Espanya acudirà a les urnes en poc més de deu dies. Mentre les formacions polítiques comparteixen les seves propostes de país amb l'electorat, les principals professions de l'entorn sanitari busquen incidir en els programes que definiran la presa de decisions dels propers anys. Un exemple és el col·lectiu de Farmàcia. Així, el Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics (Cgcof) ha traslladat als diferents partits una sèrie de propostes centrades en "l'enfortiment de l'aportació del seu gremi", en pro de la salut nacional, el benestar i la cohesió social i territorial. En concret, destaquen el reforç de la vessant assistencial de la xarxa boticària i l'accés equitatiu a medicaments i productes sanitaris.
Les demandes de l'entitat col·legial, a les quals ha tingut accés Redacción Médica, formen part de la 'Declaració d'Astúries: Farmàcia 2035', aprovades en el seu recent congrés nacional i on s'estableix la fulla de ruta per aprofitar les destreses del col·lectiu farmacèutic davant els desafiaments sanitaris i socials més destacats. "Planteja transformar les nostres fortaleses en noves capacitats al servei dels ciutadans i el sistema sanitari", han assenyalat.
Propostes de Farmàcia per al proper Executiu
En primer lloc, el Cgcof aprofundeix en la necessitat de reforçar la separació entre la prescripció i la dispensació de tots els medicaments, inclosos els veterinaris. Des del seu punt de vista, aquesta major divisió permetrà preservar la independència dels professionals sanitaris, prevenir conflictes d'interès i reforçar la seguretat en l'ús dels fàrmacs.
A més, l'entitat col·legial aposta per prohibir la intervenció d'intermediaris en la dispensació. Cal no oblidar que existeixen iniciatives que pretenen incloure els medicaments de prescripció mèdica en els serveis de lliurament a domicili, la qual cosa als ulls del Cgcof "suposa un important risc per a la Salut Pública", atès que equipara els fàrmacs amb altres productes de consum. "El lliurament fora del canal farmacèutic buidaria de contingut la regulació de l'atenció farmacèutica", han insistit.
També en relació amb la dispensació, la institució farmacèutica advoca per eliminar les reserves singulars dels hospitals en pro de la distribució col·laborativa juntament amb la xarxa de Farmàcia Comunitària. "Aproparia el medicament a la població, evitant desplaçaments innecessaris als centres", han asseverat.
D'altra banda, el Cgcof exigeix la regulació i incorporació dels serveis assistencials dels farmacèutics en la cartera comuna del SNS, com és el cas de la seva tasca en adherència, dosificació personalitzada, seguiment farmacoterapèutic, cribratges o cessació tabàquica. Això sí, sempre amb abast a tots els territoris que conformen el país.
Així mateix, la institució requereix mesures per permetre la viabilitat de la infraestructura comunitària, en tractar-se del primer punt d'accés del pacient al procés assistencial en múltiples punts de la geografia espanyola. Cal no oblidar que el país compta amb més de 22.000 establiments, una de les xarxes amb més expansió d'Europa. Alhora, advoca per la connexió digital de les farmàcies amb la resta d'integrants del sistema sanitari, amb la finalitat de afavorir l'atenció de tots els seus usuaris.
Finalment, el Cgcof manifesta la necessitat d'avançar cap a una política del medicament focalitzada en el pacient, amb total disponibilitat de respostes terapèutiques. "La continuïtat dels tractaments, l'adherència terapèutica i l'acompanyament per part dels professionals sanitaris han de constituir elements centrals de qualsevol mesura que afecti la prestació farmacèutica", han apostil·lat. Un futur ideal que el col·lectiu espera que es materialitzi amb el Govern escollit el proper 29 de novembre.
