De concatenar fins a 20 contractes en un any a aconseguir una plaça fixa a Irlanda: "Sóc la infermera que sempre vaig voler ser"

"A Irlanda sóc la infermera que sempre vaig voler ser", assegura Isabel a Redacció Mèdica. Quin tipus d'infermera és aquesta a la qual es refereix? La jove ho té clar: aquella que està amb el pacient, el cuida de la millor manera possible i, al mateix temps, "no s'oblida que té una vida". Una cosa que, reconeix, resulta complicada a Espanya, principalment per «la inestabilitat dels contractes».

Els contractes de l'Isabel, com els de moltes infermeres d'Atenció Primària a Espanya, duraven setmanes i fins i tot dies. "Potser vaig tenir fàcilment 20 contractes en un any", assenyala. Des de les seves primeres pràctiques, sempre havia somiat amb treballar com a infermera en Atenció Primària. Ara, després d'un camí amb alguns alts i baixos, acaba d'aconseguir l'estabilitat que buscava amb un contracte indefinit en un centre de salut irlandès.

"Aquí no he hagut de fer ni una oposició ni una especialitat per aconseguir una plaça", explica. No obstant això, té clar que vol continuar formant-se per "ser la millor infermera comunitària".

De concatenar contractes a Espanya a aconseguir una plaça fixa a Dublín: «A Irlanda sóc la infermera que sempre vaig voler ser»

"Sempre m'ha agradat molt l'àmbit de les ciències de la salut", relata l'Isabel. Encara que inicialment volia estudiar Medicina, durant la preparació de l'EBAU va descobrir, després de visitar un hospital, que la seva veritable vocació era la Infermeria. "És la que està allà, a peu de llit, constantment amb el pacient", recorda que va pensar en aquell moment. Finalment, va aconseguir estudiar la carrera a Madrid.

Tanmateix, en acabar els seus estudis es va trobar amb una realitat molt diferent de la que esperava. La inestabilitat laboral i els contractes de només uns dies o setmanes van acabar frustrant les seves expectatives. "Tenia molta inestabilitat, amb prop de 20 contractes diferents en un any", exemplifica.

Davant la manca de perspectives, va decidir provar sort a l'estranger. Va valorar destinacions com Suïssa, Luxemburg o França, però finalment es va decantar per Irlanda, en part per l'idioma i perquè ja coneixia algunes persones allà. Els seus primers passos, però, no van ser fàcils. Va començar com a infermera d'agència en un hospital de County Kildare, on la manca de formació i suport, sumada a les males formes d'un supervisor, va convertir els seus primers torns en una experiència "horrible". "En ser d'agència, et deixen cobrir el buit sense donar-te formació prèvia", denuncia. Fins i tot a la infermera li va passar pel cap tornar a Espanya: "No he vingut a patir, torno a casa amb els meus pares".

Però, tot i que aquesta primera experiència no va ser el que esperava, l'Isabel no va desistir. Va fer tres entrevistes més en diferents centres de salut i "de seguida" li van confirmar que la contractaven. "Em van salvar la vida", comenta agraïda.

"En ser d'agència, et deixen cobrir el buit sense donar-te formació prèvia"

Com és el rol de la infermera a Irlanda?

La medicació, els nivells de colesterol i glucosa o la funció renal dels seus pacients. L'Isabel assegura que coneix "al detall" tots aquests aspectes de les persones a qui atén. "Són dades que a Espanya, per la meva experiència, sol gestionar únicament el metge", afegeix.

La sanitària explica que el paper de la infermera en Atenció Primària, dins d'un centre de salut irlandès, és "molt actiu i autònom", en contrast amb les experiències que ha viscut a les borses de treball espanyoles. Actualment, compta amb un contracte indefinit a temps parcial de 32 hores setmanals, de dimarts a divendres. "És un horari còmode, com d'oficina. Tinc l'opció d'ampliar hores si vull, però així m'organitzo molt bé", assenyala.

Tot i que prefereix no revelar quant cobra, sí que assegura que, després de pagar el lloguer, li queda més diners del que percebia amb el seu sou base a Espanya. "La capacitat d'estalvi és molt més gran aquí", reconeix. Però l'Isabel vol continuar especialitzant-se. Explica que està cursant un màster en benestar i salut laboral en l'entorn de treball. "També estic valorant llocs de gestió i lideratge, i contemplant la via d'infermera de pràctica avançada (EPA)", assenyala, que el començarà el curs vinent.

En aquest sentit, destaca que aquesta figura professional, encara pendent d'una regulació específica a Espanya, ja està reconeguda i regulada a Irlanda, on compta amb unes retribucions "molt altes". L'Isabel també ajuda altres infermeres hispanoparlants amb els tràmits de col·legiació i el procés de trasllat a Irlanda.

"També estic valorant llocs de gestió i lideratge, i contemplant la via d'infermera de pràctica avançada (EPA)"

Per què descarta fer l'EIR i tornar a la infermeria a Espanya

Fer l'EIR és una opció que l'Isabel té "completament descartada". Al seu parer, considera que es tracta d'un sistema "injust", que no permet avaluar de manera real les competències d'una infermera mitjançant un examen teòric tipus test.

Tornar a Espanya tampoc entra, de moment, en els seus plans. La seva vida personal i el seu projecte professional són a Irlanda, assegura. "No tornaria al sistema de precarietat de la borsa pública a Espanya: contractes per dies, rotacions forçades, manca de formació i que ningú recordi ni el teu nom", es lamenta la sanitària.

Si algun dia decidís tornar, tindria clar que buscaria altres sortides professionals, com la indústria farmacèutica o llocs de lideratge en el sector privat. "Aquí puc ser la infermera que vull ser", torna a subratllar, podent estar al peu del llit amb els pacients, però sense oblidar que té una vida més enllà quan penja el pijama.