d'una manera més personalitzada seleccionar quines pacients no es beneficiaran de quimioteràpia", assegura Vidal.
L'especialista apunta, a més, a noves línies d'investigació que podrien ampliar les possibilitats de reduir la intensitat del tractament. "Estem participant en estudis en què pacients que necessitaven quimioteràpia possiblement en el futur amb noves molècules podran estalviar aquest tractament", assenyala.
La personalització, però, no significa reduir sistemàticament la intensitat terapèutica, ja que la decisió ha de respondre al risc individual i al benefici esperat: "Personalitzar també significa intensificar el tractament quan el risc ho requereix. L'objectiu és donar a cada pacient el tractament que necessita, amb la menor toxicitat possible".
Noves línies de recerca en altres subtipus
El desenvolupament d'eines de selecció molecular també està ampliant el debat sobre com ajustar el tractament en altres subtipus de càncer de mama. L'oncòloga afirma que "també s'han desenvolupat plataformes genòmiques en tumors HER2 positius i tumors triple negatius, de les quals disposem recentment i que permeten seleccionar quines pacients necessiten més i aquelles en què podem reduir els tractaments administrats".
Paral·lelament, els conjugats anticòs-fàrmac estan adquirint rellevància en la recerca clínica. La seva utilització en fases més primerenques i la seva combinació amb immunoteràpia representen algunes de les línies que s'estan explorant per millorar els resultats, especialment en tumors de comportament agressiu.
En els tumors hormonodependents, per la seva banda, destaquen els nous tractaments endocrins i les teràpies seleccionades segons alteracions moleculars. En la malaltia metastàtica, l'anàlisi molecular també permet estudiar els mecanismes de resistència i orientar les següents decisions terapèutiques.
El repte d'anticipar-se a les recaigudes i les resistències
Malgrat els avenços, evitar que la malaltia reaparegui continua sent un dels principals desafiaments. La identificació de les pacients que mantenen un risc elevat de recaiguda, fins i tot després de rebre tractament, és clau per desenvolupar estratègies que permetin actuar sobre la malaltia residual.
En aquest escenari, la biòpsia líquida i l'estudi molecular del tumor ofereixen noves possibilitats per detectar alteracions i anticipar-se als mecanismes de resistència. No obstant això, identificar una alteració no implica necessàriament que intervenir-hi millori la supervivència.
"Em genera molta esperança poder anticipar-nos a la resistència i, en el futur, a determinades recaigudes mitjançant l'estudi molecular del tumor i la biòpsia líquida", apunta Vidal, que diferencia entre "detectar abans una alteració i demostrar que actuar-hi millora el pronòstic".
En la malaltia avançada, el desafiament passa per comprendre per què els tractaments deixen de funcionar i establir la millor seqüència terapèutica per a cada pacient. L'oncòloga destaca també la necessitat de desenvolupar opcions per a situacions especialment complexes, com les metàstasis cerebrals i la carcinomatosi leptomeníngia.
L'accés a la innovació, una assignatura pendent
L'incorporació de nous tractaments a la pràctica clínica no depèn exclusivament dels resultats científics. Entre la publicació d'un assaig positiu i la disponibilitat finançada d'un medicament existeixen diferents etapes que poden retardar la seva arribada al Sistema Nacional de Salut (SNS): "No sempre arriben amb la rapidesa que desitjaríem".
Per això, considera necessari avançar cap a processos d'avaluació i finançament més àgils, amb criteris homogenis i recursos suficients. Els assaigs clínics constitueixen una altra via per facilitar l'accés a tractaments innovadors, tot i que la disponibilitat d'estudis pot variar entre centres hospitalaris.
"La meva prioritat és facilitar la comunicació i derivació entre hospitals perquè les pacients puguin accedir a assaigs clínics encara que no estiguin disponibles al seu centre", explica l'especialista, afegint que "el lloc de residència no hauria de condicionar l'oportunitat de participar en una investigació que pugui aportar una opció terapèutica rellevant".
Viure més i viure millor
A més, la personalització del tractament no pot limitar-se a les característiques moleculars del tumor. Les seqüeles físiques i emocionals també condicionen la recuperació i la qualitat de vida de les pacients durant i després del tractament.
"La nutrició, la fatiga, els problemes de son, les dificultats cognitives, l'impacte emocional, la salut sexual, els símptomes de menopausa, els fogots, la imatge corporal i el desig de maternitat s'han d'abordar de manera activa, però això requereix un temps extra o professionals especialitzats", assenyala.
En aquest sentit, defensa una atenció multidisciplinària que incorpori psicooncologia, rehabilitació, exercici adaptat, nutrició i assessorament en salut sexual i reproductiva. La reducció de tractaments innecessaris i la prevenció dels seus efectes secundaris s'han d'acompanyar de recursos que permetin millorar el benestar de les pacients.
"Viure més i viure millor són objectius inseparables", conclou l'oncòloga, que situa entre les prioritats per als pròxims anys una atenció integral i equitativa que garanteixi l'accés oportú al diagnòstic molecular indicat, als tractaments eficaços i als assaigs clínics, juntament amb el suport necessari per afrontar les seqüeles.