Natividad Madrid va ser víctima de la inconstància laboral que pateix la professió infermera. Només acabar la carrera, la sanitària va encadenar contractes en l'àmbit de l'hospitalització. Les suplències per vacances es van convertir en la seva opció per mantenir-se activa en l'exercici professional. La precarietat existent en el Sistema Nacional de Salut (SNS) la va portar a Alemanya, on va treballar durant un any. No obstant això, el 2013, després de més de cinc anys de recerca, va trobar l'estabilitat econòmica i personal a la capital espanyola. No va ser en un hospital. Tampoc en un centre d'Atenció Primària o una residència de la tercera edat. La resposta va venir d'una escola. Des de llavors, es posiciona com una ferma defensora del rol de la Infermeria escolar, per a la qual demana regulació específica i promoció de la seva vessant investigadora.
"He de dir que no era un sector que em cridés gaire l'atenció durant la carrera", ha confessat a Redacción Médica. No obstant això, les seves tasques a l'escola li van fer apreciar a poc a poc l'assistència als escolars. "Són els pacients més agraïts i també els més responsables, perquè sempre et fan cas", ha continuat Madrid.
Així, la seva jornada laboral se centra en l'abordatge de qualsevol incidència d'índole sanitària que pugui ocórrer a l'escola. Des del tractament de traumatismes fins al seguiment de nens diagnosticats de patologies cròniques, com la diabetis. Sense oblidar que ella és el contacte del centre amb el SNS o la xarxa de Farmàcia Comunitària. "Mai t'avorreixes en una escola", ha destacat la infermera escolar. Així mateix, elabora estratègies de prevenció de la malaltia i promoció d'hàbits saludables o organitza tallers sobre tècniques assistencials, com la reanimació cardiopulmonar (RCP).
Divulgació científica
Una tasca diària que presenta a través de les xarxes socials. Madrid publica contingut relatiu a la pràctica de la Infermeria escolar, amb l'objectiu de divulgar sobre ciència sanitària i apropar el seu àmbit al públic general, especialment als pares dels nens. "Solen ser els que més por passen quan deixen els seus fills a l'escola", ha assegurat. En total, més de 45.000 usuaris segueixen els seus ensenyaments diaris a Instagram. Un conjunt de lliçons que també recull al llibre 'Infermeria bàsica: com cuidar i protegir els nens a casa i a l'escola', dirigit tant a progenitors com a professors.
A més, la seva actuació a xarxes i món editorial busca reconèixer el valor científic de la Infermeria escolar. Un camp pràcticament verge dins de l'espectre de la recerca. "Es podrien dur a terme múltiples projectes, per exemple, de salut mental, sobretot des que els trastorns d'aquest tipus, com la depressió, impacten en la població d'una manera cada vegada més primerenca", ha explicat Madrid.
Reforç de la infermera escolar a Espanya
No obstant això, ni la recerca ni l'assistència poden desenvolupar-se de manera eficaç en aquest àmbit si no s'avança cap a l'enfortiment d'aquest perfil sanitari a les aules espanyoles. El nombre d'infermeres al sistema educatiu és ínfim, especialment si es compara amb els països de l'entorn. Mentre que Espanya compta amb una professional per cada 6.300 alumnes, la mitjana europea se situa en una sanitària per cada 700 estudiants.
Des del seu punt de vista, la manca d'aquesta classe d'infermeres rau en la falta de regulació del seu àmbit professional. Un escenari legal que enenteix la seva contractació, però també la dotació de protocols d'actuació comuns o la seva distribució territorial. Així, cada comunitat autònoma compta amb plans diferents per a la Infermeria escolar. Per exemple, Madrid aposta per col·locar-ne una per centre educatiu, mentre que Andalusia les ubica als centres d'Atenció Primària, des dels quals, cadascun atén l'alumnat de set o vuit escoles.
Madrid reconeix que el volum d'infermeres a Espanya és insuficient perquè n'hi hagi una a cada escola del país. No obstant això, la possibilitat que hi hagi una o dues operatives per a centres educatius amb una certa proximitat sí que considera que és factible. Així mateix, assignar una professional a aquells menors d'edat que requereixen de les cures constants d'una professional.
Aquesta major presència de professionals deriva en un major benestar físic i mental del nen, a més d'un major índex de supervivència davant casos urgents. "La setmana passada una nena en un institut va tenir una aturada cardiorespiratòria al mig de la classe. Va tenir la sort que el centre tenia infermera i gràcies a ella van poder activar la cadena de supervivència, si no, probablement hauria mort", ha relatat Madrid.
Al seu torn, una xifra més elevada d'infermeres a la infraestructura educativa fomenta la vacunació entre els menors d'edat i garanteix la sostenibilitat del SNS. "Si tu eduques el nen en salut i ajudes els seus pares permets l'estalvi de milions d'euros en assistència, en comptar l'estudiant amb millors hàbits i estar capacitat per reaccionar davant la urgència", ha sentenciat Madrid. Per a ella, la Infermeria escolar és guardiana del benestar de tota persona que hagi passat per l'escola. Una disciplina que salva vides.