Mari-Luz Martínez Mas, cardiòloga de l'Hospital Clínic Universitari de València i que va arribar a ser una de les grans investigadores en el camp de l'aplicació de tècniques diagnòstiques i amb l'estudi de la electrofisiologia cardíaca bàsica i les arrítmies, ha mort deixant una empremta inesborrable no només en el seu centre hospitalari, sinó també dins de la Cardiologia espanyola per la seva lluita constant a l'hora de buscar millorar amb rigorositat els protocols diagnòstics i terapèutics indicats en cada cas.
La especialista va realitzar els seus anys de residència al centre valencià sota les ordres de Vicente López Merino, aleshores cap del Servei de Cardiologia. Durant la seva estada com a MIR, la resident va aconseguir millorar les seves habilitats i el coneixement relacionats directament amb l'atenció clínica, a més d'avançar en l'interès per trobar respostes a les preguntes que sorgien en relació amb les causes, mecanismes i processos implicats en el desenvolupament de les malalties.
Després de finalitzar el període de formació va exercir com a especialista a l'Hospital Clínic de València i després a l'Hospital Arnau de Vilanova de la mateixa ciutat, on, a nivell d'investigació, Martínez Mas també es va especialitzar en l'estudi de les repercussions cardiovasculars de l'activitat física. Durant la seva estada a l'Arnau de Vilanova, la facultativa va formar part de l'equip de professionals dirigit aleshores pel cardiòleg José Francisco Sotillo i posteriorment va tornar a incorporar-se a la plantilla de l'Hospital Clínic.
Investigació i millora de protocols diagnòstics
Durant aquesta etapa de la seva vida professional la seva activitat assistencial es va centrar en les aplicacions de l'ergometria en el diagnòstic i en l'avaluació funcional, en l'atenció dels pacients en l'àmbit de les consultes externes i, en relació amb ambdues, en la participació en el desenvolupament i aplicació dels programes de rehabilitació post-infart.
Una de les facetes més desenvolupades per la cardiòloga va ser, al llarg de la seva vida, el seu interès a l'hora d'atendre adequadament els pacients, actualitzant constantment els seus coneixements i aplicant amb rigorositat tots els protocols indicats en cada cas.
Una de les batalles que va guanyar la especialista va ser, en matèria sanitària, aconseguir la renovació de l'equipament emprat per a la realització de les proves diagnòstiques, circumstància que li permetia exercir més eficaçment la seva activitat professional. La facultativa es va involucrar durant els seus anys a l'Hospital Clínic en la millora de l'exercici professional del Servei, participant en comissions de treball específiques sobre qüestions administratives.