La Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha estimat un recurs de cassació interposat per un matrimoni i ha declarat que la parella d'un pacient sotmès a una vasectomia té legitimació per reclamar responsabilitat patrimonial a l'Administració sanitària quan la intervenció fracassa i no es va informar adequadament d'aquest risc.
La qüestió té el seu origen en una vasectomia realitzada a un pacient en un centre sanitari públic de la Comunitat de Madrid. Posteriorment es va produir una recanalització espontània dels conductes deferents, circumstància que va provocar el fracàs del procediment d'esterilització i un embaràs no previst.
Tant l'Administració com el Tribunal Superior de Justícia de Madrid van reconèixer que va existir un dèficit d'informació sanitària, indemnitzant el pacient pel dany moral derivat de la vulneració del seu dret al consentiment informat, però van rebutjar la reclamació formulada per la seva esposa en considerar que mancava de legitimació activa.
El Suprem reconeix el dret de la parella a reclamar
La qüestió, que presentava interès cassacional, consistia a determinar si la parella del pacient podia reclamar una indemnització pròpia en aquests supòsits.
La sentència subratlla que el dret a la informació assistencial i al consentiment informat correspon exclusivament al pacient, per tractar-se d'un dret personalíssim vinculat a la seva autonomia i al seu dret fonamental a la integritat física i moral. No obstant això, la Sala distingeix entre la titularitat d'aquest dret i les conseqüències derivades de la seva vulneració.
Segons raona el Tribunal Suprem, encara que la manca d'informació mèdica lesiona directament el dret del pacient, les conseqüències del fracàs de la vasectomia afecten també la seva parella. L'absència d'informació sobre el risc de recanalització va impedir a tots dos adoptar decisions plenament informades en matèria de planificació familiar i utilització d'altres mètodes anticonceptius. Per això, la dona va patir un dany propi, autònom i individualitzat, consistent en la frustració de la seva capacitat d'autodeterminació reproductiva i de planificació familiar.
Una indemnització de 35.000 euros
La Sala fixa com a doctrina jurisprudencial que, en els casos d'omissió d'informació rellevant sobre el risc de fracàs d'una vasectomia, la parella estable del pacient pot reclamar responsabilitat patrimonial pels perjudicis propis derivats d'aquesta omissió. Aquesta legitimació no neix d'una titularitat compartida del dret al consentiment informat, sinó de l'existència d'un dany autònom sofert per qui resulta afectat per les conseqüències de la manca d'informació.
Aplicant aquesta doctrina al cas concret, el Tribunal Suprem estima el recurs, anul·la la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid i reconeix el dret d'ambdós recurrents a ser indemnitzats. La Sala fixa una indemnització de 35.000 euros per a cadascun d'ells, més els interessos legals corresponents.
La sentència ha estat dictada per la Secció Cinquena de la Sala Tercera del Tribunal Suprem en la sentència núm. 1174/2026, de 21 d'octubre.