El passat 30 de juliol prop de 80.000 migrants procedents del Marroc van aconseguir traspassar la frontera per mar i van arribar a una ciutat que compta amb gairebé 84.000 habitants censats provocant una saturació de recursos públics massiva i una extrema pressió assistencial. Una veritable vulneració de la integritat territorial que va obligar tot el sistema sanitari a treballar per sobre de les seves possibilitats i que ha deixat conseqüències irreversibles en tots els àmbits socials i sanitaris de la ciutat de Ceuta.
Davant l'increment dels fluxos migratoris registrats i la situació excepcional que ha viscut -i continua experimentant- el poble ceutí, l'Institut Superior de Formació Sanitària (ISFOS) del Consell General d'Infermeria (CGE), amb la col·laboració d'AMA, ha celebrat el webinar gratuït “Ceuta davant dels nous desafiaments sanitaris de la mobilitat humana”.
Durant dues hores de ponències i debat, el grup interdisciplinari que ha participat en la formació, ha posat sobre la taula la situació actual que viu la ciutat autònoma després del salt massiu de migrants, amb l'objectiu d'analitzar els desafiaments assistencials que han afrontat els professionals sanitaris, l'impacte dels processos migratoris sobre la seva salut mental i el paper que juguen les noves tecnologies en l'atenció i gestió sanitària, especialment en situacions d'emergència i extrema pressió assistencial, com les viscudes a Ceuta. Una trobada imprescindible sobre una situació excepcional i sense precedents per comprendre una realitat que exigeix cada dia una major capacitat d'adaptació, coordinació, gestió per part de les administracions i lideratge sanitari.
“Ceuta constitueix un punt de trobada entre realitats socials, culturals i humanes molt diverses. Comprendre el que succeeix en aquest territori ens ajuda a entendre millor els reptes que afronta el nostre sistema sanitari, des de l'atenció a les persones en contextos de vulnerabilitat fins a l'impacte dels processos migratoris en la salut mental, sense oblidar les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies per millorar la gestió i la resposta assistencial”, explica Pilar Fernández, directora d'ISFOS.
Col·lapse i escassetat de recursos
Passats prop de tres mesos des del salt massiu, la realitat a Ceuta ha canviat, però les conseqüències en el personal sanitari continuen presents. “La situació és d'esgotament estructural. Venim de mesos d'una pressió tremenda i el gran problema és que es pretén continuar gestionant una realitat assistencial desbordada amb els mateixos recursos de sempre. A dia d'avui, tant a l'hospital com a Atenció Primària, les plantilles estan al límit”, explica Rosa Mª Fuentes, presidenta del Col·legi d'Infermeria de Ceuta.
Aquesta situació d'esgotament extrem ve donada pel profund col·lapse al qual es van enfrontar els sanitaris les primeres setmanes després del salt massiu. “Ho recordo com un autèntic impacte. Es van viure moments d'enorme incertesa, tensió i caos inicial. Les urgències i els centres de salut es van desbordar en qüestió d'hores. Els companys van doblar torns de manera voluntària i van sostenir l'assistència en condicions extremes. El rol de les infermeres sempre ha estat estar a primera línia de contenció i humanitat i avui aquest rol segueix intacte, amb la diferència que l'exercim després de mesos d'enorme desgast acumulat”, segueix la presidenta de les infermeres ceutianes.
En aquells moments de crisi la gestió va ser la improvisació. “L'abordatge sanitari inicial es va sostenir gràcies a aquelles infermeres que van arrimar el muscle i a la coordinació amb les ONG. Per això, vam decidir plantar-nos i exigir mesures: vam demanar activar plans d'emergència i fins i tot vam haver d'exigir escortes per a les companyes d'Atenció Primària que acudien a domicilis en zones molt insegures. Reclamem el lògic: que una crisi d'aquesta magnitud es gestioni amb els recursos necessaris i no a costa dels professionals”, afegeix.
Impacte en la Salut Mental
Aquesta situació extraordinària ha impactat de manera profunda en la salut mental de la població, professionals sanitaris, però també dels propis migrants, deixant conseqüències irreversibles. “A nivell humà i emocional s'ha viscut un desgast profundíssim i amb una sensació molt amarga d'impotència. Hi ha hagut moments de veritable esgotament en què la baixa mèdica es convertia en l'única via que els quedava a les companyes. A més, treballar al límit genera una angoixa ètica tremenda”, assegura Fuentes.
Per la seva banda, Mª Inés López-Ibor, catedràtica en Psiquiatria i Psicologia Mèdica a la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid i presidenta de la Fundació López-Ibor, feia èmfasi també en la situació de la salut mental dels migrants, així com les fases per les quals han passat en el seu procés migratori. “Des del punt de vista psíquic la situació a Ceuta té impacte no només en la població migrant per la incertesa i el fet d'haver deixat el seu país, sinó també en la població de Ceuta, que està sent sotmesa a una gran tensió, experimentant por, angoixa per no poder continuar amb les seves rutines i temor per les persones més vulnerables com són els infants i la gent gran pel que és previsible que augmentin quadres d'ansietat, depressió i trastorns del son”, explica.
La IA en els fluxos migratoris
La tecnologia pot ajudar des de diferents òptiques en situacions d'emergència humanitària com la viscuda a Ceuta. “Tant els drons com la IA i, sobretot, la combinació d'ambdues permet detectar fluxos i moviment de persones, tasca que per als cossos de seguretat és completament impossible sense l'ús de tecnologia. La seva capacitat de desplaçament o la seva facilitat d'ús en remot fan que siguin d'especial utilitat per a urgències i emergències, salvament marítim, localització de cossos i primers auxilis”, explica Juan Luis Rubio, enginyer industrial en Intel·ligència Artificial i expert en tecnologies emergents i IA.
Les utilitats d'aquestes noves tecnologies són múltiples, van des de la identificació de forats de seguretat, el control de fronteres, l'anticipació de possibles catàstrofes humanitàries, fins al trasllat d'equips de primers auxilis, eines que permeten salvar vides. “Les possibilitats són innombrables i es requerirà infermeres amb coneixements en drons i amb habilitats per fer-ne ús. Amb total seguretat els usos en Infermeria continuaran ampliant-se: en Urgències, primers auxilis, salvament, transport d'òrgans o de ferits, entre d'altres”, conclou Rubio.