Una de les veus sanitàries que va marcar un abans i un després a Catalunya i a Espanya durant la pandèmia de coronavirus va ser la d'Antoni Trilla, cap de Medicina Interna i Epidemiologia de l'Hospital Clínic i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB). Després de tota una vida dedicada a la Medicina i d'haver viscut una infinitat d'episodis mèdics, Trilla s'ha jubilat recentment, tot i que continuarà col·laborant amb el centre de referència català. Com a professional, Trilla analitza el futur de les facultats de Medicina amb l'irrupció de la Intel·ligència Artificial (IA), la necessitat d'apostar per les pràctiques mèdiques, i, a més, adverteix que l'Epidemiologia ha de comptar amb informació contrastada que permeti lluitar contra la falsa ciència. A més, el facultatiu reivindica la seva especialitat i les aportacions que arriba a generar a la societat, assegurant que “els metges veuen arbres i els epidemiòlegs, boscos. Passes de veure pacients individuals a analitzar la salut col·lectiva de les poblacions”.
Al llarg de la seva trajectòria professional, l'especialista analitza a Redacción Médica els diferents moments que ha viscut, tot i que assenyala que un dels més impactants va ser durant la pandèmia de coronavirus: “Des de tots els punts de vista, va ser un punt d'inflexió excepcional. S'havia patit alguna epidèmia, però més local i mai d'aquestes dimensions. Es va haver d'aprendre sobre la marxa”.
Durant aquell període, Trilla està convençut que dos camins van permetre als especialistes superar el coronavirus: “La ciència va permetre l'arribada de les vacunes i la resposta ciutadana, posant-se-les, va permetre sortir del pou”. Tot i superar aquest gran obstacle, l'epidemiòleg assegura que, avui en dia, “per a moltes persones aquest fet ja forma part del passat, però el virus segueix entre nosaltres i mai s'ha de baixar la guàrdia”.
Nous camins per ensenyar Medicina a la universitat
La Facultat també ha estat per a l'especialista un lloc on aprendre i ensenyar: “Hi ha la gran sort que aquests alumnes, un cop finalitzen els anys de carrera, comencen a treballar i els tornes a veure durant la residència, arribant fins i tot a ser, en algunes ocasions, companys de Servei”.
Pel que fa a la manera d'ensenyar Medicina i quins canvis s'haurien de fer de cara al futur, Trilla explica que, “partint que aquest grau et prepara per exercir un ofici i és professionalitzador, actualment està pensat perquè la persona estudiï tota la vida. Per això, s'ha de continuar preparant els estudiants per saber gestionar un munt d'informació que tindran al llarg de la seva vida”.
Un altre element que l'ensenyament dins la Medicina no ha de perdre, segons l'especialista, és donar a conèixer els valors de la professió: “Ser metge és ser un bon tècnic, però encara és més important ser una bona persona i escoltar, entendre, tenir la capacitat de resoldre els dubtes de les famílies i dels pacients. Si es pot prevenir, sempre serà un èxit més gran que curar”.
Els canvis que han aparegut els darrers anys i que han canviat el dia a dia dels alumnes de Medicina és que, “tots ells tenen una gran quantitat d'informació al seu abast. Les classes més clàssiques o magistrals han de ser cada cop més especials. La informació ja hi és i no val la pena continuar explicant coses que es poden trobar fàcilment”. En aquest sentit, Trilla dóna una enorme importància a les pràctiques al llarg de l'ensenyament, ja que “ofereix entrenament, que és molt important i que ajuda molt a preparar millor els alumnes, però té l'inconvenient que és car tecnològicament i necessita unes condicions especials. Tot el relacionat amb la simulació va guanyant pes”. A més, l'especialista també defensa que els estudiants estiguin presents en assaigs reals, que és “anar a un malalt i preguntar-li la història clínica o presentar un pacient davant d'una sessió clínica. Cal consolidar les pràctiques als Centres d'Atenció Primària i als hospitals”.
Antoni Trilla: "Els metges veuen arbres i els epidemiòlegs, boscos"
Pel que fa als canvis soferts en l'ensenyament, l'especialista no pot obviar els efectes que ha generat la Intel·ligència Artificial (IA): “Es tracta d'una primera amenaça i ajuda alhora dins la docència en Medicina. És un instrument útil sota determinades condicions i quan se sap bé com utilitzar-lo i quines són les seves limitacions. Però també és un perill, perquè un no pot creure's directament totes les respostes”.
La desinformació, un dels nous fronts de l'Epidemiologia
El futur de l'Epidemiologia també és un camp que preocupa el facultatiu, que creu que el principal repte de l'especialitat a Espanya és “generar confiança a la societat, davant del soroll que genera la desinformació i la falsa ciència. Cal ser prudent amb els missatges i el metge ha de comptar amb informació contrastada que ajudi a desacreditar altres informacions que no tenen credibilitat”.
Per a l'especialista no només l'Epidemiologia, sinó que la ciència en general està en qüestió: “Aquests cicles de desinformació són molt amplis i molta població deixa de fer cas a fonts que són realment fiables”. Tot això desemboca en què, en ocasions, algunes persones “deixin d'acceptar un tractament o una recomanació, o que es deixi de pensar que una malaltia és greu quan sí que ho és. En aquest sentit, “cal intentar educar molt més la població perquè tingui criteri”.