Publicada

El Consell General d'Infermeria (CGE) ha remès a les principals formacions polítiques que concorren a les properes Eleccions Generals les vuit mesures sanitàries més urgents que ha d'abordar el Govern que surti de les urnes el 29N si es vol garantir l'atenció i les cures d'una població envellida i cada cop més afectada per patologies cròniques.

La Infermeria espanyola proposa una sèrie de reformes estructurals postergades des de fa massa anys i que passen, per exemple, per acabar amb el dèficit crònic de més de 100.000 infermeres i infermers només per assolir la mitjana europea d'aquests professionals. Això inclou prendre mesures per frenar la fuga d'infermeres a l'estranger, fugint en molts casos de la inestabilitat laboral i la manca de perspectives de desenvolupament professional.

“Aquest dèficit de professionals compromet la qualitat de les cures i obliga les infermeres a assumir una major càrrega assistencial, sovint amb recursos i condicions limitades, cosa que genera un important desgast físic i emocional, esgotament i dificultats per garantir una atenció de qualitat”, assegura el president del CGE, Florentino Pérez Raya.

El Consell General d'Infermeria exigeix una planificació plurianual de recursos humans, amb finançament suficient i mesures coordinades entre el Govern i les comunitats autònomes per reforçar les plantilles, garantir el relleu generacional i reduir les desigualtats territorials.

Una altra demanda històrica és la que afecta la reclasificació professional i el reconeixement acadèmic. Les infermeres i infermers continuen enquadrats en el subgrup A2 de la funció pública, tot i comptar amb una titulació universitària de grau equiparable a la d'altres professionals classificats a l'A1. Aquesta situació discrimina i limita el seu desenvolupament professional i l'accés a llocs de responsabilitat i direcció. Una cosa que vuit de cada deu ciutadans consideren injusta, segons una enquesta del màxim òrgan de representació de la professió al nostre país.

El CGE reclama una reclasificació d'acord amb la seva formació, competències i responsabilitats, que es reflecteixi en el reconeixement professional i retributiu corresponent. Això s'ha de contemplar en un Estatut Marc únic per a totes les professions sanitàries que reculli les particularitats de cadascuna d'elles.

Especialitats i prescripció

Una altra reclamació que fan les infermeres a qui governi Espanya en la nova legislatura té a veure amb el poc o nul desenvolupament de les especialitats d'infermeria, així com l'estancament i els entrebancs a una cosa que ja recull l'ordenament legal, com és la prescripció de determinats fàrmacs -oficialment “indicació”- per part de les infermeres i infermers en el marc de les seves competències.

D'una banda, les especialitats d'infermeria són una garantia de la qualitat de les cures en diferents àmbits assistencials. Més de dues dècades després de la seva regulació, les set especialitats reconegudes, de les quals sis compten amb formació EIR, presenten un desenvolupament desigual -inexistent en molts casos- entre comunitats autònomes. Segons les dades preliminars d'una enquesta que presentarà el CGE en uns mesos, el 96 % dels ciutadans considera que el Sistema Nacional de Salut es beneficiaria enormement de la seva implantació efectiva.

És per això que el CGE reclama categories professionals, places i llocs específics que permetin a les infermeres especialistes exercir les seves competències. Defensa el desenvolupament de diplomes d'acreditació i perfils de competències avançades, amb suport formatiu, científic i normatiu, com a vies diferenciades de les especialitats oficials.

En el cas de la prescripció, les infermeres exigeixen l'impuls a aquesta mesura que agilitza el sistema sanitari, millora la continuïtat de les cures i aporta seguretat jurídica als professionals.

“És necessari que es produeixin certs canvis normatius, per exemple, modificar la Llei del Medicament, per reconèixer expressament la capacitat prescriptora de les infermeres dins del seu àmbit competencial i garantir l'aplicació homogènia de les guies i protocols. Així mateix, reclamem actualitzar la Llei d'Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS) per adequar-la a l'autonomia i les competències actuals de la professió”, afegeix Pérez Raya.

Perspectiva de gènere

D'altra banda, atesa la majoritària representació femenina en aquesta professió, el document enviat als partits reflecteix que, essent una de les professions “més feminitzades de tot el SNS, això implica que les professionals estan sotmeses a més riscos, a frens en el seu desenvolupament personal, familiar i professional. Demanem que les polítiques sanitàries es dissenyin tenint en compte la perspectiva de gènere per protegir les infermeres, acabar amb el menyscapte en el seu lideratge i amb tot tipus d'obstacles vinculats a la seva condició d'infermera i dona”.

A més -assegura el CGE- “la professió infermera no pot limitar-se a ser una referència en moments de crisi i relegar-la de les decisions que marquen el devenir del sistema sanitari. En aquests temps, la salut assoleix una dimensió global, amb amenaces i canvis que transcendeixen les fronteres convencionals. Per això, la infermeria resulta clau en l'abordatge de l'evolució i preservació de la salut a nivell social, demogràfic, geoestratègic o climàtic. Sense infermeres el món s'atura i és necessari que les infermeres líders estiguin a la primera línia de la presa de decisions en matèria de salut”.