Un jutjat de Lugo ha ordenat al Servei Gallec de Salut (Sergas) que eximeixi de forma immediata de la realització de guàrdies mèdiques un facultatiu especialista de 60 anys. La magistrada imposa aquesta mesura cautelar en considerar que l'Administració sanitària va incórrer en una "total manca de previsió" a l'hora de buscar relleus, prioritzant les necessitats assistencials per sobre del dret a la salut del treballador.
El conflicte comença a l'Hospital Públic da Mariña, on el facultatiu treballa des de fa gairebé tres dècades. Tot i superar l'edat estipulada a l'Acord de la Mesa Sectorial de 1998, que permet l'exempció de l'atenció continuada als majors de 55 anys, el Sergas li va denegar una primera sol·licitud l'any 2025. Al gener de 2026, ja amb 60 anys complerts, el facultatiu va tornar a reclamar el seu dret. La resposta de l'Administració va arribar a finals de març amb una nova negativa, al·legant "la manca absoluta de personal facultatiu de l'especialitat" per poder cobrir els torns.
L'col·lapse del servei davant la salut del metge
En el seu escrit d'oposició durant el procés judicial, la defensa del Sergas va dibuixar una situació límit a l'hospital. Segons va relatar aleshores l'administració autonòmica, la plantilla d'Otorinolaringologia, on exerceix el professional, compta amb només tres professionals fixos, estant un d'ells de baixa per incapacitat temporal. Per tant, van argumentar que concedir l'exempció al demandant implicaria deixar un únic facultatiu a càrrec de totes les guàrdies localitzades del centre, que consten de 17 hores en dies laborables i 24 hores durant els festius.
Davant la manca d'especialistes disponibles a les llistes de contractació temporal per cobrir la baixa, la gerència va argumentar que aquesta exempció obligaria a derivar pacients urgents i hospitalitzats al Complex Hospitalari Universitari de Lugo, paralitzant a més les intervencions quirúrgiques i disparant les llistes d'espera.
Mentrestant, la manca de personal estava passant una greu factura al metge demandant. La defensa del facultatiu va aportar al jutjat un informe psiquiàtric que acreditava que la persistència en les guàrdies nocturnes i d'atenció continuada li estava provocant quadres d'angoixa i insomni. Aquesta situació de minva física i psíquica l'obligava ja a requerir atenció especialitzada i tractament farmacològic diari.
El càstig judicial a la inacció administrativa
La resolució judicial tomba els arguments del Sergas. La magistrada recorda que la Instrucció de 1998 prohibeix denegar l'exempció per segon any consecutiu al·legant de nou "necessitats del servei", llevat que existeixi un informe raonat d'una Comissió Mixta que acrediti un escenari extraordinari i excepcional; un tràmit que no consta que s'hagi realitzat en aquest cas.
A més, la jutgessa retreu durament a l'Administració que trigués sis mesos a contestar el recurs d'alçada del professional, un temps valuós que podria haver invertit a buscar solucions organitzatives en lloc d'esgotar la via del silenci administratiu. "Aquest escenari temporal evidencia una total manca de previsió per part de l'Administració sanitària", escriu.
El jutjat conclou que "no és raonable, en el context analitzat, sacrificar els drets de l'actor per pal·liar la manca de mitjans personals per la manca de diligència de l'Administració sanitària, en els termes argumentats". Com a resultat, concedeix la mesura cautelar i eximeix el professional de realitzar guàrdies des del dia següent a la notificació de l'auto, situació que es mantindrà vigent fins que recaigui una sentència definitiva.