Les condicions laborals dins de la Infermeria minven la vocació de moltes de les seves professionals. Gemma Martín va acabar l'EIR de Pediatria il·lusionada; volia dedicar la seva vida a ajudar els nounats. Però al cap de pocs mesos va descobrir una realitat que la va desil·lusionar: la dificultat de conciliar. Necessitava temps per a ella i, quan va tenir l'oportunitat, va renunciar a la seva activitat assistencial a l'hospital per exercir com a infermera escolar. D'això ja fa més de dos anys i cada cop és més conscient de la importància de la salut mental entre els joves. Davant l'absència de psicòlegs al seu col·legi, l'any passat es va embarcar en un nou repte: compaginar la seva feina amb la carrera de Psicologia. "Necessito aquesta formació per aplicar-la en el meu dia a dia amb els nens", ha reconegut.
Martín va aterrar a Infermeria per casualitat. La seva primera opció després de la Selectivitat va ser Biologia, però no li va acabar d'agradar. Després d'un període de reflexió, va decidir abandonar el grau per centrar-se en el sector sanitari. "Estava entre Medicina o Infermeria", explica a Redacción Médica, i finalment es va decantar per la darrera a causa de la proximitat amb el pacient.
Preparar-se per a l'EIR va ser una decisió que va tenir clara des que va rotar a quart d'Infermeria per la UCI pediàtrica. Sabia que volia convertir-se en infermera especialitzada en Pediatria. Després d'obtenir una plaça i acabar la seva formació en dos anys, va aconseguir un contracte al servei de nounats; l'àrea on creia que es jubilaria.
La decepció d'una EIR amb la Infermeria
No obstant això, la seva percepció sobre la Infermeria va canviar. Els serveis de nounats requereixen "molts canvis de torn" entre les professionals, quelcom que li impedia conciliar. Va ser precisament aquest motiu el que va fer que es desil·lusionés de la professió.
Volia un canvi. No volia adaptar la seva vida a diferents horaris de l'hospital. Durant una de les seves jornades, una companya li va avisar que el Ministeri de Sanitat havia publicat diverses ofertes per exercir d'infermera en un col·legi. Va trucar a l'Hospital Ramón y Cajal per informar-se i, després d'acabar el seu contracte a l'hospital, es va incorporar directament al centre educatiu.
Ser infermera escolar després de l'EIR
Amb el seu nou rol, per fi, se sentia realitzada. Tenia tot el que buscava: conciliació i tracte amb els nens. Tanmateix, hi havia un problema. "Les meves jornades eren reduïdes, estava al 40 o 50 per cent, i això em va obligar a continuar treballant a l'hospital", ha explicat.
No obstant això, finalment va aconseguir un contracte indefinit amb jornada completa, cosa que li va permetre abandonar l'hospital i centrar-se totalment en la seva nova faceta d'infermera escolar. Entre les seves principals funcions hi ha atendre ferides i els cops dels alumnes, així com les patologies que presenten, com la diabetis. Tanmateix, on és més important la seva tasca és en l'"escolta activa".
La salut mental als col·legis
S'ha adonat que cada cop hi ha més nens amb problemes de salut mental, i el seu rol ha evolucionat. No només cura ferides, sinó que ajuda en tot el que pot als nens que pateixen de depressió i ansietat. Però, tot i que ella va rotar durant un temps per Psiquiatria pediàtrica, els seus coneixements no són suficients per ajudar-los més profundament. Per això, l'any passat va prendre la decisió d'estudiar la carrera de Psicologia.
Actualment està acabant segon de carrera per la UNED. Es matricula de pocs crèdits perquè compagina els seus estudis amb la feina, i no té el temps que li agradaria per centrar-se en els estudis. "M'és igual acabar més tard perquè ho estic gaudint", ha admès. De moment, totes les matèries que està cursant li ajuden en l'abordatge dels nens amb problemes de salut mental.
De cara al futur, Martín no té clar en quina branca sanitària es quedarà finalment. La Infermeria sempre ha estat la seva vocació, però assegura a aquest diari que, si les condicions segueixen així, es decantarà per la Psicologia infantil.