Espanya ha tornat a creuar el llindar epidèmic d'infeccions respiratòries. Segons el Sistema de Vigilància d'Infecció Respiratòria Aguda (SiVIRA) de l'Institut de Salut Carlos III, la taxa global es va situar en 493,8 casos per 100.000 habitants en la setmana del 28 al 4 d'octubre, un 3,3% més que la setmana anterior (478,2). D'aquesta manera, ja són diverses setmanes encadenant ascensos consecutius, tot i que la intensitat de l'epidèmia es manté en un nivell "baix".
Però aquesta onada té un protagonista principal: el XFG, el linatge de coronavirus que domina la circulació a Espanya i bona part d'Europa. De fet, la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (Seimc) confirma que l'augment de casos és real, però introdueix un doble missatge que convé tenir en compte.
Segons la Seimc, ni la pujada s'explica només per aquesta variant, ni hi ha evidència que XFG sigui més perillosa que les seves predecessores. "Sí que existeix un repunt real de transmissió, no simplement una fluctuació estadística", expliquen fonts de la societat a Redacción Médica. La veritat és que les dades de vigilància donen suport a aquesta lectura. A la setmana 39, la taxa d'infeccions respiratòries havia crescut un 28,2% de cop, i la incidència específica de covid fregava els 120 casos per 100.000 habitants.
Tanmateix, l'impacte als hospitals continua sent moderat. La taxa d'hospitalització per covid es manté baixa i, a la xarxa centinella, no es registren ingressos a l'UCI per aquesta causa en el que portem de temporada. És la diferència clau que subratlla la Seimc entre transmissió i gravetat.
"Una variant amb més capacitat de transmissió pot a més generar un nombre important d'hospitalitzacions simplement perquè infecta més persones, encara que el risc de gravetat per infecció no hagi augmentat", adverteixen des de la societat. Dit d'una altra manera: més contagis poden traduir-se en més ingressos per pura aritmètica, sense que el virus s'hagi tornat més nociu.
Què és la variant XFG?
XFG és un linatge recombinant del SARS-CoV-2, pertanyent a la família Òmicron/JN.1, que va sorgir per la recombinació de dos sublinatges d'Òmicron. L'OMS la va classificar el juny de 2025 com a "variant sota monitorització", sobretot perquè va mostrar un avantatge de creixement davant d'altres linatges, però no la considera una variant de preocupació.
Igualment, a nivell genètic, "presenta diverses mutacions a la proteïna Spike, algunes d'elles en regions relacionades amb la interacció amb anticossos". No obstant això, els estudis disponibles "indiquen que la seva capacitat d'escapament immunitari és només lleugerament diferent de la d'altres descendents de JN.1", detallen des de la Seimc.
El seu predomini, això sí, és inqüestionable. "El Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC) estimava que XFG representava al voltant del 54% de les seqüències notificades als països europeus amb dades suficients durant les setmanes 34 i 35 de 2026". A Espanya, ja era clarament dominant la temporada passada: segons la Seimc, les dades de SiVIRA mostraven entorn a un 69% de XFG entre les variants caracteritzades en Atenció Primària i al voltant del 65% entre les mostres hospitalàries.
Però això no vol dir que el XFG estigui darrere del repunt de casos d'aquestes últimes setmanes, encara que tots els indicis diguin que sí. "XFG i els seus descendents tenen un paper important perquè constitueixen una part majoritària dels virus que estan circulant, però demostrar que l'actual increment de casos es deu exclusivament a aquesta variant és molt més difícil", subratlla la societat científica.
Vacunes contra la covid.
Les cinc raons que poden explicar l'onada
Si XFG no ho explica tot, per què puja la covid? La Seimc emmarca el repunt en una combinació de cinc factors, que sumats, poden ser els causants d'aquesta onada a Espanya:
- El predomini de XFG i la seva major transmissibilitat. És el llinatge majoritari i aporta un avantatge de contagi que facilita la circulació del virus.
- La pèrdua progressiva d'immunitat. La protecció que deixen les vacunes i les infeccions prèvies disminueix amb el temps, cosa que deixa més població susceptible.
- Els contactes socials. La tornada a la rutina després de l'estiu multiplica les interaccions i, amb elles, les oportunitats de transmissió.
- El comportament estacional del SARS-CoV-2. El coronavirus mostra ones recurrents, també fora de l'hivern, que es repeteixen amb certa periodicitat.
- La circulació simultània de diferents subllinatges. No es tracta d'una única variant, sinó de diversos descendents circulant alhora.
És més perillosa aquesta variant que les altres?
Pel que fa a l'àmbit clínic, fins ara "no hi ha evidència que XFG produeixi una Covid-19 més greu que les restants variants d'Òmicron que circulen actualment", assenyala la Seimc. De fet, l'avaluació inicial de l'OMS va qualificar el risc global associat a aquesta variant com a baix, i ni l'OMS, ni l'ECDC ni l'agència britànica UKHSA han detectat un augment específic de gravetat atribuïble a ella.
Tampoc hi ha un quadre de símptomes propi. "No existeix actualment un quadre clínic específic de XFG que permeti diferenciar-la d'altres variants", precisen des de la societat científica. Predominen els símptomes habituals de les variants recents: mal de coll, rinorrea o congestió nasal, tos, febre o calfreds, mal de cap, dolors musculars i cansament; la pèrdua d'olfacte o gust és molt menys freqüent que en les primeres fases de la pandèmia.
Però que aquesta variant no sigui més greu no vol dir que la covid hagi deixat de ser-ho. "El risc individual continua depenent fonamentalment de l'edat, la immunosupressió, les malalties cròniques i la situació vacunal", recorda la Seimc, que situa els majors i les persones immunodeprimides com els grups que requereixen més vigilància.