La vacuna intranasal contra la grip ofereix un avantatge que va més enllà d'evitar la punxada i és que activa les defenses a la mucosa respiratòria, la primera barrera d'entrada del virus. Aquesta resposta immunitària podria proporcionar una protecció addicional davant de la infecció, tot i que l'evidència disponible encara no permet afirmar que sigui sempre superior a les formulacions injectables. El seu potencial per millorar l'acceptació de la vacunació infantil conviu, a més, amb una condició imprescindible, la de seleccionar correctament els infants que la poden rebre.
Per abordar aquest tema, Redacción Médica ha consultat, entre d'altres, la Societat Espanyola d'Immunologia (SEI), des d'on consideren que la via nasal té un interès immunològic específic. “La principal diferència immunitària entre ambdues vacunes rau en el tipus i la localització de la resposta que indueixen”, expliquen les immunòlogues Elena Seoane i Laia Alsina, membres del seu Comitè d'Experts. Mentre que la formulació intranasal atenuada estimula la immunitat local, inclosa la producció d'anticossos IgA secretors, les vacunes injectables inactivades indueixen predominantment una resposta sistèmica, caracteritzada per anticossos IgG circulants.
Aquesta diferència importa perquè el virus gripal entra a l'organisme a través de les vies respiratòries. La vacuna nasal pot activar les defenses precisament en aquest punt de contacte, a més de generar respostes cel·lulars i sistèmiques. Tanmateix, les immunòlogues adverteixen que "encara no es coneix quin nivell d'IgA nasal garanteix la protecció clínica. Per això, aquest anticòs és una dimensió rellevant de la resposta immunitària, però encara no constitueix un correlat de protecció clínicament validat".
Un avantatge immunològic
L'evidència clínica apunta que la vacuna intranasal pot oferir millors resultats en determinats contextos, però les diferències entre estudis aconsellen prudència. Seoane i Alsina recorden un assaig publicat a The New England Journal of Medicine que va comparar ambdues formulacions en infants d'entre sis i 59 mesos. Entre els participants analitzats, es van registrar 153 casos de grip confirmada en el grup que va rebre la vacuna nasal, davant de 338 en el de l'injectable, cosa que va suposar una reducció relativa del 54,9 per cent. No obstant això, l'estudi va emprar formulacions de fa més de dues dècades.
Els resultats posteriors no han estat uniformes. Segons les immunòlogues, un metanàlisi publicat el 2024 que va reunir 19 assaigs clínics no va trobar diferències estadísticament significatives entre ambdues formulacions en l'anàlisi global. Sí que va observar millors resultats per a la vacuna intranasal en examinar específicament els grans estudis multicèntrics.
“Sembla més rigorós parlar d'un possible avantatge clínic en determinats contextos que no pas d'una superioritat universal de la vacuna intranasal”, resumeixen. L'eficàcia pot variar segons l'edat, les soques circulants, la composició de la vacuna i la immunitat prèvia. Tampoc no hi ha evidència prou sòlida per assegurar que la formulació nasal previngui millor totes les infeccions, incloses les asimptomàtiques, o redueixi més la transmissió del virus.
Consultada per aquest mitjà, l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) aporta un altre element per valorar-ne l'eficàcia. Alicia Pérez, cap de Servei de la Divisió de Productes Biològics, Teràpies Avançades i Biotecnologia del Departament de Medicaments d'Ús Humà, assenyala que els assaigs realitzats abans de l'autorització de Fluenz van mostrar una eficàcia d'entre el 48 i el 93 per cent, depenent de la temporada i de la coincidència entre les soques vacunals i les circulants. En els estudis comparatius previs a l'autorització, afegeix, la vacuna nasal va obtenir una eficàcia entre un 30 i un 50 per cent superior a la injectable.
Eliminar la punxada ajuda, però no explica les cobertures
L'acceptació és una altra de les bases de la vacuna nasal. Lucía López Granados, pediatra a Madrid i vocal del Comitè Assessor de Vacunes i Immunitzacions de l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP), destaca en declaracions a aquest diari, que la seva administració elimina la por a la punxada, com una de les barreres que poden condicionar la vacunació infantil. “L'administració nasal és senzilla, ràpida i generalment ben acceptada tant pels infants com per les seves famílies”, explica. El comitè assessor de l'AEP considera preferent aquesta formulació entre els dos i els 17 anys, sempre que no existeixin contraindicacions.
Tanmateix, López Granados demana no atribuir automàticament a la vacuna nasal l'increment de les cobertures. A la temporada 2025-2026, la cobertura nacional en infants d'un a quatre anys va assolir aproximadament el 52,4 per cent, davant del 45,5 per cent de la campanya anterior. La pediatra adverteix que, alhora, s'han ampliat les edats incloses als programes, s'han estès estratègies com la vacunació escolar i s'han reforçat les campanyes informatives i la captació activa.
«Necessitem millors estudis i sistemes d'informació que permetin mesurar específicament quant contribueix aquesta formulació a l'increment de les cobertures», apunta. La vacuna intranasal pot evitar rebuigs i oportunitats perdudes, però el seu impacte depèn també de l'accessibilitat i de la recomanació activa dels professionals sanitaris.
L'edat i les contraindicacions marquen l'elecció
La via nasal tampoc no és una opció adequada per a tots els pacients pediàtrics. L'Aemps confirma que Fluenz és l'única vacuna intranasal autoritzada i comercialitzada a Espanya per a la campanya 2026-2027, i que està indicada entre els dos i els 18 anys. Les vacunes inactivades injectables, per la seva banda, es poden utilitzar des dels sis mesos, segons el preparat.
La diferència és especialment important en els infants petits ja que entre els sis i els 23 mesos s'han d'emprar vacunes inactivades. La formulació nasal conté virus vius atenuats i està contraindicada en determinades situacions d'immunodeficiència o immunosupressió, en infants i adolescents tractats amb salicilats i en menors amb asma greu o sibilàncies en el moment de la vacunació. També cal tenir en compte les precaucions relatives al contacte estret amb persones greument immunodeprimides després de rebre la vacuna.
Pérez recorda que la decisió s'ha de basar en la informació reguladora i assenyala que "la informació a consultar en cas de dubte serà la Fitxa Tècnica de la vacuna Fluenz". Davant d'una contraindicació, l'alternativa injectable permet mantenir l'opció de protegir l'infant davant la grip quan sigui adequada per a la seva edat i situació clínica.
El repte, per tant, no consisteix a substituir una via per una altra de manera generalitzada, sinó a aprofitar els avantatges de cada formulació sense perdre de vista la seguretat. Com conclou López Granados, la vacunació infantil "s'ha d'avaluar no només per quants infants reben la vacuna, sinó també per la seva capacitat per reduir la malaltia, les consultes, les hospitalitzacions i les complicacions, especialment entre aquells que presenten més risc".