El Sindicat Metges Units (SMU), que es va crear aquest mateix mes d'octubre, ha nascut en un moment en què l'avançament de les eleccions del 29 de novembre ha generat "incertesa" en el panorama sanitari. La creació del sindicat es produeix a més en un context de creixent conflictivitat en el col·lectiu mèdic, amb la vaga indefinida del 28 d'octubre ajornada. Davant d'això, SMU dona suport a les mobilitzacions i "no descarten cap mesura, inclosa una convocatòria de vaga", si això és el que "les seves bases decideixen".
La nova organització, impulsada per la associació Metges Units pels seus Drets (MUD), neix amb l'objectiu de reforçar la representació dels facultatius i situar les seves reivindicacions al centre del debat polític, amb l'aprovació d'un Estatut del Metge "que reverteixi més de 20 anys de maltractament al col·lectiu".
El sindicat reclama així una regulació específica per a la professió mèdica que permeti abordar les seves condicions laborals i professionals i que vagi acompanyada de finançament suficient per fer efectives les millores.
Samuel García Rubio, especialista en medicina interna a l'Hospital Universitari Marquès de Valdecilla, portaveu de l'associació Metges Units pels seus Drets i vicepresident de l'SMU, defensa que les reivindicacions s'han de mantenir al marge del resultat electoral i ha declarat a Redacción Médica que "Governi qui governi ha de saber que la situació a la qual ens ha portat l'Estatut Marc de 2003 no s'ha resolt i que no és un problema d'orientació política: és decidir donar suport a un sistema sanitari amb metges".
La vaga, sobre la taula
L'escenari de mobilitzacions afegeix pressió al conflicte mèdic. La vaga indefinida prevista per al 28 d'octubre ha estat ajornada, però SMU manté el seu suport a les mobilitzacions i deixa oberta la possibilitat d'adoptar noves mesures.
L'organització sosté que la decisió sobre una eventual convocatòria de vaga dependrà de les seves bases i del desenvolupament de la situació. Al mateix temps, García Rubio assegura que el nou sindicat està disposat a coordinar-se amb altres organitzacions de l'àmbit sanitari.
"Som plenament conscients de la situació d'urgència actual i estem disponibles per coordinar-nos amb la resta d'organitzacions", afirma.
El vicepresident de l'SMU considera, no obstant això, que el sindicat ha de mantenir capacitat per decidir la seva pròpia estratègia: "No podem romandre impassibles davant aquesta finestra d'oportunitat en què la situació de les metgesses i els metges d'aquest país ha d'estar al centre del debat electoral, per la qual cosa defensarem l'estratègia que considerem oportuna", apunta.
"Dècades d'abusos cap a la professió"
Per a García Rubio, la principal reivindicació de l'SMU passa per aconseguir una norma específica que reguli l'exercici de la professió mèdica i que permeti abordar les particularitats del col·lectiu.
Juntament amb la demanda d'un Estatut Mèdic en condicions s'hi suma la d'"una partida pressupostària extraordinària i finalista per garantir el finançament de les millores que s'han d'aplicar", indica Rubio.
Davant la pregunta de què els agradaria que fes el nou govern en cas que n'hi hagués, Rubio respon: "El que ens encantaria escoltar és que crearan un Estatut del Metge i que els importa garantir l'assistència mèdica de la ciutadania amb alguna cosa més que promeses: amb pressupost i amb plantilla".
El vicepresident del sindicat considera que l'escenari actual és conseqüència d'una situació que s'ha prolongat durant anys i que no es pot resoldre únicament mitjançant canvis normatius. "No és esperable que, després de dècades d'abusos cap a la professió, capgirar aquestes injustícies es pugui fer sense una gran quantitat d'inversió", sosté.
En aquest sentit, SMU reclama que el futur Estatut del Metge contempli aspectes com la classificació professional, la jornada i els descansos, les retribucions, l'estabilitat laboral i la mobilitat, la carrera professional, la formació continuada, les condicions d'exercici i la responsabilitat professional.
Jornada de 35 hores i més plantilla
Juntament amb la reivindicació estatal, el sindicat planteja també una sèrie de mesures que depenen de les comunitats autònomes. Entre elles hi figura la implantació d'una jornada laboral de 35 hores setmanals i que la resta de l'activitat sigui considerada extraordinària, "voluntària i millor remunerada".
SMU reclama a més la equiparació immediata del preu de l'hora de guàrdia, com a mínim, al de l'hora ordinària, així com una adequació de les retribucions del col·lectiu a l'entorn europeu.
Una altra de les seves peticions és la d'incrementar les plantilles mèdiques per garantir els drets laborals dels professionals i l'assistència sanitària, ja que des del sindicat sostenen que la manca d'efectius contribueix a augmentar la càrrega de treball i dificulta la conciliació.
Així mateix, reclama que qualsevol millora que s'aconsegueixi per als metges tingui una aplicació immediata als professionals que estan en formació. "Tota millora que s'obtingui ha de tenir immediata aplicació al col·lectiu en formació (MIR)", defensa García Rubio.
Un sindicat nou amb una trajectòria prèvia
Encara que SMU acaba de constituir-se, els seus responsables subratllen que l'organització dona continuïtat a una activitat que ja venia desenvolupant Metges Units pels seus Drets (MUD).
"Fa un any i mig que negociem amb el Ministeri com a MUD. Això és una prolongació d'aquesta activitat amb eines i capacitats complementàries a les de l'associació”, explica García Rubio.
"L'associació i el sindicat coexistiran per defensar la dignitat professional dels metges", indica el vicepresident. La creació de l'SMU busca, en aquest sentit, reforçar la capacitat d'interlocució i negociació del col·lectiu mèdic.
Entre els problemes que denuncia l'organització figuren la temporalitat, les dificultats per conciliar, la pèrdua de poder adquisitiu, les plantilles insuficients i unes jornades laborals que, segons les seves pròpies estimacions, poden arribar a assolir les 60, 70, 80 i fins i tot 90 hores setmanals.
El sindicat vincula aquestes condicions amb la dificultat per mantenir els professionals dins del Sistema Nacional de Salut. El seu plantejament és que millorar les condicions laborals dels metges també pot contribuir a afavorir la seva permanència a la sanitat pública i, amb això, garantir l'assistència als pacients.