Un estudi ha posat de manifest una cridanera contradicció en l'àmbit de l'educació farmacèutica: tot i que els futurs professionals de la farmàcia integren massivament les eines digitals en el seu dia a dia, una immensa majoria no les recomana per inseguretat i manca de confiança. La investigació va avaluar el nivell d'alfabetització en salut electrònica i els patrons d'ús de les aplicacions mòbils de salut entre gairebé 300 participants d'entre tercer i cinquè de Farmàcia.
Els resultats de la investigació, realitzada a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Minia (Egipte), posen de relleu que la digitalització i l'ús de tecnologies mòbils es troben plenament normalitzats en la rutina dels futurs farmacèutics. En aquest sentit, l'informe assenyala que l'accés a dispositius com telèfons intel·ligents o tauletes és generalitzat, arribant a una aclaparadora majoria del 92,9 per cent dels estudiants avaluats. Aquesta alta disponibilitat tecnològica es tradueix directament en un hàbit d'ús molt estès, ja que el 87,8 per cent dels enquestats reconeix utilitzar habitualment aplicacions mòbils de salut en el desenvolupament de la seva formació.
Medscape i Micromedex, les aplicacions més utilitzades
Dins d'aquest ecosistema digital, l'estudi detalla quines són les eines preferides pels alumnes i amb quins fins específics s'hi recolzen. Les aplicacions més populars entre els participants són Medscape, escollida pel 40,1 per cent, i Micromedex, utilitzada pel 38,8 per cent. Pel que fa a la naturalesa de les consultes realitzades, aquestes plataformes s'empren de manera prioritària per cercar informació farmacològica, un propòsit que aglutina el 53,7 per cent de les cerques; darrere se situen la verificació de contraindicacions amb un 19,4 per cent i la consulta d'indicacions terapèutiques amb un 16,4 per cent.
Tanmateix, malgrat aquest alt nivell de familiaritat tecnològica, l'anàlisi treu a la llum una bretxa significativa en el coneixement dels recursos institucionals disponibles. Un clar reflex d'aquesta desconnexió s'observa amb la plataforma Clinical Key: tot i que la universitat proveeix accés institucional a aquesta valuosa eina basada en l'evidència a través del correu electrònic acadèmic, només el 44,6 per cent dels estudiants coneixia l'existència d'aquest avantatge. Aquesta limitació mostra que l'ús espontani d'apps comercials no sempre va acompanyat d'un coneixement ple dels canals d'informació oficials proporcionats per la institució acadèmica.
Reticència per recomanar la tecnologia
Malgrat l'alta freqüència amb què els futurs farmacèutics consulten plataformes digitals per al seu propi ús acadèmic i professional, la situació experimenta un gir radical quan l'escenari es desplaça cap al consell directe als pacients. En aquest sentit, les dades de l'estudi reflecteixen que únicament el 39,5 per cent dels participants afirma haver recomanat alguna vegada una aplicació mòbil de salut en el seu entorn pràctic. Aquesta notable bretxa evidencia que el consum personal d'eines tecnològiques no es tradueix automàticament en una disposició activa per suggerir-les a tercers dins de l'atenció clínica.
L'anàlisi detallada dels factors que frenen aquesta conducta de recomanació apunta directament cap a una profunda manca de seguretat, tant a nivell personal com pel que fa a la qualitat dels suports tecnològics. D'una banda, gairebé la meitat dels enquestats, concretament el 48 per cent, reconeix obertament que no confia prou en les seves pròpies capacitats per utilitzar i validar adequadament aquest tipus d'aplicacions de salut. A aquesta inseguretat individual s'hi suma l'escepticisme envers el mercat tecnològic: el 17 per cent dels futurs professionals manifesta una desconfiança directa envers la fiabilitat i el rigor de les eines mòbils disponibles.
El panorama de les barreres es completa amb la manca de visibilitat i accés a opcions idònies dins del sector. Específicament, un 12,02 per cent dels enquestats assenyala com a principal motiu de la seva inacció el simple desconeixement sobre l'existència d'eines mòbils sanitàries adequades per ser proposades en la pràctica assistencial.
Optimisme de cara al futur
De cara al futur, els estudiants de Farmàcia mostren una actitud globalment receptiva i oberta envers la transformació digital en el seu sector. Lluny de rebutjar la innovació tecnològica, el col·lectiu reconeix el valor d'aquestes eines en l'horitzó sanitari. El 58,2 per cent dels enquestats considera que les aplicacions mòbils de salut s'han d'integrar i utilitzar amb més freqüència durant la prestació dels serveis farmacèutics.
Davant d'aquest escenari, els autors conclouen que els plans d'estudi universitaris han d'anar més enllà de la mera familiaritat tecnològica i apostar per una formació estructurada en competències digitals. Dotar els estudiants d'eines crítiques d'avaluació i de criteris sòlids de validació clínica es perfila com el pas clau per transformar els usuaris digitals en prescriptors segurs de la salut del demà.