De metgessa de Família a TCAE: "Encara estic esperant l'homologació, la Medicina és la meva vida"

Day encara recorda com si fos ahir el match que va sentir amb la Medicina. "És curiós perquè mai havia tingut interès en la carrera, tenia més al cap Biologia. Però, per consell de la meva mare, vaig acabar entrant-hi i des del primer dia vaig sentir que aquell era el meu lloc", relata a Redacción Médica. Tot i que la seva idea inicial era especialitzar-se en l'àrea quirúrgica, de la qual assegura que es va enamorar des de les pràctiques, el control que exercia el Govern cubà a nivell hospitalari la va portar a optar per l'Atenció Primària.

"Vaig acabar com a metgessa de Família, que em sembla una especialitat brillant perquè ho cobreix tot", afegeix sobre una etapa en què fins i tot va arribar a dirigir un centre d'aïllament durant la pandèmia. Però "l'horror" que va viure durant aquella crisi la va portar a fer un gir a la seva vida i emigrar a Espanya a la recerca de noves oportunitats. En arribar, la Day es va topar amb l'interminable laberint burocràtic de l'homologació del seu títol. Tot i això, lluny de rendir-se, va decidir matricular-se al grau de TCAE per poder treballar en una residència mentre espera la resolució del Ministeri.

"He descobert una professió també preciosa i que m'ha fet afermar molts coneixements", assegura. No obstant això, la cubana espera amb paciència el dia en què pugui tornar a posar-se el fonendoscopi i exercir com a metgessa a la sanitat espanyola.

De la vocació a Cuba a l'impacte de la pandèmia

Tot i que en els seus plans inicials figurava la Biologia Marina, el consell de la seva mare la va portar a matricular-se a Medicina i el flechazo amb la professió va ser instantani. "La primera setmana ja fèiem guàrdies a urgències; a Cuba la formació és molt pràctica i dinàmica", recorda. La fascinació va arribar, però, quan en ser operada d'urgència per una apendicitis va descobrir el món de la Cirurgia.

"Tot i que les fortes restriccions que el Govern tenia sobre els metges especialistes a l'hospital em van fer optar millor per la Primària", recorda. Va estar diversos anys treballant, especialment durant la pandèmia. D'aquella època explica que al capdavant d'un centre d'aïllament a l'Havana durant els moments més durs de l'emergència sanitària, la greu escassetat de recursos i la pressió constant van acabar passant-li factura.

"El que es va viure allà va ser horriblement monstruós i ho vaig patir en primera línia; vaig quedar tan bloquejada que en acabar vaig demanar una excedència perquè necessitava curar-me i allunyar-me un temps de la medicina", relata.

"La primera setmana ja fèiem guàrdies a urgències; a Cuba la formació és molt pràctica i dinàmica"

Emigrar a Espanya i treballar com a TCAE sent metgessa

Cercant una manera de refer la seva vida i curar aquelles ferides emocionals, la Day va creuar l'Atlàntic per instal·lar-se a Espanya amb la seva parella. Els seus avis eren espanyols, però van emigrar a Cuba durant la Guerra Civil. "Sempre vaig sentir aquestes arrels. La idea de venir-me'n m'ha acompanyat pràcticament des que vaig néixer", afirma. Però, malgrat aquesta connexió amb el país europeu, tots dos van arribar sols, sense familiars directes ni amics que els rebessin al país. "Vaig haver de treballar com a cambrera i després vaig apostar pel màrqueting digital com a autònoma, ja que ho havia començat a fer a Cuba", explica.

Tanmateix, l'espina de la sanitat seguia encara molt present. Això la va portar a matricular-se a el grau de Tècnic en Cures Auxiliars d'Infermeria (TCAI) com una via per reincorporar-se a l'entorn sanitari espanyol. "Ho necessitava per poder accedir a una oferta en una residència i perquè encara no tenia l'homologació del títol", assenyala la sanitària. La Day relata com l'experiència de tornar a les aules per formar-se en un perfil tècnic li va donar un prisma completament renovat del sistema de salut.

"Als exàmens teòrics em sobtava perquè havia de respondre des de la perspectiva del TCAE i no com a metgessa", confessa entre rialles. Tot i això, assegura que la convivència amb les seves companyes —moltes d'elles també infermeres o professionals als seus països d'origen— va ser un aprenentatge mutu que li va permetre enriquir el seu perfil. "Et canvia l'empatia amb els companys i amb el pacient, per això crec que tots els metges haurien de passar un o dos mesos per aquí", reflexiona. Ara és supervisora en una residència de gent gran. És un lloc administratiu, tot i que la metgessa assegura que "sempre que pot ajuda en el suport assistencial".

"Et canvia l'empatia amb els companys i amb el pacient, per això crec que tots els metges haurien de passar un o dos mesos per aquí"

Un any al limbe de l'homologació del títol de Medicina

Tot i haver completat la costosa tramitació burocràtica al seu país natal —on legalitzar la documentació pot costar fins a dotze vegades el sou d'un metge— i presentar "un programa d'estudis idèntic a l'espanyol", la burocràcia ha frenat en sec les seves aspiracions. Segons relata, el seu expedient d'homologació fa un any sencer encallat en estat "en revisió" a la seu electrònica del Ministeri.

La sanitària no entén com, en un context d'acusada manca de professionals i protestes a la sanitat pública, el procés es demori tant. "Durant la pandèmia van demostrar que podien resoldre expedients en tres mesos. Tenen metges amb bona preparació i llestos per treballar, però ho fan molt lent", qüestiona.

Tanmateix, a l'espera d'una resolució favorable que li permeti tornar a fer diagnòstics i sopesar la via del MIR per especialitzar-se en Cirurgia o Psiquiatria, la metgessa manté intacta la seva vocació i l'esperança de tornar als hospitals. "He provat altres camins com els negocis o el màrqueting i m'ha anat bé, però sento que em falta alguna cosa; la medicina forma part de mi, és com aquell apèndix que sempre ha d'estar aquí amb mi", conclou.