Cada 25 de novembre se celebra el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona, una data que enguany tindrà lloc un mes abans de les eleccions generals. Alguns partits polítics han tornat a aflorar el debat sobre la legislació contra la violència obstètrica en els darrers anys, especialment a l'esquerra del PSOE i formacions sobiranistes, però els socialistes no han estat tan contundents. Algunes llevadores no s'estranyen que actualment tampoc sigui una qüestió rellevant a l'agenda electoral, tot i que desitgen que "el respecte als drets sexuals i reproductius sigui una prioritat, perquè moltes vegades encara no té la visibilitat que hauria de tenir".
Així ho creu Ainhoa Biurrun, llevadora, representant de l'Associació Catalana de Llevadores i personal docent i investigadora de la Facultat d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. Biurrun assegura a Redacción Médica que "la violència obstètrica és la punta de l'iceberg d'una violència institucional que té a veure amb com s'organitza l'atenció sanitària i com ens relacionem els professionals sanitaris amb les dones i entre nosaltres".
Al seu parer, ara hi ha més consciència sobre aquest tema i les dones tenen més informació. "És una violència que ja existia, però ara tenim un nom per identificar-la", ha incidit.
Concepte ofensiu
Així mateix, la llevadora reconeix que el concepte violència obstètrica resulta "ofensiu" per a certs col·lectius sanitaris. De fet, hi ha col·legis mèdics i societats científiques que el consideren un terme criminalitzador cap a la professió mèdica.
Els sistemes sanitaris utilitzen qüestionaris validats per conèixer les experiències de les dones durant l'embaràs i "identificar situacions de violència obstètrica, a més d'estudis qualitatius que ens permeten comprendre com viuen l'atenció rebuda".
Revisió d'actuacions
Biurrun ha apuntat que "la violència obstètrica no té a veure únicament amb el que fem, sinó també amb el que deixem de fer, com no proporcionar informació suficient". En aquest sentit, la llevadora posa com a exemple que una determinada pràctica pot estar correctament indicada, "però si la dona no ha rebut la informació necessària o no ha pogut participar en la presa de decisions pot sentir que no s'ha respectat la seva autonomia". Així, aspectes com la informació, el consentiment i el respecte a l'autonomia de les dones "són fonamentals".
A la comunitat autònoma on exerceix Biurrun, Catalunya, es reconeix la violència obstètrica com a violència masclista des de la Llei 17/2020 i ja ha començat a sancionar-la. A l'abril, la Direcció General de Regulació i Ordenació Sanitària del Departament de Salut va confirmar la multa de 6.000 euros contra l'Hospital Quirónsalud de Barcelona per un conjunt d'infraccions greus: inducció del part sense informar prèviament la dona ni sol·licitar-li el seu consentiment i posterior realització d'una cesària sense justificació clínica.
Biurrun ha detallat que s'estan prenent mesures des de les administracions, també a nivell estructural, com ara "reformes i transformació dels paritoris". No obstant això, la llevadora també pensa que "no totes les dones que han viscut una situació d'aquest tipus acaben denunciant-la, però que existeixin denúncies ajuda a visibilitzar el problema".