La tan esperada reforma del sistema de finançament i fixació de preus dels medicaments a Espanya haurà de continuar esperant per ser una realitat. La manca de suports parlamentaris juntament amb el context d'avançament electoral van fer decaure en primer lloc la Llei del Medicament i, segons ha confirmat el secretari general tècnic del Ministeri de Sanitat, Jacobo Fernández, el Reial decret de Preu i Finançament que el departament seguia tenint previst tirar endavant abans de les eleccions també s'ha quedat sense marge per aprovar-se.
Tanmateix, des de la indústria farmacèutica i els agents sanitaris no creuen que aquest revés hagi de suposar un retorn a la casella de sortida. Tal com es va posar de manifest en una taula rodona celebrada en el marc del XXXII Congrés de l'Associació Espanyola de Dret Sanitari (AEDS), el projecte de reial decret plantejava una reforma amb importants aspectes positius i bons "vímets" que el Govern que surti de les urnes tindrà la tasca de rescatar i consolidar.
Jacobo Fernández Álvarez, secretari General Tècnic del Ministeri de Sanitat
Fernández ha reconegut que, a falta d'un últim Consell de Ministres abans de les eleccions, la norma no tindrà ocasió de tirar endavant, alhora que va descartar qualsevol marge legal perquè pugui ser aprovada per un Govern en funcions. Tot i que la legislació permet a l'Executiu adoptar mesures extraordinàries en casos acreditats d'urgència o interès general, Fernández ha subratllat que no existeix fonament jurídic que empari la tramitació d'aquest reglament en aquest escenari. Segons va explicar, l'article 21 de la Llei del Govern limita un Executiu en funcions a la "gestió ordinària dels assumptes públics", cosa que impedeix aprovar disposicions amb un ampli marge de discrecionalitat que condicionin l'acció política del futur Executiu. "En existir aquest ampli ventall de discrecionalitat i desenvolupament, no procediria l'aprovació en Govern en funcions d'un text com aquest", ha explicat. El representant del Ministeri ha apostat per preservar la "confiança legítima", la transparència i els canals de diàleg oberts amb la indústria, evitant "gir regulatoris d'un dia per l'altre" que generin inseguretat jurídica o litigiositat.
Des del sector jurídic i farmacèutic veuen aquest nou escenari com una oportunitat per reconstruir la reforma en l'ordre previst inicialment: primer la llei i després el reial decret. D'aquesta manera es corregirien les llacunes jurídiques i els problemes de jerarquia normativa que arrossegava un reglament que pretenia regular matèries contemplades en el projecte de llei decaigut, com els preus dinàmics, el major intervencionisme sobre els preus notificats o les noves competències de finançament atribuïdes a la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments (CIPM). No en va, la directora del Departament Jurídic de Farmaindustria, Anna Bosch, ha recalcat la urgència d'actualitzar un marc normatiu que arrossega una evident "obsolescència de la normativa" en un moment marcat per la pèrdua de competitivitat europea davant els Estats Units o la Xina i per la necessitat de donar encaix a les teràpies avançades i la medicina personalitzada.
Ana Bosch, directora del Departament Jurídic de Farmaindustria
De cara a la pròxima legislatura, els ponents van traçar una fulla de ruta amb els elements clau que s'haurien de mantenir quan es reactivi la tramitació. En el pla procedimental, Bosch va valorar positivament que el text fixés un termini de sis mesos (180 dies) per resoldre el finançament, conforme a la Directiva de Transparència europea, així com la creació d'un procediment simplificat de 30 dies per a medicaments amb competència, el reconeixement formal dels acords de finançament i la seva confidencialitat, o l'obligació de les comunitats autònomes de respectar les decisions nacionals.
Tanmateix, Victoria Fernández, directora legal de Johnson & Johnson Iberia, ha advertit que fixar la reducció del termini no n'hi ha prou si no s'introdueixen reformes operatives per garantir-ne el compliment. Tot i que ha celebrat l'anunci d'escurçar els terminis a sis mesos, ha advertit sobre "les parades de rellotge que fan la trampa", per la qual cosa reclama dotar de mitjans materials suficients l'Administració perquè els terminis es compleixin de manera efectiva. "La realitat que hem patit les companyies són períodes llarguíssims que no tenen cap sentit", ha lamentat, assenyalant que molts tractaments innovadors triguen a arribar a Espanya exclusivament pels colls d'ampolla administratius. Així mateix, ha demanat depurar en la futura norma excessos regulatoris com el finançament públic d'usos off-label: "No tot s'hi val per estalviar".
Victoria Fernández, senior Legal Director Iberia. Johnson&Johnson
Finançament provisional i condicional
Per la seva banda, la presidenta de la Federació d'Associacions Científic Mèdiques d'Espanya (FACME), Cristina Avendaño, ha assenyalat la regulació del finançament provisional i condicional com dos dels grans encerts del reial decret que s'han de conservar. Al seu parer, aquests mecanismes permetrien corregir la "manca d'equitat tremenda" que genera actualment l'accés a medicaments encara no finançats a través de l'ús compassi, reclamant a més un canal formal i amb resposta individualitzada per a les autoritzacions excepcionals de pacients concrets. "Per als metges i pacients plantejar unes aprovacions de finançament provisionals és una cosa que clarament necessitem. Solucionar aquest accés precoç és una cosa que veníem defensant des de fa molt de temps", va afirmar. Avendaño va subratllar també que, igual que en l'autorització condicional europea, cada resolució provisional ha de fixar els seus propis terminis per resoldre incerteses clíniques i preveure com retirar el finançament sense perjudicar els pacients si no es compleixen els objectius.
Aspecte de la sala durant la taula: "El nou marc de finançament dels medicaments: Accés a la Innovació, Equitat i Valor Social
Per la seva banda, el soci de Faus Moliner, Lluis Alcover, va resumir la seqüència que haurà de seguir el pròxim Executiu si disposa de majoria parlamentària: "Primer la llei i després el decret". Entre els avenços ha apostat per implantar un model on "el preu és el valor que aportes", integrant una definició àmplia de valor social que contempli la qualitat de vida del pacient, la millora de la productivitat o la reducció del temps del cuidador. També ha defensat que es permeti la promoció comercial des de l'autorització i habilitar el llançament al mercat privat amb la simple presentació de l'oferta al Ministeri, eliminant el que ha qualificat de "un retard inacceptable", així com prohibir que les fórmules magistrals s'utilitzin com a comparador de preus quan existeixi un medicament autoritzat.
En l'àmbit assistencial i territorial, tant la indústria com els professionals sanitaris han coincidit en la necessitat de garantir l'equitat en l'accés un cop aprovat el finançament. Per a Alcover, el paper de les comunitats autònomes s'ha de limitar a establir recomanacions d'ús racional que mai bloquegin els tractaments aprovats a la CIPM, defensant el "dret del prescriptor a prescriure el que es finança i dret del pacient a rebre-ho". En sintonia amb això, Avendaño va demanar comptar amb els facultatius en les estratègies de sostenibilitat, assegurant que "quan el metge està informat i se li reconeix el seu paper de líder" se sent plenament vinculat a les recomanacions de prescripció.
Álvaro Echevarría, director de l'Assessoria Jurídica del Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics. Associació Espanyola de Dret Sanitari
Des de l'Assessoria Jurídica del Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics, el seu director, Álvaro Echevarría, ha posat el focus en l'accessibilitat dels pacients en reclamar la revisió de les reserves singulars que obliguen a recollir a l'hospital medicaments catalogats com de dispensació comunitària. Echevarría ha qualificat aquesta situació com "un problema social de primer ordre" que genera "costos ocults importants" pels desplaçaments. Com a solució per a la futura reforma, ha proposat mantenir la compra centralitzada per part dels serveis de salut, però articular-ne el lliurament en dipòsit a través de la xarxa de farmàcies comunitàries, defensant que "la dispensació és un acte clínic d'un professional sanitari que requereix presencialitat" i rebutjant el doble preu finançat-privat perquè el medicament circuli sempre a preu finançat.
