Les farmàcies comunitàries espanyoles continuen consolidant la seva faceta clínica i preventiva. Actualment, la xarxa de farmàcies ofereix diferents serveis assistencials a través d'un total de 214 iniciatives a les comunitats autònomes, fet que reflecteix un increment del 21% respecte a l'activitat de 2023, quan es van comptabilitzar 177 projectes.
Així ho reflecteixen les dades actualitzades a 2026 del Mapa de Serveis Farmacèutics d'Espanya, una eina elaborada pel Consell General de Col·legis Farmacèutics (Cgcof) a partir de la informació recollida pels Col·legis Oficials de Farmacèutics provincials. El document, presentat originalment el 2024, analitza dues grans àrees: els serveis vinculats al medicament (10 tipologies) i els orientats a la salut pública i comunitària (13 tipologies), sumant un catàleg global de 23 tipus de prestacions.
Reclamació d'un marc homogeni
Malgrat el creixement d'aquestes iniciatives, la professió farmacèutica assenyala desigualtats territorials en la seva implantació. Raquel Martínez, secretària general del Cgcof, explica que, «encara que s'està ampliant la prestació i concertació de Serveis amb les farmàcies, s'està fent a un ritme i amb un suport institucional desigual a les diferents comunitats autònomes».
Martínez destaca que en aquests darrers anys s'ha evidenciat la capacitat del sector per impulsar projectes adaptats a les necessitats territorials, assenyalant que «el repte és continuar avançant en l'extensió i concertació d'aquesta cartera de Serveis per oferir-los a la població que més se'n pot beneficiar amb equitat i sota les mateixes directrius o un marc homogeni a tot el país». Aquesta integració en la cartera comuna del Sistema Nacional de Salut (SNS) és un dels eixos de la Declaració d'Astúries, presentada recentment al 24è Congrés Nacional Farmacèutic d'Oviedo.
Impuls a l'educació sanitària i les xarxes centinella
En l'àrea de la salut pública, destaquen els programes històrics de manteniment amb metadona per a usuaris de drogues per via parenteral, presents en 10 autonomies des dels anys 90, així com les campanyes de promoció d'hàbits de vida saludables (9 autonomies) i les d'Educació Sanitària (8 autonomies).
Aquesta darrera àrea és la que ha experimentat una major expansió gràcies al desplegament de les Escoles Rurals de Salut. Després d'un primer projecte pilot a Castella i Lleó amb 109 farmàcies, el 2025 es van posar en marxa les Escoles Rurals de Salut Mental i, el 2026, les de Salut de la Dona i de pacients grans vulnerables, arribant a la participació global de 590 oficines de farmàcia.
L'informe també constata l'avenç de les xarxes de farmàcies centinella amb la incorporació de Galícia, sumant-se a les ja operatives a Astúries, Catalunya, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Madrid, Navarra i País Basc. Per la seva banda, els programes de cribratge es mantenen en 11 autonomies; entre les novetats, la Regió de Múrcia ha afegit al seu cribratge de càncer de còlon el de cèrvix —sent pionera juntament amb Catalunya— i el de la malaltia de Chagas.
En el bloc de serveis lligats al medicament, el Servei d'Adherència Terapèutica ja està operatiu en 9 comunitats autònomes. Aquest creixement ve avalat per projectes pioners i remunerats com el programa d'asma i MPOC del País Basc —on es retribueix tant el servei com el control de la patologia— i el Programa de Farmàcia Comunitària Rural iniciat a La Rioja.
Així mateix, el Servei de Recondicionament de Medicaments mitjançant Sistemes Personalitzats de Dosificació (SPD) ha arribat a les 17 autonomies després d'afegir-se recentment La Rioja.
Finalment, mentre que actuacions com la dispensació, la indicació farmacèutica i la formulació magistral formen part de l'activitat general de totes les farmàcies, la dispensació col·laborativa de medicació hospitalària per a pacients ambulatoris presenta un desenvolupament més limitat: Castella-la Manxa s'ha incorporat recentment a aquesta pràctica, mantenint-se activa a Andalusia, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana, Madrid i Navarra.