Publicada

La necessitat d'aprovar un barem específic per valorar el dany corporal en l'àmbit sanitari ha tornat a ser motiu de debat en el XXXII Congrés de l'Associació Espanyola de Dret Sanitari (AEDS). En una taula rodona que ha reunit perits mèdics, advocats i representants d'asseguradores, s'ha posat de manifest com l'actual sistema de valoració d'accidents de trànsit, que continua sent l'única referència normativa per estimar indemnitzacions en litigis mèdics, resulta insuficient i genera una elevada inseguretat jurídica per als agents implicats.

La sessió, moderada per María Rodríguez de Alba, directora mèdica executiva del Grup Promede, s'ha il·lustrat amb exemples concrets de com l'absència d'un marc homogeni de referència es tradueix en quantioses diferències econòmiques a l'hora d'establir aquestes indemnitzacions, amb l'aplicació de diversos criteris segons la jurisprudència disponible.

María Rodríguez de Alba Galofre, directora mèdica executiva del Grup Promede. / Imatge de Joana Huertas

El director mèdic de Comptes i Responsabilitat Sanitària de Promede, Víctor Manuel Cea, ha assenyalat tres supòsits que reflecteixen aquestes llacunes, advertint de les dificultats que genera als perits aquests escenaris on resulta tècnicament impossible traslladar el perjudici al barem de trànsit. Entre ells, ha citat els errors de custòdia o implantació en reproducció assistida, on un estudi genètic posterior revela que l'embrió no pertany biològicament als progenitors, generant un conflicte familiar la dimensió subjectiva del qual escapa a qualsevol càlcul: "A l'hora que es presenti la reclamació és un dany que no es pot valorar, tenim la limitació de valorar aquest dany".

A aquest supòsit ha sumat els falsos negatius en el cribratge prenatal de la síndrome de Down, que priven els pares de la decisió sobre la interrupció o continuació de la gestació dins dels terminis legals, i els retards diagnòstics en oncologia. En els processos tumorals en què el pacient sobreviu i queda lliure de malaltia, el perit manca de paràmetres objectius per taxar l'angoixa vital davant una eventual recaiguda, un estat que Cea ha definit com "el síndrome de l'espasa de Damocles".

Víctor Manuel Cea Soria, director mèdic de Comptes i Responsabilitat Sanitària de Promede. / Imatge de Joana Huertas

El col·loqui posterior ha aprofundit precisament en l'auge de la pèrdua d'oportunitat d'intervenció terapèutica. Com que no està baremada, els especialistes s'han vist obligats a recórrer a estudis bibliogràfics i cohorts estadístiques que mostren forquilles percentuals molt dispars. El problema s'agreuja en oncologia quan un retard diagnòstic provoca un canvi d'estadi tumoral i un empitjorament pronòstic teòric, però el pacient rep el mateix tractament, queda lliure de malaltia i no pateix recidives ni seqüeles físiques. Les conseqüències en aquests casos, segons han apuntat els ponents, acaben generant un dany moral que resulta molt difícil de quantificar.

Inseguretat jurídica, estat previ i grans lesionats

Des de la visió de l'advocacia, Pablo de Montalvo, soci director de l'Àrea Jurídic-Contenciosa de De Lorenzo Advocats, ha denunciat que aquests buits han submergit el sector en "una situació d'una inseguretat jurídica molt important". Montalvo ha defensat que el barem de trànsit ha d'operar únicament com un sòl de mínims. El jurista ha obert el "meló" sobre si el barem sanitari s'ha d'aterrar a través d'una llei, advocant en el seu lloc per regular-lo via reial decret com una opció més flexible. "El barem ens diu quant s'ha de pagar. La llei ens diu si s'ha de pagar", ha sintetitzat el lletrat, reclamant regles clares que evitin revocacions de sentències i protegeixin especialitats d'alt risc com l'obstetrícia.

Pablo de Montalvo Rebuelta, soci director de l'Àrea Jurídic-Contenciosa de De Lorenzo Advocats / Imatge de Joana Huertas

Durant el debat obert entre els participants, s'ha alertat a més de l'impacte de la jurisprudència recent de la Sala Primera del Tribunal Suprem, que ha avalat aplicar barems posteriors a la data del sinistre. Aquesta flexibilitat provoca que expedients reservats inicialment entorn del milió d'euros puguin escalar fins als cinc milions en seu judicial.

En el col·loqui també s'han posat de relleu altres esquerdes crítiques de la valoració sanitària, començant pels grans lesionats per hipòxia perinatal, on la plasticitat cerebral del menor impedeix fixar una data primerenca d'estabilització lesional i dificulta preveure necessitats futures com la rehabilitació, l'adaptació d'habitatge o el lucre cessant, a la qual cosa se suma la insuficiència del límit de dotze mesos contemplat en la norma de trànsit per al tractament psicològic dels familiars davant d'uns cures que es prolonguen tota la vida.

La recerca de previsibilitat a les asseguradores

Per part del sector assegurador, Isabel Koutsourais, Healthcare Claims Specialist a Berkshire Hathaway Specialty Insurance, ha confirmat que l'absència de regles homogènies dificulta enormement calcular l'exposició real de l'assegurat i dotar reserves ajustades en expedients de llarga evolució. Koutsourais ha subratllat que en la pèrdua d'oportunitat "no estem valorant només danys, estem valorant probabilitats", cosa que redueix el marge per assolir acords extrajudicials i complica el càlcul de les primes. Amb tot, ha aclarit el sentit de la reforma reclamada: "Quan parlem d'homogeneïtat o d'imprevisibilitat, no estem parlant de limitar les indemnitzacions, sinó que parlem de disposar d'instruments que ens permetin valorar adequadament aquest risc".

Isabel Koutsourais Fernández, Healthcare Claims Specialist a Berkshire Hathaway Specialty Insurance (BHSI). / Imatge de Joana Huertas

L'alternativa: preservar un tronc comú "expansible" a altres àrees

Davant el consens majoritari de la taula, Mariano Herrador Guardia, director de Bufete Herrador, ha expressat les seves reserves sobre la creació d'un barem sanitari independent. L'advocat ha defensat l'avenç que ha suposat l'existència del barem de trànsit com a model de referència, apostant per expandir el model existent a les realitats a les quals no és capaç de donar cobertura.

Mariano Herrador Guardia, director de Bufete Herrador i director del Congrés Internacional sobre Dret de Danys. / Imatge de Joana Huertas

Herrador ha sostingut que la jurisprudència ja aporta flexibilitat al sistema i ha advertit dels desequilibris financers que provoca anticipar la despesa futura en grans lesionats amb esperança de vida reduïda. La seva principal objecció a fragmentar la norma rau en el principi d'igualtat davant la lesió física: "El dany personal no pot, per principi de justícia general, diferenciar-se depenent del sector on es produeix, sempre que parteixi d'una actuació culpable o negligent". Després de comparar l'amputació d'una cama per una infecció hospitalària amb la mateixa seqüela causada per un atropellament, ha advocat per reforçar el sistema vigent sense desmembrar-lo: "Si fem un arbre robust, la branca pot venir allargant-se i creixent. Cada branca amb la seva especificació pot ser una alternativa".