Metges i jutges s'alien per reclamar un barem de dany sanitari que freni la judicialització clínica

Les reclamacions jurídiques no han deixat d'augmentar en els darrers anys en el sistema sanitari. La complexitat de les intervencions realitzades i la major consciència de demanda per part del pacient fomenten la judicialització d'un major nombre de casos clínics. Així, les assegurances de responsabilitat civil s'han convertit en un element fonamental en la pràctica assistencial, com a protectores del patrimoni de professionals i entitats. Per evitar-les, es requereix comunicació. Per dotar-les de sostenibilitat, es necessita regulació normativa i barem propi per al camp de la salut.

Aquest tipus de pòlisses ha protagonitzat una de les taules de debat del Primer Congrés de la Mútua dels Professionals Sanitaris, organitzat per l'Agrupació Mútua Asseguradora (AMA). Un espai en què han participat el director mèdic del Centre Bmum, Jackie Calleja; el director de l'Àrea d'Assegurances d'Unespa, Manuel Mascaraque; el diputat de l'Assemblea de Madrid i senador, Enrique Ruiz Escudero; i el magistrat de la Sala Civil del Tribunal Suprem, José Luis Seoane. La directora general d'AMA, Raquel Murillo, s'ha encarregat de la seva moderació.

“És important integrar-les en el dia a dia del sanitari”, ha començat la representant de l'entitat organitzadora. Una salvaguarda per a un professional que acudeix cada cop amb més freqüència als tribunals.

Regulació de l'avaluació de les possibles negligències

Bona part del debat ha girat entorn de la valoració del dany sanitari. Els ponents han versat sobre la necessitat d'establir un barem que ajudi a determinar el preu de les indemnitzacions, com succeeix en el cas dels accidents de trànsit. "Comptar amb certesa a l'hora de determinar les quantitats resulta imprescindible. Per això, creiem que necessitem una regulació específica que ajudi a determinar el cost del sinistre", ha afirmat Mascaraque. Un element per incorporar en una hipotètica i "anhelada" Llei de Responsabilitat Civil en el sector assistencial."

Des de l'àmbit dels tribunals, Seoane ha recalcat que una avaluació homogènia del perjudici assistencial afavoriria "l'actuació judicial i la resolució pacífica del conflicte". Això sí, ha puntualitzat que les taules dissenyades han de complementar-se amb la valoració individual de cada cas. Per la seva banda, Escudero ha incidit que també ajudaria a licitar els contractes d'assegurament dels serveis sanitaris, tasca que ha remarcat que "és complicada" per als gestors públics.

Posició del professional davant la reclamació

L'autoconsciència del pacient sobre la seva situació es troba entre els principals impulsors de l'increment de les demandes en l'àmbit sanitari i, per tant, l'actuació de les assegurances de responsabilitat civil. "La judicialització de la Medicina s'ha convertit en freqüent", ha confirmat Calleja. El facultatiu és propietari d'una clínica ginecològica, on els professionals, en ocasions, tenen por de realitzar determinades intervencions per no haver d'afrontar les possibles denúncies. "Això condiciona la pròpia assistència", ha continuat.

En aquest sentit, el ponent ha remarcat que informar correctament el pacient és el principal element per evitar les reclamacions dels pacients. "La majoria d'elles no estan centrades en els efectes de l'actuació clínica, sinó en l'absència de dades que maneja en relació amb la intervenció a la qual se sotmet", ha recalcat Calleja. Així, el consentiment informat s'entén com una de les principals eines per dotar de seguretat els professionals sanitaris. Una idea que s'ha repetit al llarg de la jornada celebrada per AMA.

A més, el ginecòleg ha reconegut que els metges haurien de reforçar els seus coneixements sobre l'àmbit legal. "La veritat és que els metges no sabem sobre lleis", ha indicat. La formació en el grau es preveu clau per enfortir la capacitació del col·lectiu facultatiu en matèria jurídica.

Solucions a futur

La taula de debat també ha servit per buscar respostes a l'abordatge de la responsabilitat civil en el cas dels sanitaris. Escudero i Mascaraque han afirmat que seria fonamental comptar amb un observatori permanent sobre aquesta qüestió. Una biblioteca "professionalitzada" que recollís tots els casos de reclamació per part dels pacients, amb la seva corresponent anàlisi. "Una entitat en la qual participessin víctimes, advocats i administració", ha enumerat el director de l'Àrea d'Assegurances Generals d'Unespa. Aquest podria complementar-se amb la construcció del sol·licitat i requerit marc legal que han abordat durant l'espai de diàleg.

Més complexa es veu l'aplicació d'un consorci assegurador que garanteixi la cobertura d'aquest tipus de casos. No significa que no hi estiguin d'acord. El parlamentari madrileny ho considera una bona alternativa. L'objectiu no deixa de ser un altre que fomentar la seguretat del pacient, però també la de l'exercici professional.