La Llei de Desindexació ha estat un dels principals mals de cap per a les empreses de tecnologia sanitària. La Federació Espanyola d'Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin) ha advertit en moltes ocasions que la manca d'indexació —és a dir, l'actualització periòdica i predeterminada del preu d'un contracte per reflectir la variació real dels seus costos— posa en risc molts contractes i amenaça la sostenibilitat de moltes companyies.
"Vivim en un món menys previsible i també menys segur", ha advertit el director del Departament Legal i Compliance de Fenin, David Castillo, qui ha advertit que des de 2020 el món ha viscut una pandèmia, variacions en les cadenes nacionals i internacionals de subministrament i en els costos de l'energia i en aranzels.
David Castillo, director del Departament Legal i Compliance.
Castillo, qui ha exercit com a moderador a la taula 'Geopolítica i contractació del Sistema Nacional de Salut: indexació. Cap a un model de compra sostenible' del XXXII Congrés Nacional de Dret Sanitari organitzat per l'Associació Espanyola de Dret Sanitari (AEDS), ha explicat que en l'àmbit de la contractació el que és habitual des de fa anys són contractes i acords marc que són una "fotografia fixa" del moment en què surten a licitació.
"Aquests tenen una durada de tres o quatre anys, amb pròrrogues no estandarditzades que es produeixen en moltes ocasions. A la vida real, els contractes arriben a durar gairebé deu anys. La fotografia de fa deu anys dista molt de la d'avui", ha explicat, alhora que ha fet una defensa de la indexació com a eina, sense que aquesta impliqui un mecanisme d'increment automàtic de preus. "Ben entesa, funciona en les dues direccions", ha assenyalat.
Igualment, ha destacat que una altra qüestió que cal tenir en compte en l'execució del contracte, durant tota la seva vida, són els costos totals: els resultats en salut, les complicacions evitades, les recidives, la utilització dels recursos professionals del sistema públic de salut, el manteniment, la formació o la continuïtat del subministrament
Contractes amb incentius i riscos adequats
El professor de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Puig-Junoy, ha assenyalat que la contractació pública de tecnologia sanitària té dos aspectes diferents. "Es tracta d'escollir tecnologies que aportin valor al pacient i de dissenyar contractes amb incentius i riscos adequats", ha explicat. El professor ha explicat que el preu fix facilita la planificació pressupostària i pot donar incentius a reduir costos, però una pertorbació extraordinària i aliena al control del proveïdor "pot comprometre l'execució". "La pregunta econòmica és quins riscos convé transferir i quins ha de preveure la licitació mitjançant regles clares, conegudes i transparents. Abans d'adjudicar, quan les empreses han de suportar riscos difícils d'anticipar, poden incorporar-los al preu inicial o renunciar a participar", ha assenyalat.
Jaume Puig-Junoy, Distinguished Professor a la UPF-Barcelona School of Management i soci d'AES, ha participat de manera virtual a la taula.
Igualment, ha esmentat tres normes perquè els contractes siguin més eficients i sostenibles: Distingir el valor sanitari d'una tecnologia del cost de contractar unes prestacions determinades, assignar riscos tenint en compte els incentius i no traslladar-los íntegrament i revisar riscos en certs contractes, però amb regles "verificables, simètriques i proporcionades". "Ni la no indexació ni utilitzar per norma el preu més baix és la millor manera d'obtenir valor dels recursos", ha sentenciat.
El dret hauria d'establir un marc per buscar solucions
"El problema sorgeix quan la realitat econòmica no troba una adequada solució jurídica", ha explicat el Catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Saragossa, José María Gimeno, qui ha assenyalat que Europa té directives i que en teoria les regles són iguals als 27 països; però el resultat interpretatiu és "molt diferent, sorprenent i a vegades incoherent".
José María Gimeno Feliu, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Saragossa i director de l'Observatori de contractació pública.
Gimeno ha explicat que el concepte de partida és que el contracte públic seria immutable: el preu és fix i no es pot canviar. "Això no és veritat. El contracte públic és una prestació sinal·lagmàtica, una estructura de prestació i contraprestació, i la retribució no té per què ser estàtica. Pot ser-ho en contractes de consum instantani, però en contractes de llarga durada i tracte successiu la retribució és dinàmica, i així ho preveuen els articles 101, 102 i 103 de la Llei de Contractes del Sector Públic", ha detallat, alhora que ha indicat que la llei permet establir elements que ajustin a l'alça o a la baixa la retribució concreta en funció de les circumstàncies del mercat.
El catedràtic, qui ha al·ludit als principis d'equivalència i de rendibilitat raonable ha indicat que existeix una interpretació conforme a la jurisprudència, que la gent no sol estudiar. "Llegim la llei, pensem que és l'única font del dret i la interpretem a pèl, amb el nostre biaix, en comptes d'anar a qui ha fet la interpretació conforme i al context", ha assenyalat, alhora que ha advertit que si es continua aplicant malament la lògica de retribució dels contractes, concessionals o no, de subministraments o de serveis, en Salut o en Defensa, Espanya "desmuntarà el seu sistema productiu".
Perspectiva de l'administració
Com a director de Gestió i Serveis Generals del Servei Aragonès de Salut, Juan Galve ha detallat el cas d'un model de contractació que li ha permès adquirir tecnologia associada al consum de fungibles mitjançant contractes de subministrament a llarg termini. Galve, qui ha explicat que els hospitals adjudicaven a preu constant durant cinc anys per una qüestió d'economia processal, mentre que els licitadors incorporaven al preu del primer any les seves expectatives de costos i un marge d'error.
Juan Galve Natalías, director de Gestió i Serveis Generals del Servei Aragonès de Salut.
"En un context d'estabilitat de preus, això suposa pagar per sobre del mercat des del principi; en un d'inestabilitat, els costos poden superar el preu d'adjudicació i fer inviable el contracte", ha detallat Galve, qui ha indicat que molts hospitals manquen de capacitat de maniobra per invertir en equipament i només poden demanar crèdit a l'administració regional en casos excepcionals.
Per això, ha elaborat una proposta que consisteix a indexar el preu a l'estructura de costos del sector, garantint el marge operatiu de l'empresa i incorpora el cost de l'equipament, repartit segons el consum anual. D'aquesta manera i amb el mateix pressupost, els hospitals són capaços d'adquirir les pròtesis i la tecnologia, amb contractes de set a deu anys, equivalents a la vida útil de l'equip.
Finalment, el Cap de Compres i Logística. Consorci de Salut i d’Atenció Social de Catalunya, Ferrán Cinca, ha explicat que, després de la pandèmia, la volatilitat de les matèries primeres va fer que els proveïdors demanessin modificar els preus i que les licitacions a quatre anys quedessin desertes, a la qual cosa la Direcció General de Contractació Pública de la Generalitat va respondre que la llei no ho permetia i que només es podia licitar a terminis més curts.
Ferran Cinca Ogando, cap de Compres i Logística del Consorci de Salut i d’Atenció Social de Catalunya.
Cinca ha explicat que, insatisfets amb aquesta solució, i recolzant-se en una resolució del Tribunal Català de Contractació Pública segons la qual un preu cert no ha de ser fix, van llançar un primer expedient amb indexació, anticipant-se a la reforma de l'article 103 de la llei, que exigeix que passi un any abans de revisar preus.
L'expert ha assenyalat que amb aquest mètode van descobrir que revisar cada tres mesos no funcionava bé quan els preus baixaven, perquè l'ajust a la baixa és lent. Després d'això, ha indicat que en el següent contracte (material d'un sol ús de cel·lulosa i gots de plàstic) van revisar cada sis mesos i van ponderar el cost segons tres factors: matèria primera, gas i transport. Com a resultat, els preus van baixar prop d'un 10 per cent. "Aquest és un cas pràctic per exemplificar que no ens ha de fer por la indexació", ha conclòs.
