Reclutar pacients amb càncer avançat per participar en estudis de recerca en Infermeria es converteix, en moltes ocasions, en un autèntic 'viacrucis' per a les professionals. Així ho revela un recent estudi descriptiu qualitatiu publicat a la revista BMC Medical Education, que ha analitzat les experiències dels estudiants de postgrau d'Infermeria a l'hora d'invitar a participar en assajos a aquest perfil de pacients tan delicat.
L'estudi, dut a terme entre maig i setembre de 2024 a través d'entrevistes en profunditat a 21 infermers de postgrau a Wuhan (Xina), posa de manifest que aquest procés de reclutament és una trajectòria plena d'obstacles, rebutjos i dubtes, però que finalment culmina en un fort creixement personal i professional.
El principal problema al qual s'enfronten els infermers investigadors és la rotunda negativa dels pacients i les seves famílies a participar. L'estudi assenyala que els pacients solen rebutjar col·laborar argumentant la seva reticència a parlar sobre la mort, la por que la recerca interfereixi negativament en el seu tractament mèdic o, simplement, la manca d'energia.
A això s'hi suma l'oposició frontal dels familiars. Molts temen que el simple fet de plantejar una recerca sobre el final de la vida enfonsi psicològicament el malalt. "Si us plau, no li parlis a la meva mare d'aquestes coses. Ja està molt ansiosa", relata un dels testimonis recollits.
Evitant el "trauma secundari"
Aquesta barrera inicial provoca en els infermers el que l'estudi denomina una caiguda en el "dubte sobre si mateixos". Els professionals arriben a qüestionar-se si tenen problemes de comunicació, si s'han equivocat en triar el seu tema de recerca o si el mateix estudi manca de valor real per als pacients. A més, experimenten una por constant a causar un "trauma secundari" en malalts que ja es troben en situació d'extrema fragilitat física i emocional.
No obstant això, l'estudi destaca un gir positiu en aquesta dinàmica. Els infermers van desenvolupar una profunda empatia en conèixer les històries de vida d'aquests pacients. Van aprendre a fer "ajustos psicològics", entenent que el rebuig del pacient no era res personal contra ells. Així mateix, la recerca apunta que van descobrir que la clau per enderrocar els murs de la desconfiança residia en fer sentir "segurs" els malalts.