La tricologia ha experimentat importants avenços durant l'última dècada. La millora en el diagnòstic precoç, el desenvolupament de nous tractaments farmacològics i el perfeccionament de les tècniques de trasplantament capil·lar han ampliat les possibilitats terapèutiques per a pacients amb diferents tipus d'alopècia. Entre els progressos que més destaca a Redacción Médica Gloria Garnacho, coordinadora del Grup de Tricologia i Onicologia de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), figura l'augment de la supervivència del cabell trasplantat, que pot arribar al 80-90 per cent, davant de les pèrdues de al voltant del 50 per cent que es produïen anteriorment.
I és que un dels principals canvis dels últims anys s'ha produït en el coneixement de les malalties capil·lars. Els avenços en l'estudi de les vies moleculars, la informació genètica i les patologies associades permeten identificar determinades alopècies en fases cada vegada més primerenques, cosa que facilita l'elecció d'un tractament adequat abans que la malaltia estigui molt avançada.
Garnacho subratlla que la detecció precoç pot marcar una diferència decisiva en l'evolució del pacient. "No és el mateix tractar una cosa quan està començant que una cosa quan ja porta 10 anys instaurada", assenyala. Per això, el progrés en les eines diagnòstiques no només permet conèixer millor l'origen de la caiguda del cabell, sinó que també contribueix a millorar les possibilitats de resposta a les teràpies disponibles.
Nous fàrmacs per a les alopècies immunomediades
La recerca en Immunologia és un altre dels àmbits que està impulsant l'evolució de la tricologia. Algunes formes d'alopècia, com l'alopècia areata, estan relacionades amb mecanismes immunitaris, per la qual cosa el coneixement d'aquests processos ha obert noves vies per al seu abordatge.
En aquest context, s'estan incorporant al tractament capil·lar molècules que ja s'utilitzaven en altres especialitats mèdiques, com la Reumatologia, o per tractar altres malalties dermatològiques. La seva aplicació en les alopècies està ampliant les opcions terapèutiques, especialment en pacients que fins fa pocs anys comptaven amb menys alternatives.
L'alopècia areata és un dels exemples més significatius d'aquest canvi. "Fa 5 anys, un pacient amb alopècia areata no tenia gens les possibilitats que té un pacient avui dia", afirma la dermatòloga. La millora en les perspectives de tractament també arriba als infants, un grup especialment vulnerable per les conseqüències emocionals i socials que pot tenir la pèrdua del cabell.
L'impacte psicològic, especialment en infants i adolescents
La caiguda del cabell no és únicament una qüestió estètica. En la infància i l'adolescència, l'alopècia pot afectar l'autoestima, les relacions socials i el benestar emocional, en etapes de la vida en què la imatge personal adquireix una importància especial.
A més, la pèrdua de cabell pot generar preocupació en l'entorn del menor, on a vegades es relaciona amb malalties greus, com el càncer o la leucèmia. Aquesta percepció pot afegir dificultats a una situació que ja resulta complexa per al pacient.
"Sembla que de cabell no mor ningú i que és una ximpleria, una cosa estètica, però la repercussió que pot tenir en un infant quedar-se calb, cal viure-ho", adverteix Garnacho. Per això, l'avenç dels tractaments suposa també una millora en les perspectives de qualitat de vida de qui conviu amb aquestes malalties.
El trasplantament capil·lar millora la supervivència dels empelts
La cirurgia capil·lar també ha evolucionat de manera notable. Encara que l'objectiu de multiplicar fol·licles al laboratori per generar grans quantitats de cabell a partir d'una petita mostra del mateix pacient encara no és una realitat clínica consolidada, les tècniques actuals de trasplantament han millorat l'aprofitament dels fol·licles extrets.
En el procediment habitual, el cabell s'obté del mateix pacient i s'implanta en les zones afectades. La millora en la conservació i manipulació dels empelts ha permès elevar-ne la supervivència, que pot situar-se entre el 80 i gairebé el 90 per cent, segons explica l'especialista. Entre els avenços hi ha la conservació dels fol·licles en plasma i el perfeccionament dels procediments per augmentar el rendiment del trasplantament.
El progrés també es reflecteix en els tipus d'alopècia en què s'empra la cirurgia. Tradicionalment, el trasplantament s'associava sobretot a l'alopècia androgenètica, però actualment també pot utilitzar-se en pacients seleccionats amb alopècia frontal fibrosant i liquen planopilar.
Aquestes possibilitats són especialment rellevants en les malalties en què el tractament mèdic pot frenar la progressió de la caiguda, però no recuperar el cabell que ja s'ha perdut. "Amb el tractament podem aconseguir que es freni, però no li podem tornar cabell. Llavors, si se li podem trasplantar, ells feliços", explica Garnacho en referència a l'alopècia frontal fibrosant.
Multiplicar fol·licles al laboratori: un repte encara pendent
Un dels objectius de la recerca és aconseguir extreure un fol·licle del pacient, cultivar-lo i multiplicar-lo per obtenir nous cabells que puguin implantar-se posteriorment a la mateixa persona. Aquesta possibilitat permetria disposar de més unitats fol·liculars sense necessitat d'extreure un nombre elevat de cabells d'altres zones del cuir cabellut.
Tanmateix, aquesta tècnica continua en una fase experimental. Garnacho explica que s'han obtingut resultats en models animals, però que la seva aplicació a les persones presenta importants dificultats. La resposta dels fol·licles humans no és necessàriament equivalent a la observada en altres animals, cosa que complica traslladar els resultats experimentals a la pràctica clínica.
"El que nosaltres volem en un futur és agafar un fol·licle del pacient, cultivar-lo, treure un munt de cabell, i aquests mateixos cabells, empeltar-los al mateix pacient", resumeix l'especialista. No obstant això, insisteix que aquesta possibilitat encara no està disponible com a tractament habitual. Mentre s'investiga com superar aquestes limitacions, el trasplantament convencional continua sent l'opció quirúrgica utilitzada.
Làsers i noves tecnologies com a complement terapèutic
Als avenços farmacològics i quirúrgics s'hi suma la incorporació de noves tecnologies procedents d'altres àmbits de la Dermatologia. Els dispositius emprats en tractaments de rejoveniment, fotodany, cicatrius i altres afeccions cutànies també estan trobant aplicacions en la tricologia.
Entre les eines disponibles hi figuren diferents tipus de làsers, inclosos els fraccionats ablatius i no ablatius, a més de dispositius com els làsers excímers i tècniques com la mesoteràpia. Aquestes intervencions poden utilitzar-se com a complement dels tractaments farmacològics, segons les característiques de cada pacient i la malaltia que presenti.
L'ampliació del ventall terapèutic permet als especialistes disposar de més recursos per abordar els problemes capil·lars i adaptar les estratègies a les necessitats individuals. No obstant això, l'elecció del tractament depèn del diagnòstic i del tipus d'alopècia, per la qual cosa no totes les opcions són adequades per a tots els pacients.